Catalunya Diari

Una Crida a la confluència Comuna

Una Crida a la confluència Comuna| Eduard Baches

 



Vivim temps molt durs per la majoria de les persones que ens envolten. Excepte una minoria que cada cop és més rica, la major part de la població cada dia té menys recursos, menys drets i un futur molt més fosc que el que tenia la generació que el va precedir. Els grans partits del sistema (PP-CIU-PSC) han esfondrat la vida de milers de ciutadans i ciutadanes. Implicats com estan en les causes de la crisi que estem vivint, són incapaços de trobar cap solució per a un poble que pateix, i per bastir els reptes que ens ha portat el nou segle. I en mig de tot plegat, l'ofensiva neoliberal que ens arriba des de la Troika Europea o l'FMI fa que molta gent estiguem entre l'espasa i la paret i amb la necessitat de veure canvis. Com a resposta a aquesta situació moltes esquerres gregues s'han unit a Syriza, i esperem que el pròxim dia 25 ens donin una alegria i es converteixi en un canvi a nivell mundial.
 
Les esquerres transformadores tenim un alt grau de responsabilitat vers el poble en moments així. Cal que estiguem a l'alçada de les seves demandes. Hem d'apartar les nostres diferències, per importants que aquestes siguin, no vetar a ningú i trobar allò que ens uneix. Solament amb moltes i altes dosis de generositat, comprensió i empatia per part de tothom, serem capaços d'unir-nos. No és l'hora d'anar separats, és l'hora de sumar. No és l'hora d'anar contra ningú, és l'hora de construir. No és l'hora de mirar-nos les ferides i els errors comesos, és l'hora de somiar col·lectivament i fer realitat aquests somnis.
 
Segurament perquè tinc ben clar que el camí de la confluència de les forces d'esquerra és important, vaig assistir individualment a les primeres reunions del Comú de Lleida. Posteriorment, vaig assistir-hi com a candidat d'ICV a les primeres taules de negociació amb partits polítics, o bé han anat altres persones en nom de l'organització. Seré sincer, crec que al projecte li manca encara molta reflexió i anàlisi, però també crec que és una bona oportunitat que Lleida ha d'aprofitar. Però sol serà una oportunitat si rellancem la taula de negociació i diàleg amb la Crida per Lleida, sense ella, la unitat no té gaire sentit.
 
Per molt que la unitat de les esquerres sigui ja un fet al carrer, es visqui amb bastanta naturalitat a molts moviments socials o fins i tot visqui al cor de moltes persones, cal construir-la també a les urnes. És aquí on rau el veritable repte.
 
Sincerament, no té gaire sentit que tothom anem per separat quan les urgències socials que clamen per un canvi són un crit ciutadà. Per separat, sol serem grans de sorra, junts podem esdevenir un moviment imparable que construeixi autèntics canvis a una ciutat assedegada de política pel bé comú.
 
De ben segur, mai cap de nosaltres estarem d'acord al 100% en un programa, en unes llistes, en unes persones i fins i tot en una manera de treballar. Però estic segur que hi ha un mínim comú que ens uneix i ens pot portar a un nou espai polític que pugui donar la resposta urgent que la gent de Lleida necessita per poder viure en un futur digne i amb esperança.
 
La clau de la Unitat Popular que va portar al triomf de Salvador Allende a les eleccions xilenes de 1970 fou la transversalitat de la seva candidatura. Des de l'esquerra cristiana fins a la socialista més radical, van aconseguir treballar juntes i amb èxit totes aquelles persones que volien transformar la realitat. Si ells van ser capaços de superar les seves diferències a tot un país, igual que a la Syriza grega, què no serem capaços de fer nosaltres a la nostra ciutat?
 
 
Eduard Baches, alcaldable a la Paeria per ICV


Comentaris

envia el comentari