Catalunya Diari

Tot el que puja, baixa

Tot el que puja, baixa| Gerard Cabezuelo

 



En aquestes últimes setmanes ha saltat a la palestra informativa el desig per part de la Diputació de Lleida de reobrir el debat sobre la utilització de canons de iodur de plata per tal de minimitzar els efectes de les pedregades en els conreus.
 
Enguany i, ateses les incidències climatològiques, s'ha propiciat i generat un debat a corre cuita sobre els efectes devastadors de les pedregades, que de tant en tan malmeten amb virulència les collites ponentines. El 2013 passara a la història de la nostra comarca com l'any en que un 80% de la producció de fruita de les Garrigues va ser "tocada" per la pedra. 
Tot i entenent la necessitat de millores en el sistema productiu i de protecció dels nostres agricultors, trobo exagerada la fixació de la Diputació en abordar només un dels aspectes millorables. Si parlem de la utilització de canons de iodur de plata per part d'una entitat privada (però mantinguda econòmicament per la Diputació de Lleida) ho fem bàsicament en termes de protecció. Si parlem de protecció, com és que s'obvia el cost de les assegurances o la utilització de Xarxes protectores? O anant a les arrels del principal problema que arrossega el sector: lo preu de producció.
 
De tan en tant fora d'agrair que les administracions més properes al ciutadà (Ajuntaments, Consells i Diputació) fessin l'esforç d'entrar en contacte amb la realitat i oferissin solucions creïbles. 
 
Sr. Renyé no treballi per posar pegats, estalviïs rodes de premsa i fotografies de posat. Treballi i posi damunt la taula la penúria econòmica a la que moltes vegades són sotmesos els nostres pagesos per les grans distribuïdores; treballi vostè per a què les asseguradores agràries les gestioni el propi sector; treballem tots plegat per aconseguir crèdits tous o subvencions perquè sigui el propi productor el qui pugui assumir el cost de les Xarxes.  
Sr. Renyé, no doni més tombarelles, arremangui's i ofereixi solucions en profunditat. No és tracta d'obrir un debat entre ecologismes i pagesia, soc de la opinió que moltes vegades és lo propi productor el qui fa d'ecologista, doncs qui sinó es preocupa de defensar el territori i de mantenir-lo? 
 
No tingui pas la temptació de posar-nos els uns en contra dels altres, no s'inventi debats i pensi en això que li diré ara: provi d'escopir mirant al cel; ho ha fet? Doncs segur que ara té el vestit txapelat...
 
Sr. Renyé, tot el que puja, baixa, i en el cas dels metalls pesants, és fàcil arribar a la conclusió que per efecte acumulatiu, la superfície del nostre territori, els aqüífers i les persones, n'anem plens. Considerarà que aquestes emissions no han de ser gaire saludables que diguem.
 
Un preu digne als nostres productes és la solució Sr. Renyé. Sobirania econòmica dels productors en detriment dels preus especulatius. Unes assegurances gestionades pels mateixos productors amb qüotes ajustades a la realitat dels ingressos, i si a tot això sumem una línia de crèdits tous per a la col·locació de xarxes protectores, el iodur de plata no serà necessari. 
 
Amb tots els respectes, rebi una cordial salutació.
 
Gerard Cabezuelo, regidor de la CUP a Les Borges Blanques


Comentaris

envia el comentari