Catalunya Diari

Societat bilingüe, ajuntament bilingüe

Societat bilingüe, ajuntament bilingüe| Dolors López

 



En el darrer ple de l’Ajuntament de Lleida es va donar un pas endavant en favor del tractament igualitari dins de la Paeria dels dos idiomes oficials a Catalunya: del català i del castellà. Fins fa poc, el català estava considerat com a “llegua d’ús preferent” dins l’Ajuntament de Lleida, relegant a un segon terme el castellà, una consideració totalment anòmala, tenint en compte que, apart que és una llengua oficial, la utilitzen aproximadament la meitat dels habitants de Lleida ciutat.
 
Des del Partit Popular considerem que no té sentit que una Administració doni preferència una llengua oficial sobre una altra, que també és considera oficial, tant a la Constitució com a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Malgrat tot, tretze entitats de Lleida van presentar en el darrer ple de la Paeria una moció que defensava l’ús preferent del català a l’Ajuntament de Lleida, una moció que xoca, no només amb les lleis, sinó amb la realitat lingüística de Lleida ciutat.
 
El Partit Popular defensa la llengua catalana, però també la castellana. Les dos formen part del nostre patrimoni, i ens podem considerar afortunats de tenir aquesta riquesa cultural. Perquè hem de renunciar doncs a qualsevol de les dos llengües? Què és el que es volia proposar realment en aquesta moció?
 
Segurament, per a totes aquestes entitats i pels grups que van donar suport a la moció (CiU, ERC, La Crida i El Comú) la llengua és un instrument més al servei del procés de secessió que està patint Catalunya, i per això, el castellà, que és la llengua comuna de tots els espanyols, i per tant un element de cohesió, els hi fa nosa. Els recorda els llaços que uneixen Catalunya amb Espanya. Una visió totalment reduccionista i pobra de la societat del segle XXI, que no té en consideració aspectes tan importants com que el castellà és l’idioma oficial en 21 països del món, que el parlen més de 500 milions d’habitants, l’estudien més de 20 milions de persones de tot el món, és la segona llengua materna més parlada del planeta i és el segon idioma més utilitzat tant a internet com a twitter.
 
En qualsevol cas, la moció que reclamava el català com a llengua preferent a la Paeria, no podia ser de cap manera acceptada per dos raons fonamentals: La primera per una qüestió jurídica. Diferents sentències, tant del TSJC con del Constitucional, així ho avalen. El terme “preferent” ha estat declarat inconstitucional, i, per tant, nul, i l’Administració no pot tenir, per tant, preferència per cap de les dues llengües. I és que, agradi o no agradi, l’Administració, ha d’estar al servei de la Llei i de tota la ciutadania, i no al servei de determinades ideologies.
 
La segona raó perquè aquesta moció no podia ser acceptada és per una qüestió de drets lingüístics. Les administracions, en aquest cas l’Ajuntament de Lleida, ha de garantir els drets lingüístics dels lleidatans, parlin català, o parlin castellà.
 
I afegiré una tercera raó del perquè vam rebutjar aquesta moció: Allò que és habitual al carrer que ho sigui també a l’Administració. Si al carrer conviuen sense cap tipus de problema i amb absoluta convivència i normalitat el castellà i el català, l’Administració, l’Ajuntament de Lleida en aquest cas, ha de ser un reflex dels seus administrats. Nosaltres defensem aquesta convivència, les lleis i els drets lingüístics de tothom. 
 
Dolors López , presidenta del Grup Municipal del PP de la Paeria



Comentaris

envia el comentari