Catalunya Diari

Experts estudien les possibles seqüeles en els pacients més greus de la Covid-19

El cap de Cures Respiratòries del Clínic diu que a l'inici de la pandèmia «la por va entrar a formar part del dia a dia»
Sanitaris amb un pacient a la UCI de l'Hospital de Manresa (Althaia)
Sanitaris amb un pacient a la UCI de l'Hospital de Manresa (Althaia) | ACN

Els hospitals han començat a obrir consultes per fer el seguiment dels pacients que han estat ingressats amb la malaltia de la Covid-19 perquè temen que el virus pugui deixar seqüeles en alguns dels casos més greus. «El coronavirus és absolutament nou. Ens ha caigut a sobre una malaltia que anem coneixent. Tot just ara comencem a fer les primeres visites un mes després que els primers pacients rebessin l'alta», destaca el cap de Cures Respiratòries de l'Hospital Clínic, el pneumòleg Oriol Sibila. En una entrevista a l'ACN, Sibila explica com es comporta la Covid-19 a partir del que han vist aquestes primeres setmanes de pandèmia i també parla com els sanitaris hi han fet front: «Sobretot al principi, la por va entrar a formar part del dia a dia».

 

▶ TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!

 
 
Han passat poc més de dos mesos des dels primers pacients diagnosticats a Catalunya -atesos al Clínic- i, tot i que en el coronavirus tot passa com un tsunami, també per acumular experiència mèdica i científica, encara hi ha moltes preguntes les respostes de les quals no han tingut temps ni tan sols d'esdevenir-se. El doctor Sibila exposa a l'ACN algunes de les principals afectacions del coronavirus sobretot des de la seva visió de pneumòleg i insisteix que falta coneixement d'una infecció que té moltes cares.
 
 

A qui i com afecta la covid-19

Entre un 75% i un 80% de pacients amb coronavirus que necessiten atenció mèdica tenen símptomes lleus de la malaltia Covid-19, mentre que entre un 25 i un 30% presenten complicacions més o menys greus, sobretot afectació pulmonar en forma de pneumònia, i requereixen atenció hospitalària. Dins d'aquest grup, indica Sibila, una quarta part necessita ingrés per patologia greu. A part de les persones que necessiten atenció mèdica, hi ha totes aquelles que s'han contagiat i no han tingut símptomes o que han estat molt lleus, com pèrdua de l'olfacte o una mica de malestar alguns dies. Actualment no es tenen dades de quantes poden ser, però se sospita que són moltes. L'estudi de seroprevalença a nivell estatal i altres de diversa índole s'encaminen a conèixer l'abast real del virus.
 
 
Tot i que molt al principi de l'epidèmia semblava que les afectacions greus del virus les patien algunes persones grans o amb patologies prèvies, en els últims mesos s'ha vist que també pot encruelir-se amb les persones joves i sanes, tot i que en un percentatge baix. «Hem vist gent de poc més de 30 o 40 anys que, sense tenir patologies de base, han estat molt greus. Però això no ha de crear alarma: representen un nombre baix de la gent sana infectada. Els casos més greus continuen veient-se en gent gran. Hi ha moltes edats i formes de vellesa, però a partir dels 60 o 65 anys és quan es disparen les complicacions, sobretot en aquelles persones que a més tenen patologies prèvies», assenyala.
 
 

Símptomes diversos i possibles complicacions

En les fases inicials de la malaltia, la persona afectada pot tenir diversos símptomes, com febre, tos, pèrdua de gust i olfacte, malestar general, mal de panxa o diarrea. «És una infecció que té moltes cares. La primera fase és molt inespecífica», destaca. En alguns casos, la malaltia evoluciona en una fase inflamatòria i és quan es produeixen complicacions. El sistema de defenses no pot controlar el virus i es produeix una inflamació que pot afectar diferents òrgans. Un dels impactes principals és en la funció respiratòria, però també pot afectar els ronyons i produir insuficiència renal; el cor, amb alteracions del ritme, i s'han descrit casos en què afecta la pell.
 
