Catalunya Diari

Ros i l'Ecce Mono lleidatà

Ros i l'Ecce Mono lleidatà| Els Amics de la Lletja

 



L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va assistir finalment a la manifestació per la independència de l'11 de setembre que va tenir lloc a la ciutat de Barcelona. En paraules seves: "per patriotisme català".
Potser sorprendrà als lleidatans votants socialistes, catalanistes, federalistes (i més -istes sense gaire sentit) aquest canvi de rumb perquè aquest Ros és el mateix que dos anys abans titllava d'aventura la consulta sobre la independència realitzada a Lleida i celebrava la baixa participació en el referèndum afirmant que la ciutadania havia demostrat seny amb el futur del país. A nosaltres no, perquè és una fugida endavant en el continu afany populista d'un aspirant a la presidència de la Generalitat que, de moment, ja ha fracassat dins del seu propi partit.
 
Tal como l'ara famós Ecce Homo Ros ha esdevingut una obra d'escàs valor després del 12è congrés del PSC dins del seu propi partit. No oblideu que, per por a la derrota, Ros acabà amagant el cap sota l'ala dins de la candidatura de Joan Ignasi Elena, i ha acabat ocupant un càrrec residual dins de la direcció.
A partir d'aquí Ros ha volgut restaurar-se, però sembla que vulgui seguir el mateix camí que l'obra del poble de Borja, i s'ha posat en mans d'assessors que tenen els mateixos coneixements de política que l'octogenària Cecilia Giménez en qüestions d'art i restauració.
 
Així, a través dels vídeos que apareixen penjats a la xarxa, observem a Ros rodejat del sector catalanista del PSC amb un lema com 'Catalunya és estat i som Europa', que ratlla la ridiculesa intel·lectual, i deixant perles com que "l'11 de setembre sirà representatiu de l'aspiració nacional d'aquest poble", parlant de "reivindicacions de la nostra identitat nacional, que fins i tot en la clandestinitat hem fet" o que "se'ns reconegui aquests drets com a nació".
 
Tal com ha quedat restaurat l'Ecce Homo, batejat ja com l'Ecce Mono, el resultat d'aquest canvi és catastròfic, borrós i irreconeixible per a Ros, i li barra el pas definitivament a les ànsies de poder que Ros anhela i que passen pel parc de la Ciutadella. Li queda el consol de quedar-se com alcalde a Lleida, incomplint la seva paraula de no tornar-se a presentar, però torna a aconseguir un dels seus propòsits constants: tornar a sortir als mitjans de comunicació i engrandir una mica més el seu populisme, ja desbocat.
 
Els Amics de la Lletja


Comentaris

envia el comentari