|
Benvolgut alcalde,
Durant els darrers dies, desenes de casos de corrupció han anat tacant la nostra –ja de per sí- crua actualitat, creant en la ciutadania una sensació d’indignació, indefensió, ràbia, impotència i frustració, però sobretot, d’un aprofundiment en un desencís de les institucions polítiques, que costarà molt de recuperar. Sens dubte, la corrupció és el càncer de la democràcia!
Es preguntarà per què començo aquesta carta amb aquest paràgraf sobre la corrupció. La resposta és molt senzilla. Després de les investigacions que van portar a terme els periodistes Albano Dante i Marta Sibina de Cafè amb Llet, es fa difícil no parlar d’estructures com els consorcis sanitaris, i no relacionar-ho amb els diferents casos de corrupció que s’han descobert. Per què? Doncs perquè tots els casos de corrupció sanitària que han passat a Catalunya, ho han fet en consorcis sanitaris, i mai en estructures públiques com l’Institut Català de la Salut. Els controls democràtics sobre l’ICS, la normativa de contractes de la Generalitat i la incompatibilitat de càrrecs han permès aquest èxit. En canvi, els casos de corrupció, com el Cas Crespo, neixen sempre de la tèrbola i opaca terra de les estructures dels consorcis, no sotmesos als controls públics abans citats. A Lleida, ara es vol crear un, amb les mateixes estructures que han permès el saqueig de la nostra sanitat pública, i per desgràcia, vostè li està donant recolzament.
Senyor alcalde, la sanitat no és una mercaderia i els serveis públics no poden ser opacs. Fou un ministre del seu partit, Ernest Lluch, qui va posar les bases de la sanitat pública, amb la Ley General de la Sanidad, de l’any 86, una passa important en la lluita col·lectiva per la construcció de l’estat del benestar. Però des de llavors, els intents per fer entrar el capital privat a la sanitat pública, i la privatització de la mateixa, han estat constants. I cada cop que s’ha seguit aquest camí, el saqueig de diner públic ha sigut la norma i qui ho ha pagat han estat els i les treballadors/es sanitaris i la ciutadania que ha acabat rebent una pitjor atenció sanitària, tot i pagar els mateixos impostos, sinó més. Lleida no es mereix una sanitat pública gestionada en els temes essencials pel dret privat, on el capital privat hi tingui entrada, com passarà si el consorci acaba funcionant. No volem que es construeixi una sanitat de primera per a la gent que tingui més diners, i una de segona per a qui en tenim menys.
Gràcies a l’esforç de la Marea Blanca, 38.575 persones han signat per aturar la privatització de la nostra sanitat a les comarques de Lleida. Alcalde, són persones molt preocupades per aquesta ofensiva neoliberal als nostres drets. Gent que veu com no s’ha volgut escoltar la seva veu. De fet ni tant sols s’ha volgut escoltar la veu del Síndic de Greuges que va preguntar sobre el tema i la resposta va ser un silenci total. Com a alcalde de Lleida no pot donar l’esquena a la ciutadania, quedant-se amb els arguments neoliberals que ens ven CIU i el conseller Boí Ruiz, enlloc d’escoltar a la Marea Blanca i els seus postulats. I no fer-ho, crearà a la ciutadania lleidatana una hipoteca social que la pagarem tots els habitants de la nostra ciutat, de les nostres comarques, i de ben segur els nostres fills.
Senyor alcalde, no es quedi amb els suposats arguments tècnics que li venen des de Convergència i Unió, perquè darrera d’aquell somriure hi ha una intencionalitat clara de crear un ens opac, on les portes giratòries, l’entrada de capital privat, els nomenaments a dit, els concursos poc transparents i la falta de control, seran la norma. Com bé diu la Marea Blanca, pensi que tot aquests arguments tècnics esgrimits per CIU poden ser resolts dins del mateix ICS, sense que la ciutadania vegi en perill la seva sanitat, i la transparència i els controls democràtics hi siguin presents.
És difícil no acabar aquesta carta, sense citar-li les paraules que va pronunciar el ministre Ernest Lluch el dia que va inaugurar l’hospital públic de Móstoles: “No hi ha democràcia per al poble, sinó hi ha dret a la sanitat i a l’educació. I quan els drets socials i econòmics de la ciutadania siguin una realitat, es podrà dir que la democràcia no és solament una fórmula política, sinó també social i econòmica. Volem que no hi hagi ciutadans de primera, que tenen dret a la salut, i de segona, els treballadors, que no la tenen. Volem que tothom sigui de primera i aquí estem apunt de conseguir-ho”. Senyor Alcalde, som sanitat pública, perquè som democràcia, i Lleida es mereix salvaguardar una sanitat pública de qualitat com la que tenim, i aquesta, serà la millor herència que li podrem donar als nostres fills. Reflexioni si us plau.
