Catalunya Diari

Sebastià Piera, revolucionari català del segle XX

Sebastià Piera, revolucionari català del segle XX| Joan Miquel Ballesté

 



Aquesta setmana ens hem quedat sense Sebastià Piera, mort als 97 anys. La vida d’en Sebastià és una epopeia digna de ser explicada, un veritable argument de novel·la, però colpidorament real. Així de dura és la història del nostre país, de la democràcia i del progrés social.
 
Sebastià Piera neix a Santa Maria de Meià, a la Noguera, fill del que durant molts anys fou mestre de Baldomar; després va a estudiar batxillerat a Tàrrega, on juntament amb altres alumnes del Liceu, funda la Unió d’Estudiants i entra per primer cop en contacte amb el Bloc Obrer i Camperol, d’idees comunistes. A Barcelona, juntament amb altres estudiants universitaris, crea el Bloc Nacionalista Escolar.
 
A l’esclat de la guerra civil de 1936, decideix anar a lluitar en la defensa de Madrid amb el regiment Engels del PSUC, on és ferit i un cop recuperat va a lluitar durant dos anys al front d’Aragó.
 
En acabar la guerra, marxa a l’exili a França i ingressa al camp de concentració de Sant Cebrià. Posteriorment, ell i altres republicans espanyols van a la Unió Soviètica a ajudar en la seva defensa enfront la invasió dels alemanys, i ingressa a l’Exèrcit Roig.
 
Al 1945 en Sebastià es casa amb la Trinitat Revoltó i van a Tolosa (França), per tal d’intentar entrar clandestinament a Catalunya. El 1947 entra per ajudar a reorganitzar el partit, però el detenen molt aviat, juntament amb el dirigent Puig Pidemunt, i el porten a la comissaria de Via Laietana on, durant 30 dies, el sotmeten a interrogatoris i tortures que el deixen totalment desfigurat, amb múltiples fractures, especialment a la cara. El seu rostre sempre més va reflectir com pocs la barbàrie de la repressió franquista.
 
Al 1949 executen a la majoria dels seus companys, però ell surt de la presó Model gràcies a un indult, i un cop fora el tornen a agafar per interrogar-lo. Poc després aconsegueix escapolir-se a Andorra i comença un segon exili, però es detingut per la policia francesa amb la seva dona Trini i son acusats d’estar vinculats a una xarxa d’espionatge rus i els deporten a Còrsega, separant-los del seu fill petit ingressat en un hospital francès, no podent-se reunir la família fins bastant temps després.
 
Viuen deportats a Còrsega fins a la mort de Franco, el 1975, any en què demanen el passaport espanyol i tornen a visitar Catalunya en diverses ocasions. L’any 2004 el president Maragall li atorga la Creu de Sant Jordi per la seva actuació en la lluita antifranquista.
 
Per a en Sebastià, República era llibertat, era igualtat i era prosperitat. Va ser membre de la que s’anomenà generació del 1931, una generació protagonista i clau en la història.
 
Recordar el Sebastià representa, també, una reivindicació molt especial del paper dels comunistes en l’oposició al règim franquista des de l’interior. Gràcies a la lloable acció d’homes i dones com el Sebastià, avui podem mirar cap endarrere i mostrar-nos agraïts i orgullosos de la nostra tradició política i del que va representar el PSUC. I ara, des de les teves terres que són les nostres, et tindrem sempre en la memòria i intentarem continuar la lluita que tu i altres vau començar.
 
Joan Miquel Ballesté, president ICV Terres de Lleida


Comentaris

envia el comentari