Quin comerç volem per a Lleida?

Quin comerç volem per a Lleida?| Carles Vega

 



Segons les estadístiques, al voltant del 30% de l’activitat econòmica de la ciutat de Lleida és al comerç i l’hostaleria. Encara més: fora de l’administració pública (que és el primer pol d’ocupació), el comerç és la principal activitat econòmica de la ciutat. L’activitat comercial és, doncs, un dels pilars bàsics de la nostra ciutat. Per tant, tot allò que vagi en detriment del comerç de Lleida anirà en contra de la viabilitat econòmica de la ciutat. En definitiva, del seu futur.
 
Així que parlar de model comercial és parlar de model de ciutat. Pel que acabem de dir, però també perquè el tipus d’establiment condiciona el patró urbanístic: el petit i mitjà comerç, de proximitat, de barri, el de davall o del costat de casa defineix una trama urbana, un tipus d’il·luminació, un model de mobilitat, fins i tot una pauta de relacions socials ben diferent a allò que defineix el centre o la superfície comercial.
 
És important clarificar aquests conceptes, això ens ajuda a calibrar el pes que ha de tenir optar per un tipus de comerç o per un altre en la presa de determinades decisions.
 
És ben lícit apostar per la gran superfície o per les galeries comercials. I també per l’opció contrària. Ara: no és acceptable dir que s’està pel model de comerç local, el propi de Lleida, i actuar en sentit contrari, propiciant la implantació del gran comerç.
 
El comerç de petita o mitjana superfície dóna estabilitat laboral, cobreix les necessitats de la població consumidora, preserva el principi de la competència i, per la seua localització al centre i als barris de la ciutat tres efectes d’especial importància: un alt nivell d’ocupats per metre quadrat de superfície comercial, una contribució innegable en la lluita contra el creixement de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (per la mobilitat que es generi o es deixi de generar) i una clara aportació en el manteniment de la seguretat, la vitalitat i la cohesió social. Aquest model comercial contribueix, doncs, a configurar allò que la pròpia Llei de comerç de Catalunya defineix com una ciutat equilibrada “en què l'ús residencial es combina d'una manera harmònica, entre d'altres, amb les activitats comercials i de serveis, una ciutat socialment cohesionada que garanteix que els ciutadans i ciutadanes, independentment que tinguin, o no, possibilitats de desplaçar-se, puguin satisfer llurs necessitats a partir de serveis públics accessibles”. Una visió del comerç com a aglutinador social i compactador urbanístic.
 
Confiem que l’estudi que s’ha de fer de les necessitats comercials de la ciutat tingui en compte aquests factors. Que no passi com amb els que fan servir les superfícies que es volen implantar a Lleida, en què es prioritzen les preferències de consum per damunt de les necessitats socials. Que l’interès individual (de cada consumidor o consumidora) no prevalgui per damunt del general (de tot un sector econòmic i una part important de la ciutat).
 
Val a dir que sector del comerç i l’hostaleria de Lleida ha de ser el primer interessat a definir el seu rol i, especialment, el model que vol que imperi. Cal que sigui proactiu. Més que reivindicar (que ho ha de fer), ha de reivindicar-se (que ho fa, però potser no suficientment). Continuar estant a l’alçada de les expectatives dels seus i les seus clients. I no només de la gent de Lleida i la seua àrea d’influència, sinó també plantejar-se, amb ambició sana, allò mateix que s’ha de plantejar la pròpia ciutat: ser un pol d’atracció extraterritorial.
 
Esperem que l’equip de govern municipal no tingui presa una decisió. Potser és esperar molt, malgrat que seria del tot incongruent dir que s’aposta pel comerç local i alhora donar-li l’esquena. Sabem que és pràctica habitual d’aquest alcalde (que ni els anys ni els revessos electorals no han fet canviar) anunciar a bombo i plateret que es farà coses que no s’acaben fent o que no es fan com s’ha dit que serien. Per això cal veure què es pretén realment. Que no sigui que s’és permissiu amb l’especulació i la prevalença el benefici privat per damunt de l’interès públic.
 
Carles Vega, grup Municipal ERC-Avancem a la Paeria



Comentaris

envia el comentari