Catalunya Diari

La Guàrdia Civil feia seguiments a membres del Govern

El seu operatiu estava ple d'escoltes telefòniques, seguiments i control de les actuacions de diverses membres del Govern
Imatge de Santi Vidal, senador d'ERC
Imatge de Santi Vidal, senador d'ERC | ACN

Quasi com si fos una versió contemporània del cas Watergate, que va promoure la caiguda en desgràcia de l'expresident nord-americà Richard Nixon, el Govern català també ha estat sotmès a tot un cas ple d'escoltes telefòniques, seguiment dels membres que conformaven l'executiu i control de les seves actuacions. La diferencia amb el Watergate, no obstant això, és que en aquest el seguiment va ser dut a terme per periodistes mentre que el seguiment del Govern català ha estat obra de membres de la Guàrdia Civil. Aquests fets s'han donat a conèixer arran del sumari del cas Santi Vidal, instruït pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona. El sumari ha revelat que la investigació duta a terme pels agents es va iniciar en sospitar que l'executiu obtenia dades fiscals dels catalans de formes «il·legals». El mes de juliol la investigació va refermar-se i es va intensificar: els telèfons de Santi Vidal, senador d'ERC; Lluís Salvadó, secretari d'Hisenda del Govern; i Carles Viver Pi-Sunyer, magistrat del Tribunal Constitucional, van ser intervinguts i es va ampliar el nombre de telèfons punxats, gràcies els quals es van acabar detenint a 14 persones el passat 20 de setembre.

Segons explica 'NacióDigital', en el sumari apareixen fotografies on es poden veure a Lluís Salvadó i Josuè Sallent, per exemple, acompanyades de descripcions subjectives, de l'estil de: «Lluís Salvadó, a la sortida de la feina, observant fixament els vehicles estacionats a les rodalies. Demostra el nivell de sensibilitat de l'objectiu i el seu entorn». De fet, en el sumari s'explica que un dels seguiments que es van dur a terme i que tenien per objectiu a Josuè Sallent, director d'estratègia i innovació del CTTI, comptaven amb la següent anotació: «gira bruscament el seu cap, direcció al camí que va recorrent fixant-se en les persones que caminen darrere seu». Amb aquestes descripcions els agents creuen tenir un argument determinant i legítim com per a obtenir una autorització de caràcter judicial que els permeti localitzar els vehicles dels dos investigats, mitjançant l'ús d'un localitzador satel·litza, així com disposar d'una còpia de les claus dels seus cotxes.

 


Ho defenien com una mesura «necessària i absolutament proporcional a les circumstàncies», tot i que el jutge no ho va considerar així i no va concedir l'esmentada autorització. Així i tot, les escoltes telefòniques van seguir sent una eina clau a l'hora de desmantellar tota l'organització del referèndum que va tindre lloc el passat 1 d'octubre. Gràcies a les informacions obtingudes, la Guàrdia Civil va poder requisar material com paperetes i cartelleria de diverses impremtes, que van acabar amb les detencions del 20 de setembre. Al sumari, a més a més, es recull la mobilització que va tenir lloc davant la conselleria d'Economia i que justifica l'empresonament dels Jordis, acusats d'un delicte de sedició. Dins del sumari també s'ha pogut trobar els diferents plans ideats pel Govern sobre com afrontar els esdeveniments polítics un cop passat la jornada de l'1-O.

Els Jordis segueixen a pressó per un presumpte delicte de sedició
Els Jordis segueixen a presó per un presumpte delicte de sedició | CatalunyaDiari.cat

 

No obstant això, la defensa del Govern troba que hi ha molts elements dins la causa que amb molta probabilitat provocaran la «nul·litat de tot l'expedient judicial». L'argument que plantegen per afirmar-ho defensa que, com es tracta d'una «causa general contra l'independentisme», s'ha investigat de forma «indiscriminada qualsevol tipus d'activitat que s'ha dut a terme» per persones que estaven relacionades en la causa, en comptes d'encarar-se a investigar fets delictius concrets i amb base jurídica real.



Comentaris

envia el comentari