Catalunya Diari

Somiar en islandès

Somiar en islandès| Eduard Baches

 



Avui fa un any que tot va canviar per sempre. Milers de persones es van començar a concentrar a les places de tot arreu per parlar d’aquells problemes que cap institució ni entitat era capaç de donar resposta. Desnonaments, neoliberalisme, retallades, privatitzacions, corrupció, clientelisme, dictadura financera, poder absolut de la banca... eren situacions que necessitaven d’una resposta. 




Sense casa, sense curro, sense por. Sota aquest crit començava el moviment ciutadà del 15M. Durant dies i dies es va debatre absolutament de tot. Habitatge, treball, educació, sanitat pública, partitocràcia, democràcia real, drets socials, llibertat, igualtat i solidaritat. 


 


A Lleida l’acampada va ser convocada des de twitter pel dia 18 de maig. Aquell dia les previsions més agosarades es van quedar absolutament curtes. La plaça Ricard Vinyes, omplerta de gom a gom, va portar-nos a viure un dels mesos més bonics de la nostra història recent. La resposta des de l’Ajuntament i la Generalitat va ser la repressió. I un 27 de maig un contingent d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana van intentar desallotjar la plaça. La reacció de la ciutadania no es va fer esperar, i una de les manifestacions més multitudinàries que mai s’han viscut a Lleida va servir per recolzar a la gent que s’estava indignada. 


 


L’acampada es va aixecar, però l’esperança que va portar l’indignació va acampar dins de les ànimes de molta gent. La Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca, l’Assemblea d’Educació, la de Sanitat, iniciatives per la transparència i la participació política i un llarg etcètera han estat fills nascuts d’aquells dies d’Acampada. El 15M està viu, el 15M es necessari, com va ser necessari també a Islàndia, on gràcies a la revolta popular i la negativa a rescatar als culpables de la crisis, polítics i banquers, es va aconseguir que el país tornés a aixecar el cap. Ha passat un any, però queda molta feina per fer.  Necessitem somiar en islandès. 


 
 
Eduard Baches, integrant del moviment 15M a Lleida



Comentaris
Nestor
En aquests casos Islandia és el millor model a seguir..
Ismael
Sí, cal seguir treballant per un món més just.

envia el comentari