Catalunya Diari

Un 1 de maig cap a un canvi de model

Un 1 de maig cap a un canvi de model| Pau Juvillà

 



El gener d’aquest any ALIER presentava un expedient de regulació d'ocupació (ERO) que preveia la suspensió temporal dels contractes dels 135 treballadors i treballadores de la planta de Rosselló, i aquest abril un concurs voluntari de creditors. Aquest és un exemple de molts, de massa, casos que s’han anat succeint, malauradament, en diverses empreses de Ponent i Pirineus els darrers anys. Una situació a la que l’administració i els partits polítics han respost amb mocions de suport, mediació o subvencions a les empreses per evitar que tanquin.



Aquest 1 de maig és un bon moment per reflexionar sobre quina ha d’ésser la posició de les esquerres transformadores en la defensa dels drets de les treballadores i dels treballadors, ja que les actuals respostes, lluny d’aportar una alternativa real i de futur a la situació d’un territori, son simplement pal·liatives i destinades a assolir les millors condicions econòmiques d’acomiadament i possibles (si bé cada cop més improbables) recol·locacions.



Calen mesures valentes i decidides perquè el dret col·lectiu prevalgui sobre el dret individual. I això es pot fer abans que l’empresa s’instal·li en el territori, durant la seva estada i quan vol desaparèixer per ampliar el seu marge de benefici. L’administració ha de tenir una posició activa en la defensa dels drets laborals. Cal plantejar a tota empresa amb amenaça de tancament, deslocalització o ERO, un procés de cogestió (seguint les experiències s’han dut a terme, per exemple, en països com França o  Veneçuela) o que és possibiliti la seva cessió en usdefruit al col·lectiu de treballadors i de treballadores disposat a fer-se càrrec de la seva viabilitat i producció, amb ajuda pública (que no s’ha dubtat en utilitzar per rescatar bancs) per al seu reflotament i assessorament.



Ens diran que el que planteja la CUP és irrealitzable i utòpic, i que les lleis no els hi ho permeten. És probable que, exactament igual que per exercir un dret a decidir suposadament il·legal, ens calgui buscar les escletxes legals que ens permetin fer-ho, calgui modificar aquestes  lleis i, si no queda més remei, és probable que calgui desobeir unes lleis injustes, destinades a la protecció del capital privat inclús quan això suposa la destrucció del teixit econòmic i social d’un territori, acomiadaments i unes instal·lacions en perfecte estat tancades a pany i forrellat.



Aquest 1 de maig sortim al carrer, desobeïm el deute il·legítim i posem l’economia al servei de les persones. Avancem cap un procés d’emancipació que ha da ser, necessàriament nacional i social de manera indestriable. 



Pau Juvillà, militant de la CUP de Lleida



Comentaris

envia el comentari