Catalunya Diari

Senyora Rigau: A dit, no



Al més pur estil Wert, la consellera Rigau ha tirat endavant l’anomenat Decret de Plantilles que segueix desplegant la LEC de 2009. I fem referència a aquest estil del ministre espanyol perquè el Decret no neix amb l’imprescindible consens ni de tots els partits que en el seu dia van donar suport a la llei d’educació catalana ni, per descomptat, amb el dels representants del professorat. Les suposades negociacions mantingudes la primavera passada no van modificar ni una coma el text presentat per la Conselleria cuinat en secret des de feia temps  als fogons del Departament. 
Segons la senyora Rigau, el Decret no modifica les condicions de treball del professorat sinó que, senzillament, ve a modernitzar i fer més eficient l’administració pública de Catalunya en el sector educatiu, amb l’objectiu d’aconseguir millors resultats escolars. Com es pot afirmar això quan són les mateixes condicions per accedir als llocs de treball dels centres educatius públics  les que resulten trasbalsades per una norma els 32 articles de la qual es poden resumir en què a partir d’ara seran les Direccions les que podran triar fins al 50% de la plantilla en base al projecte educatiu del centre i al projecte de direcció? Modernització, eficiència, selecció dels millors per a cada situació concreta, autonomia, perfil idoni, especialització…són els conceptes repetits per definir la bondat de la nova norma. Per la nostra part, creiem que es tracta d’una altra forma d’involució en el marc d’aquest context de retrocessos que amb l’excusa de la crisi patim per totes bandes. No és gaire modern, al nostre entendre, el foment de l’arbitrarietat ni el fet de voler assimilar el sistema de provisió de l’empresa privada a la funció pública, ni l’actuació escorada cap a l’òptica d’una determinada associació de directors. No té a veure amb la modernitat dimitir de les pròpies responsabilitats i traslladar aquestes a les direccions dels centres educatius. No s’és més modern per la utilització de criteris empresarials per a la gestió dels centres els quals ni són empreses ni, per tant, poden funcionar com a tals.
 
Creiem que l’aplicació d’aquest Decret anirà en detriment de la col.laboració i la confiança que han de presidir les relacions dels equips docents i, en canvi, el que s’afavorirà és la competitivitat entre el professorat i la tendència cap a la submissió. En molts casos, a més,  és de preveure que donarà lloc a processos judicials del tot indesitjables.
 
Amb motiu de l’aprovació del Decret ara fa pocs dies i en el marc d’una entrevista sobre la qüestió, el periodista arribava a la conclusió que per les respostes que la consellera oferia la titular del Departament d’Ensenyament s’havia quedat amb les ganes d’anar més enllà encara. Sense cap mena de rubor, la sra. Rigau li donava la raó. La qual cosa explica la seva postura inflexible durant la negociació, la seva negativa recent davant la petició de celebració d’una mesa sectorial prèvia a la publicació del decret i la falta d’entesa amb la resta de partits polítics que van aprovar la LEC. 
 
Jaume Añé, USTEC·STES Lleida


Comentaris

envia el comentari