Catalunya Diari

Una ILP per l’educació que volem per Catalunya



Com és prou sabut, la ILP (Iniciativa Legislativa Popular) és un mecanisme del nostre sistema polític que permet que la societat civil elabori una proposició de llei que es pugui sotmetre a debat i votació al Parlament. Perquè això sigui possible, a Catalunya la llei exigeix la recollida de 50.000 signatures en 120 dies hàbils. L’objectiu de la ILP d’Educació, admesa a tràmit pel Parlament el passat mes de juliol és, en primer lloc, posar damunt la taula la necessitat de disposar d’una nova llei que doni el tomb a la norma catalana vigent, la LEC, aprovada l’any 2009. A més d’arribar al Parlament i forçar un debat polític sobre el model educatiu que volem per al nostre país, és també fonamental el debat social que aquesta iniciativa genera al voltant d’una qüestió cabdal que, entre les retallades i la LOMCE del ministre Wert, ha quedat desdibuixada. Amb la ILP d’Educació, d’altra banda, passem de la protesta a la proposta després de 7 anys de lluita en contra de la LEC, les retallades i la LOMCE, per capgirar la situació i situar l’educació pública com a eix vertebrador del nostre sistema educatiu. Volem que aquest, des de les escoles bressol fins a la Universitat, recolzi sobre uns principis bàsics: el caràcter públic del sistema, la gratuïtat, la laïcitat, la democràcia, la inclusió i la coeducació. I en català. Volem, en primer lloc, fer efectiu, real i universal el dret a l’educació gratuïta de tota la ciutadania sense importar el seu origen social.
 
En segon lloc volem reduir progressivament els concerts educatius començant per aquells centres que cobren quotes molt altes i pels que segreguen l’alumnat per sexes. Cal recordar que només els concerts de 17 centres de l’Opus Dei han costat 100 milions d'euros de diners públics els darrers quatre anys. La LODE de 1985, del PSOE, va posar en marxa el sistema de concerts educatius els quals han estat a la base de la privatització del nostre sistema. Els concerts educatius són una excepció en els països del nostre entorn. Només Bèlgica té un percentatge més elevat d’alumnat que va a centres privats. En la resta de països europeus, la majoria de l’alumnat, entre un 80 i un 90%, està escolaritzat en centres públics. Per tant, si és viable arreu, també ho pot ser a Catalunya on hi ha un precedent amb els centres del Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana (CEPEC) als anys 80; uns centres que eren privats i que van passar a ser públics.
 
En tercer lloc la proposició de Llei que defensem es planteja de recuperar la gestió democràtica dels centres educatius greument deteriorada primer per la LEC i ara també per la LOMCE. I és que aquests darrers anys les famílies, el professorat i l’alumnat han anat perdent capacitat de decisió. Els òrgans col·legiats de govern dels centres han passat a tenir un paper decoratiu, esdevenint espais només consultius que no vinculen les direccions dels centres. Amb el Decret d’Autonomia, el de Direccions i el de Plantilles s’ha anat augmentant el poder de les direccions i ha disminuït la presa de decisions col·lectives per part del Claustre i del Consell Escolar. Han deixat de ser òrgans de gestió amb capacitat decisòria per passar a ser mers òrgans consultius.
 
En quart lloc creiem que no es pot permetre l’entrada de la gestió privada ni la participació d’empreses en el sistema educatiu públic. En són exemples la introducció d’àrees com l’emprenedoria, l’educació financera a l’ESO o altres iniciatives com és ara el projecte 'Empieza por educar', finançat per la Fundació Botín. En aquest sentit, no es pot permetre la privatització de les escoles bressol ni de la seva gestió. La titularitat de totes les escoles bressol ha de ser de la Generalitat, per tal d’evitar les desigualtats entre els municipis. En definitiva, cal frenar la posada del sistema educatiu al servei d’interessos empresarials.
 
En cinquè lloc, la ILP per l’Educació aposta per una autonomia de centres real, pedagògica, sense direccions imposades des de fora i amb projectes educatius discutits en el si de l’escola, amb la participació de les famílies i la col·laboració de l’entorn proper. Pel que fa a les condicions laborals del professorat cal dignificar-les, acabar amb la precarietat i la flexibilitat laboral mitjançant la funció pública, donant estabilitat als treballadors i treballadores i apostant per la seva formació inicial i permanent.
 
Finalment, el català ha de ser la llengua vehicular de tot el sistema educatiu i cal destinar-hi almenys un 6% del PIB. Sabem que Rajoy s’ha compromès davant d’Europa aquest passat mes de juliol a la reducció del percentatge del PIB destinat a educació fins arribar al 3,9% del PIB l’any 2017. Més de 100 organitzacions, entitats, col·lectius i persones a nivell individual recolzen aquesta proposició de Llei que encara hores d’ara la recta final de la campanya de recollida de signatures per l’educació que volem per Catalunya. Perquè estem convençuts que perquè un altre món sigui possible una altra educació és necessària.
 
Permanent del Secretariat Intercomarcal d’USTEC·STEs (IAC)


Comentaris

envia el comentari