Eduard Baches, alcaldable a la Paeria per ICV
Durant els darrers dies, desenes de casos de corrupció han anat tacant la nostra –ja de per sí- crua actualitat, creant en la ciutadania una sensació d’indignació, indefensió, ràbia, impotència i frustració, però sobretot, d’un aprofundiment en un desencís de les institucions polítiques, que costarà molt de recuperar. Sens dubte, la corrupció és el càncer de la democràcia!
Es preguntarà per què començo aquesta carta amb aquest paràgraf sobre la corrupció. La resposta és molt senzilla. Després de les investigacions que van portar a terme els periodistes Albano Dante i Marta Sibina de Cafè amb Llet, es fa difícil no parlar d’estructures com els consorcis sanitaris, i no relacionar-ho amb els diferents casos de corrupció que s’han descobert. Per què? Doncs perquè tots els casos de corrupció sanitària que han passat a Catalunya, ho han fet en consorcis sanitaris, i mai en estructures públiques com l’Institut Català de la Salut. Els controls democràtics sobre l’ICS, la normativa de contractes de la Generalitat i la incompatibilitat de càrrecs han permès aquest èxit. En canvi, els casos de corrupció, com el Cas Crespo, neixen sempre de la tèrbola i opaca terra de les estructures dels consorcis, no sotmesos als controls públics abans citats. A Lleida, ara es vol crear un, amb les mateixes estructures que han permès el saqueig de la nostra sanitat pública, i per desgràcia, vostè li està donant recolzament.
Senyor alcalde, la sanitat no és una mercaderia i els serveis públics no poden ser opacs. Fou un ministre del seu partit, Ernest Lluch, qui va posar les bases de la sanitat pública, amb la Ley General de la Sanidad, de l’any 86, una passa important en la lluita col·lectiva per la construcció de l’estat del benestar. Però des de llavors, els intents per fer entrar el capital privat a la sanitat pública, i la privatització de la mateixa, han estat constants. I cada cop que s’ha seguit aquest camí, el saqueig de diner públic ha sigut la norma i qui ho ha pagat han estat els i les treballadors/es sanitaris i la ciutadania que ha acabat rebent una pitjor atenció sanitària, tot i pagar els mateixos impostos, sinó més. Lleida no es mereix una sanitat pública gestionada en els temes essencials pel dret privat, on el capital privat hi tingui entrada, com passarà si el consorci acaba funcionant. No volem que es construeixi una sanitat de primera per a la gent que tingui més diners, i una de segona per a qui en tenim menys.
Gràcies a l’esforç de la Marea Blanca, 38.575 persones han signat per aturar la privatització de la nostra sanitat a les comarques de Lleida. Alcalde, són persones molt preocupades per aquesta ofensiva neoliberal als nostres drets. Gent que veu com no s’ha volgut escoltar la seva veu. De fet ni tant sols s’ha volgut escoltar la veu del Síndic de Greuges que va preguntar sobre el tema i la resposta va ser un silenci total. Com a alcalde de Lleida no pot donar l’esquena a la ciutadania, quedant-se amb els arguments neoliberals que ens ven CIU i el conseller Boí Ruiz, enlloc d’escoltar a la Marea Blanca i els seus postulats. I no fer-ho, crearà a la ciutadania lleidatana una hipoteca social que la pagarem tots els habitants de la nostra ciutat, de les nostres comarques, i de ben segur els nostres fills.
Senyor alcalde, no es quedi amb els suposats arguments tècnics que li venen des de Convergència i Unió, perquè darrera d’aquell somriure hi ha una intencionalitat clara de crear un ens opac, on les portes giratòries, l’entrada de capital privat, els nomenaments a dit, els concursos poc transparents i la falta de control, seran la norma. Com bé diu la Marea Blanca, pensi que tot aquests arguments tècnics esgrimits per CIU poden ser resolts dins del mateix ICS, sense que la ciutadania vegi en perill la seva sanitat, i la transparència i els controls democràtics hi siguin presents.
És difícil no acabar aquesta carta, sense citar-li les paraules que va pronunciar el ministre Ernest Lluch el dia que va inaugurar l’hospital públic de Móstoles: “No hi ha democràcia per al poble, sinó hi ha dret a la sanitat i a l’educació. I quan els drets socials i econòmics de la ciutadania siguin una realitat, es podrà dir que la democràcia no és solament una fórmula política, sinó també social i econòmica. Volem que no hi hagi ciutadans de primera, que tenen dret a la salut, i de segona, els treballadors, que no la tenen. Volem que tothom sigui de primera i aquí estem apunt de conseguir-ho”. Senyor Alcalde, som sanitat pública, perquè som democràcia, i Lleida es mereix salvaguardar una sanitat pública de qualitat com la que tenim, i aquesta, serà la millor herència que li podrem donar als nostres fills. Reflexioni si us plau.
Eduard Baches, alcaldable a la Paeria per ICV
