Catalunya Diari

Recuperar 'Les Basses d’Alpicat' per a la ciutat

Recuperar 'Les Basses d’Alpicat' per a la ciutat| Carles Vega

 



L’anunci fet públic per l’alcalde de Lleida de deixar sobre la taula el projecte de construir un parc de Barrufets al Parc Territorial Alcalde Francisco Pons no significa una renúncia definitiva a aquesta idea. Ros aparca la idea. Ajorna, fins al dia que aparegui un inversor, la decisió de tirar endavant aquest o un altre projecte que alguna iniciativa privada dissenyi i construeixi per explotar comercialment les Basses. Precisament així, 'Les Basses d’Alpicat', és com hem reclamat a la Comissió Especial de Carrers que s’anomeni el parc situat a la partida d’Alpicat, ja que el encara conserva oficialment el nom d’un alcalde franquista.
 
La revitalització del parc de Les Basses d'Alpicat és una de les assignatures pendents de la Paeria, ja des de després que entre novembre del 2006 i finals de 2008, es produís un procés participatiu en què tècnics, grups polítics, col·lectius i milers de ciutadanes i ciutadans van aportar idees per al procés de rehabilitació del parc que havia de servir per elaborar el pla director del projecte de rehabilitació del parc de les Basses d’Alpicat. 
 
Una assignatura que Ros ha suspès una i altra vegada, primer per no haver respectat les conclusions estretes del procés participatiu; després, perquè no ha complert cap de les promeses que havia fet (començant per escoltar la ciutadania i acabant pels terminis); i, finalment, perquè durant tot aquest temps ha tingut al cap una idea de les Basses que té molt de mercantil i privativa i molt poc de lliure accés per a la ciutadania.
 
En aquest sentit, cal recordar que els grups de PSC i CiU havien acordat la implementació d’un projecte que pivotava a l’entorn d’un parc temàtic amb importants usos comercials. El mateix Àngel Ros va anunciar en el seu moment que hi havia converses amb empresaris per iniciar-lo, vuit anys després de finalitzar el procés participatiu. En aquest sentit, jo mateix havia manifestat la temença que la licitació pública del projecte es fes en base als interessos d’aquests empresaris, la qual cosa vaig titllar com un episodi més de menyspreu cap a la majoria en benefici d’uns pocs privats que volen fer negoci amb els serveis públics. I que contrastava amb la nostra posició, tenint en compte que, ja a la legislatura 2007-2011, el nostre grup va presentar una proposta que compatibilitzava usos lúdics i familiars, amb usos educatius, culturals, esportius, mediambientals i turístics i comercials de les Basses, respectant el principi de domini públic tal com havien demanat les conclusions del procés.
 
L’espai públic pertany a tota la ciutat. I no només em refereixo al municipi, sinó també a la gent. Per això, qualsevol intervenció que s’hi faci per canviar-ne els usos ha de tenir en compte tant la visió global de ciutat i la seua incardinació en ella com la voluntat de la ciutadania.
 
Així, si no es té al cap una ciutat de tota la ciutadania, si no s’intervé en l’urbanisme perquè l’especulació i els interessos privats no prevalguin sobre l’interès públic, si la idea de negoci passa per davant del bé comú... Si no es creu en la cosa pública com a pal de paller, importarà ben poc si els béns i els serveis públics s’acaben privatitzant.
 
I per una altra part, si la gent som vistos només com a usuaris/consumidors de serveis, n’hi ha prou amb conèixer els nostres interessos o les nostres preferències, que es poden saber a través d’una enquesta o d’un estudi demoscòpic. Ara: si som entesos com a ciutadans lliures/persones amb dret a decidir, el que toca és fer-nos partícips i coresponsables de les decisions; per tant, cal una consulta popular.
 
Precisament per això, al ple municipal d’octubre presentem, conjuntament amb Crida i Comú, una moció que reclama que l’Ajuntament de Lleida sotmeti el model de gestió del Parc Territorial de les Basses a consulta popular si, finalment, es decideix reprendre la idea de parc temàtic que constitueixi o inclogui una proposta de privatització d’una part del parc. Donat el cas, la consulta es convocaria sota la forma de votació de dos opcions: o bé si el Parc de Les Basses ha de ser objecte de concessió a favor d'empreses o particulars que hi explotin una activitat econòmica lucrativa i sotmetin l'accés al parc o una part d’aquest al pagament d'una entrada en favor d'aquestes empreses o particulars, o bé si ha de seguir, com en l'actualitat, en règim de gestió directa municipal de la pràctica totalitat de l'espai per part de Paeria, (a excepció dels serveis d’hostaleria i restauració que s’hi puguin radicar) a fi que el dinamitzi i destini a usos públics de caire educatiu, esportiu, lúdic, cultural o ambiental. No cal dir que s’hauria de fer una campanya institucional informativa prèvia i que en fomenti la participació.
 
En dies precedents, havíem estat negociant amb els diversos grups municipals per forçar l’alcaldia a prendre una decisió definitiva sobre el cas. Que inclogués, d’una banda, la paralització del projecte Barrufets (alguns deien que “mentre no hi hagués inversors” i altres dèiem que “definitivament”) i, de l’altra, l’actuació immediata per adequar les instal•lacions d’aquell espai tan emblemàtic i construir-hi un complex públic amb tres parts: un parc urbà –que podria incloure serveis de restauració–, una zona esportiva i un càmping. Hi havia consens, tant que l’alcalde va voler un cop d’efecte per no veure’s desautoritzat. Cap objecció que ho hagi volgut fer així, mentre el resultat sigui, en part, el que volíem: que les Basses continuessin sent públiques.
 
Ara, només falten dos coses: que s’aturin les expropiacions previstes i que s’adeqüin els accessos, no només per al trànsit motoritzat, sinó també per a vianants i ciclistes. Així, podrem recuperar un parc que mai no s’ha deixat d’utilitzar, malgrat l’estat deficient en què es troba. Si se sap fer prou bé, podrem gaudir de les seues potencialitats per a l’oci i el lleure, les activitats esportives i el turisme. Permeteu-me la broma fàcil: això sí que barrufa.
 
Carles Vega, grup municipal ERC-Avancem a la Paeria


Comentaris

envia el comentari