Una adolescent de 16 anys que s'autolesiona: «Comences i no acabes, perquè ho necessites»

La terrible pràctica juvenil ha augmentat durant els darrers dos anys

Una noia de setze anys explica perquè va començar a tallar-se amb 12 anys, en passar a sisè de Primària a primer d'ESO. El cas sobta, però es tracta d'un fet que, malauradament, és bastant comú. «Comences a tallar-te i ja no pots parar, que ho necessites. És malaltís, perquè comences i no acabes. Amb tot, qualsevol cosa que trobes: siguin les tisores, sigui un cúter, vidres, la 'cuchilla' o la maquineta, i, sobretot, era als braços», explica la jove. La noia va patir 'bullying' des de molt petita a l'escola, i a casa tampoc tenia un entorn agradable a causa del divorci dels seus pares. Actualment, ha acabat quart d'ESO i, amb l'ajuda dels pares i d'un psicòleg especialitzat en adolescents, ha pogut superar-ho.

L'afectada assegura que l'ajuda de la família és primordial i anima els adolescents que es tallen a explicar-ho als seus pares. Segons informa 'CCMA', les xarxes socials en són molt culpables. De fet, Tumblr i Instagram sovint publiquen imatges que inciten a joves a autolesionar-se. Joaquim Puntí, coordinador de l'Hospital de Dia d'Adolescents de Salut Mental del Parc Taulí, explica que les autolesions no suïcides han augmentat considerablement en els darrers dos anys: «És una conducta que comença sobretot en noies d'11 anys i fins als 14 anys. El pic de més fort de casos és entre els 13 i els 14 anys».

 

La majoria de les practicants d'aquesta terrible 'moda' són noies, i ho fan per comunicar el seu malestar. Se senten frustrades davant els típics obstacles i problemes que viuen els adolescents: discussions amb la seva parella, prohibicions dels pares a l'hora de sortir de festa, o quan els hi prenen els mòbils. Com no saben resoldre els conflictes, canalitzen la seva ràbia autolesionant-se. Les més malaltes tendeixen a amagar-ho i sovint són descobertes en revisions mèdiques, tot i que altres vegades ho solen difondre per les xarxes socials, buscant un reforç de les seves amistats. «L'autolesió es dona quan hi ha un no, quan hi ha un límit, quan hi ha una norma. I el que han d'entendre és que aquesta autolesió obeeix més a una mala gestió de 'la meva emoció', a 'la ràbia que sento perquè no puc obtenir allò' que no realment a un objectiu suïcida o que 'jo estigui perdent el senderi'. Hi ha pares que diuen 'a veure si el meu fill s'està tornant boig'. No, no, no s'està tornant boig. Simplement, no sap gestionar una emoció tan simple com la ràbia, perquè el tema dels límits ha caigut en un cert desús», explica Puntí.

 

 

Tot es deu a una inestabilitat emocional i una falta de comunicació, almenys en la majoria dels casos. Així mateix, els professionals i psicopedagogs investiguen cada cop més les causes i les conseqüències d'aquesta pràctica, recomanant combatre l'ansietat amb l'esport, dutxes fredes, o l'ajornament de decisions que solen preocupar les víctimes.



Comentaris

envia el comentari