 
Com a pneumòleg, les complicacions que coneix millor el doctor Sibila són en els pulmons: «La insuficiència respiratòria provoca que els pulmons s'inflamin i que no respirem correctament. L'oxigen que arriba a la sang baixa. Aquí apareixen les complicacions més freqüents».
 
 

▶ INVITACIÓ: Ja us podeu unir al grup oficial de Facebook del Lleida Diari on comentem entre tots les notícies de Lleida! Us informareu, podreu comentar l'actualitat i també us entretindreu. FEU CLIC AQUÍ, US ENCANTARÀ!

Diversos tractaments, però cap del tot efectiu

De moment no existeix cap tractament que s'hagi demostrat «plenament efectiu» contra la Covid-19. Els especialistes estan provant diferents antiretrovirals per »evitar que el virus es repliqui i faci més mal». També s'administren tractaments antiinflamatoris, dirigits a aquest excés d'inflamació. Alguns són molt específics, dirigits a molècules inflamatòries, i altres més generals. «Tampoc tenim una evidència molt clara si alguns són efectius. Quan tinguem més coneixement, sabrem que alguns funcionen per a determinats grups de persones», preveu el cap de Cures Respiratòries Hospitalàries.
 
 
Els especialistes compten amb mesures de suport vital, que ajuden el pulmó «a fer la feina quan ell no la pot fer». Quan el pulmó deixa de funcionar correctament, cal administrar oxigen, ja sigui amb unes ulleretes nasals o altres sistemes. En les situacions més greus, es necessita un ventilador o respirador artificial: «Són màquines que fan de pulmó i que comporten gravetat. Es necessita adormir i sedar el pacient i fer-li moltes cures. Es necessiten professionals especialitzats i té efectes secundaris».
 
 
La majoria dels efectes secundaris d'haver estat connectat a un respirador d'aquest tipus a cures intensives (UCI) es poden revertir amb «un tractament adequat, paciència i temps». Quan es desperten, alguns pacients no poden moure els músculs -miopatia del malalt crític- i necessitaran tractament de fisioteràpia per recuperar-se. En alguns casos s'han fet incisions a la tràquea - traqueotomia- que s'hauran de curar.
 
 

Possibles seqüeles de la malaltia

 

Els especialistes temen que la malaltia pugui deixar seqüeles en alguns dels casos més greus. «Els pulmons han rebut molt i hem vist que hi ha lesions. Hem de fer un seguiment molt actiu d'aquests pacients per veure si les lesions es curen o si s'han de fer tractaments per intentar que es curin», afirma. «Tant de bo el pulmó es regeneri i es curi però ens fa por que no sigui així i que quedi una patologia pulmonar secundària per haver tingut una infecció del coronavrius», apunta el doctor Sibila, que recorda antecedents d'altres virus que de vegades deixen seqüeles. Hospitals com el Clínic han començat a obrir consultes per fer seguiment d'aquests pacients.
 
 
A part dels tractaments que s'estan provant, també hi ha estudis en marxa, com de teràpies d'anticossos de pacients que han superat la malaltia. Ara com ara no estan integrades en la pràctica diària. «Són hipòtesis molt bones, però són experimentals. Falta evidència per introduir-les a la pràctica clínica habitual», puntualitza.
 
 
Tot i que la Covid-19 està accelerant els tempos de la recerca, continua havent-hi uns terminis mínims per comprovar l'eficàcia i la seguretat de noves teràpies i poder-les produir a gran escala. També passa en la recerca de l'eventual vacuna o vacunes. «Tots tenim moltes ganes de resultats el més aviat possible. Però no es pot jugar a provar tractaments. Calen bones hipòtesis i dissenys, provar, veure què funciona i tenir presents els aspectes ètics», diu.


Comentaris

envia el comentari