Catalunya Diari

'Renovació': Uns mestres dels Pallars

'Renovació': Uns mestres dels Pallars| Javier Giménez

 



Anant pels pobles de les Valls d’Àneu, la vall d’Àssua, la de Soriguera -antiga vall de Siarb-, cap al coll del Cantó o pels volts de Sort, et trobes uns edificis ben singulars: les antigues escoles. Avui, moltes d’elles, cau de cultura, estatge social. Alguns exemples: A Llagunes, l’escola és alberg i museu amb restes del despoblat medieval que hi ha al terme, el de 'Santa Creu'; la de Llessui, centre d’informació del Parc Nacional d’Aigüestortes/Sant Maurici i museu del Pastor –com a curiositat, actualment en aquella vall es roda la sèrie 'Gran Nord'-; si ens apropem a Tornafort trobarem que l’antic estudi és Centre d’Interpretació del Parc Natural de l’Alt Pirineu; a Enviny, enfilant la costa s’arriba al cap de vila i allí,  senyorejant la plaça major, l’escola; tancada i barrada, amb un rètol on es pot llegir: 'Escuelas Nacionales'. "No és l’original", ens diu una jove, mare del Quim, un del tres marrecs del poble, "són de quan en aquesta plaça filmaren escenes de 'Les veus del Pamano', sèrie basada en l’obra de l’escriptor Jaume Cabré. Molta canalla passà per aquelles aules fins que tot canvià. A l’emigració rural cap a les zones industrials i urbanes dels anys 50 i 60, que despoblà el territori, s’havia d’afegir la política de tancament d’escoles rurals i creació de concentracions promogudes a principis dels anys setanta, per la Llei  del ministre Villar Palacín". Arribà un nou curs escolar, la quitxalla baixà al poble gran. A Llessui, a Montardit, a València, a Son, a Enviny, a Soriguera, a Alòs d’Isil, les aules restaren en silenci, els  mestres ja no pujaren a fer classe ni van ocupar els pisos que havia al pis de dalt de l’escola. Aquells docents s’havien anat, portant-se com a motxilla experiència, vivències. Molts deixaren petjada i encara avui són recordats, estimats.
 
Hi ha una generació de mestres sobre la qual s’aplicà la llei del silenci i és injust; mereixen tot el nostre reconeixement; foren els mestres de la República que en aquell temps d’il·lusió col·lectiva s’organitzaren  al Pallars mitjançant el grup 'Renovació'.
 
La primera trobada de “Renovació” es convocà l’abril de 1932 a Espot, fou amfitrió l’Epifanio Holgado, mestre que havia arribat el 1930 procedent de l’Escola Normal de Barcelona, amb destinació al poble fins el 1933, que fou reclamat per ocupar una plaça al 'Pere Vila', grup escolar del Patronat Municipal de Barcelona. S’aplegaren: de València d’Àneu, Isidor Boix; d’Esterri, Elvira Cañellas; de Son del Pi, Vicent Gardenyes i de Berrós Jussà, Bartolomé Matas.
 
Aquells mestres definiren 'Renovació' com: "idea lliure, forta, espontània; l’expressió i el nexe, el comú denominador d’un grapat d’esperits joves, inquiets", i es plantejaren com a finalitat: "...sense deixar de recolzar-nos en la realitat, tractar de canviar lo vell i corcat (...) anar als més apartats indrets, portar els nostres ànims als companys i sembrar, des del senzill temple de l’educació, la llavor renovadora que ha posat a les nostres mans la República".
 
Altres ensenyants destinats als Pallars s’afegiren a l’activisme renovador i alguns d’ells participaren en l’organització de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament (FETE) que naixia a les nostres contrades, adscrita a la UGT: Josep Pach, aquells anys a Sort i en baixar al Pla, a l’escola d’Artesa de Lleida, esdevingué secretari general de la UGT de les nostres contrades; Josep Santaularia, destinat a Altron; el petit dels Xuriguera, el Pau, mestre a Tornafort; Pere Bigatà, fill de casa 'Lido' d’Enviny,  amb plaça a Torre de Cabdella que durant el període bèl·lic fou el sotssecretari general de la FETE-UGT i a finals dels anys 40 arribà a ser el secretari general de la UGT de Catalunya a l’exili; Ramon Costa,  nascut a Llagunes on feia escola la mare, Dolors Jou, esposa del mestre Costa de Vilamur. Ramon Costa Jou fou reconegut ensenyant freinetista i primer secretari d’organització que tingué la FETE de Catalunya.
 
No oblidem-nos de Maria Escolà, nascuda a Esterri, va estudiar magisteri a Lleida i el seu primer destí fou Surp, camí amunt de Rialp, al 1925; mestra a Torregrossa del 31 al 34, any que es traslladà a Molins de Rei; activista del grup 'Batec' i membre de la cooperativa Freinet.
 
La trajectòria  d’aquells joves mestres es preveia molt fructífera; a tall d’exemple l’Isidor Boix i l’Elvira Cañellas participaren en la Missió Pedagògica que es va realitzar a l’agost del 34 a Vinarós; el Vicent Gardenyes, amb el temps, director de l’escola 'Freinet' de Barcelona... Fins que una maleïda guerra i  dictadura feixista que s’imposà, cruel amb aquells mestres activistes, renovadors i republicans, l’estroncà. Per a uns la ignomínia, per altres l’expulsió del magisteri, l’exili, els camps de concentració i l’extermini. 
 
L’objectiu d’aquest escrit és recuperar la memòria d’uns mestres del Pallars, "agitadors de ments" que van fer seu aquell pensament de la pedagoga Maria Montessori: “"a primera tasca de l’educació és sacsejar la vida, però deixar-la lliure par a què es desenvolupi", i això el feixisme no ho podia permetre i menys, perdonar.
 
Javier Giménez, FETE-UGT Terres de Lleida



Comentaris

envia el comentari