|
Divendres 23 de gener la consellera Ortega confirmava un rumor que havia començat a córrer uns dies abans, la decisió de pagar als funcionaris i personal laboral de la Generalitat una part de la paga extra de desembre del 2012, que havien deixat de cobrar, concretament una quarta part. La decisió es presentava oficialment a la taula de negociacions de la Funció Pública el dilluns 24; també avançaven que s’intentaria pagar amb la nòmina del març. En quines condicions? Si sol veiem per sota del que s’aconsegueix via sentències cal seguir amb la via judicial i continuar en la nostra crida al professorat que presenti reclamacions prèvies al contenciós. Allò que ens deuen ho han de pagar; no hem d’acceptar, ara que hi ha sentències fermes, cap acord denigrant.
Any electoral digueren uns. Potser, però sense oblidar els milers de reclamacions individuals i contenciosos que fins ara han arribat als jutjats de Catalunya i les més de 200 sentències que obliguen a la Generalitat a pagar i amb interessos de demora. A més de l’allau de noves reclamacions –efecte crida- que es preveu davant una sentència favorable d’aquestes característiques.
A l’àmbit de l’ensenyament lleidatà hi ha un centenar de reclamacions, i processos individuals iniciats i pendents de resposta, que es porten des dels serveis jurídics de la UGT de les Terres de Lleida.
Quan des de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT aconsellàrem al professorat l’inici de les reclamacions prèvies al contenciós, la primera resposta de la resta d’organitzacions sindicals fou que no calia reclamacions individuals; que amb una ja seria suficient per estendre-la a tot el col·lectiu. Amb el temps s’ha vist que no era així.
Hem de reconèixer a aquests companys i companyes i la seva determinació que, anant més enllà de la justa i generalitzada indignació, iniciant el procés (una mestra em deia: “tot aquest paperam potser no servirà per a res però ho faig per dignitat”) han “ajudat” a què l’Administració prengui una decisió que si no ho feia voluntàriament, es veuria obligada per ordre del jutge. En definitiva són les i els qui aconseguiran que es retorni a tothom allò que se’ns deu.
Des de la UGT utilitzem totes les eines al nostre abast per la defensa i la millora de les condicions laborals dels treballadors i treballadores (unes vegades ens sortim i altres no) tant des de l’àmbit de la negociació, el de la mobilització o, com en el cas que en aquest escrit hem tractat, el dels jutjats.
Javier Giménez, FETE-UGT Terres de Lleida. Sector Pública
Any electoral digueren uns. Potser, però sense oblidar els milers de reclamacions individuals i contenciosos que fins ara han arribat als jutjats de Catalunya i les més de 200 sentències que obliguen a la Generalitat a pagar i amb interessos de demora. A més de l’allau de noves reclamacions –efecte crida- que es preveu davant una sentència favorable d’aquestes característiques.
A l’àmbit de l’ensenyament lleidatà hi ha un centenar de reclamacions, i processos individuals iniciats i pendents de resposta, que es porten des dels serveis jurídics de la UGT de les Terres de Lleida.
Quan des de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT aconsellàrem al professorat l’inici de les reclamacions prèvies al contenciós, la primera resposta de la resta d’organitzacions sindicals fou que no calia reclamacions individuals; que amb una ja seria suficient per estendre-la a tot el col·lectiu. Amb el temps s’ha vist que no era així.
Hem de reconèixer a aquests companys i companyes i la seva determinació que, anant més enllà de la justa i generalitzada indignació, iniciant el procés (una mestra em deia: “tot aquest paperam potser no servirà per a res però ho faig per dignitat”) han “ajudat” a què l’Administració prengui una decisió que si no ho feia voluntàriament, es veuria obligada per ordre del jutge. En definitiva són les i els qui aconseguiran que es retorni a tothom allò que se’ns deu.
Des de la UGT utilitzem totes les eines al nostre abast per la defensa i la millora de les condicions laborals dels treballadors i treballadores (unes vegades ens sortim i altres no) tant des de l’àmbit de la negociació, el de la mobilització o, com en el cas que en aquest escrit hem tractat, el dels jutjats.
Javier Giménez, FETE-UGT Terres de Lleida. Sector Pública
