|
L'esperat procés participatiu sobre Catalunya ha tingut lloc, finalment, aquest passat 9 de novembre i ha portat a l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, a fer un gest poc esperat: ha anat a votar. I ha votat en blanc.
En primer lloc, rebi la felicitació per haver-ho fet, amb independència del sentit del seu vot. Realitzant aquesta acció ha incomplert la providència dictada pel Tribunal Constitucional sobre la suspensió dels “los actos impugnados […] así como las restantes actuaciones de preparación de dicha consulta o vinculadas a ella”.
Per com anava al matí el Twitter entre el que piulava l'alcalde i les respostes que rebia, sembla que aquesta xarxa social l'ha empès a desobeir la legalitat vigent. Ara bé, posats a ser inconstitucionals, millor no desaprofitar l'ocasió per fer allò que sap fer bé: sortir a la foto i fer declaracions entre imaginàries i enganyoses.
Comença el discurs parlant en nom del partit, i ja l'han matisat, per una banda, alguns regidors socialistes, i, per l'altra, els resultats de l'opció que ha votat, un 0,56% del total de vots. Afirma també que “no és la Consulta ni el Referèndum que volíem els socialistes” però oblida que el partit al qual està federat, el PSOE, ha dit clarament que no aprovarà mai cap consulta ni referèndum sobre la independència de Catalunya. Per tant, la crida que fa al diàleg i al pacte l'hauria de revisar abans amb el seu propi partit. El federalisme tantes vegades reivindicat, almenys, a Espanya, no va més enllà dels mítings socialistes, i recorda sospitosament a l'”apoyaré” de Zapatero, amb l'afegit que fins i tot podria recórrer i ser inconstitucional, un cop més. Ja no vindria d'una nova impugnació.
Ara bé, Àngel Ros podria haver-se sincerat i enlloc de parlar de les “aspiracions dels catalans i les catalanes” podria explicar les seves aspiracions personals. L'important, per Ros, és mantenir la seva quota de poder tant com sigui possible, costi el que costi. Per això, ni vota sí' ni 'no' ni tot el contrari, fa el que en diuen ara un “postureig” de cara a la galeria amb l'esperança d'acontentar a tothom. D'això se'n diu “fer la puta i la Ramoneta” i pot ser que li doni resultat a l'hora d'aparèixer en més mitjans i concedir més entrevistes per donar més titulars, però no enganyarà als 30.977 votants que han optat pel doble 'sí' a la ciutat de Lleida, més del que treia Siurana en la seva bona època.
Amics de la Lletja
En primer lloc, rebi la felicitació per haver-ho fet, amb independència del sentit del seu vot. Realitzant aquesta acció ha incomplert la providència dictada pel Tribunal Constitucional sobre la suspensió dels “los actos impugnados […] así como las restantes actuaciones de preparación de dicha consulta o vinculadas a ella”.
Per com anava al matí el Twitter entre el que piulava l'alcalde i les respostes que rebia, sembla que aquesta xarxa social l'ha empès a desobeir la legalitat vigent. Ara bé, posats a ser inconstitucionals, millor no desaprofitar l'ocasió per fer allò que sap fer bé: sortir a la foto i fer declaracions entre imaginàries i enganyoses.
Comença el discurs parlant en nom del partit, i ja l'han matisat, per una banda, alguns regidors socialistes, i, per l'altra, els resultats de l'opció que ha votat, un 0,56% del total de vots. Afirma també que “no és la Consulta ni el Referèndum que volíem els socialistes” però oblida que el partit al qual està federat, el PSOE, ha dit clarament que no aprovarà mai cap consulta ni referèndum sobre la independència de Catalunya. Per tant, la crida que fa al diàleg i al pacte l'hauria de revisar abans amb el seu propi partit. El federalisme tantes vegades reivindicat, almenys, a Espanya, no va més enllà dels mítings socialistes, i recorda sospitosament a l'”apoyaré” de Zapatero, amb l'afegit que fins i tot podria recórrer i ser inconstitucional, un cop més. Ja no vindria d'una nova impugnació.
Ara bé, Àngel Ros podria haver-se sincerat i enlloc de parlar de les “aspiracions dels catalans i les catalanes” podria explicar les seves aspiracions personals. L'important, per Ros, és mantenir la seva quota de poder tant com sigui possible, costi el que costi. Per això, ni vota sí' ni 'no' ni tot el contrari, fa el que en diuen ara un “postureig” de cara a la galeria amb l'esperança d'acontentar a tothom. D'això se'n diu “fer la puta i la Ramoneta” i pot ser que li doni resultat a l'hora d'aparèixer en més mitjans i concedir més entrevistes per donar més titulars, però no enganyarà als 30.977 votants que han optat pel doble 'sí' a la ciutat de Lleida, més del que treia Siurana en la seva bona època.
Amics de la Lletja
