Raper mallorquí Valtonyc, condemnat a tres anys i mig de presó per injúries al Rei, ha explicat que està vivint la seva condemna com una «lluita». Considera que la llibertat d'expressió és un dret fonamental de tothom i que cal defensar-la «reincidint en el delicte, propagant les lletres de les cançons i animant la gent que difonguin» la seva música. L'objectiu és «fer veure al règim que no només li hem perdut el respecte, sinó també la por». Ho ha dit en el marc de la primera de les tres taules rodones que el Museu de Lleida ha organitzat al voltant de l'exposició Presos polítics a l'Espanya contemporània, de Santiago Sierra, a la mateixa sala d'exposicions. Sobre la censura que denuncien que viu, en aquest cas l'art, Valtonyc atribueix el problema al fet que «els mateixos jutges que hi havia amb Franco són els que hi ha ara». «Ens està jutjant gent de l'estat feixista. Falta una depuració a les institucions i al poder judicial», ha reivindicat.
La primera taula rodona ha tingut lloc aquest dimecres a les set de la tarda sota el lema «Creació i censura». A més del raper Josep Miquel Arenas, Valtonyc, hi ha participat l'escriptor i director de FABER, Francesc Serés; el professor d'Història de l'Art Contemporani i d'Història del cinema a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Joan Maria Minguet, i la historiadora, crítica d'art i comissària d'exposicions, Pilar Parcerisas. La taula ha estat moderada pel director del Museu d'Art Jaume Morera, Jesús Navarro. Francesc Serés lamenta que hi ha hagut un «retrocés» des dels anys 80 fins ara pel que fa a la llibertat d'expressió. «Hi ha una nova policia que vigila» i per expressar idees polítiques hi ha gent que pot anar a la presó o pot perdre feines, denuncia. «Fa tan sols deu anys no preveiem que pogués passar això de manera tan descarada», afegeix.
Per la seva banda, Joan Maria Minguet, recorda que el món de l'art no està aïllat de la societat i la societat està «híper vigilada». «L'Estat té una intolerància absoluta i quan s'obre la porta de la censura, és molt difícil tornar-la a tancar», alerta. Finalment, Pilar Parcerisas, ha explicat que a l'art hi ha una història molt llarga de censures i el que ha passat amb l'obra de Santiago Sierra està vinculada a la censura política i «a la por que té el govern de Madrid de l'expressió lliure de la creació». Parcerisas no descarta que es produeixin més fets relacionats amb la censura en l'art, com el viscut a la fira madrilenya.
La segona taula rodona tindrà lloc el dilluns 9 d'abril a les 19.00 hores sota el títol «Llibertat d'expressió, cesura i política», amb Txell Bonet, periodista i activista cultural; Bea Talegón, advocada i periodista, i Cassandra Vera, escriptora i estudiant d'Història. Estarà moderada per la periodista Anna Sàez. Finalment, el dimecres 18 d'abril a les 18.30 hores tindrà lloc la tercera i última taula rodona titulada «Educar en la llibertat d'expressió», amb Belen Tascón, presidenta de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC); Jaume Carbonell, pedagog; Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC); i Manel Riu, professor de l'INS Tremp. El moderador serà Raül Manzano, mestre i director de la revista Guix.
