Veïns del barri de Cappont de Lleida tornen a posar el cartell de la plaça '1 d'octubre' desaparegut fa quinze dies

En una acció per reivindicar el llegat del referèndum i la llibertat dels consellers destituïts i dels líders de l'ANC i Òmnium
Imatge del dia que es va penjar el nom de la plaça | LleidaDiari.cat

Al barri de Cappont de Lleida s'ha reivindicat aquest dissabte el llegat del referèndum tornant a posar d'un dels cartells de la plaça rebatejada com a '1 d'octubre' que havia desaparegut fa quinze dies. Es tracta de l'espai que està just davant del CAP de Cappont, un dels escenaris de les càrregues policials a la ciutat. El quatre de novembre una setantena de veïns van penjar les plaques als dos extrems de la façana del CAP com a record d'aquella jornada i van demanar a la Paeria que canviés oficialment el nom de l'espai, que actualment es diu Marquès de Leganés. La nova placa s'ha col·locat un parell de metres més amunt per intentar evitar que ningú més la pugui arrencar. Els veïns que han participat en l'acte insisteixen que els fets de l'1 d'octubre no es poden oblidar

A més, una vintena de membres del Comitè de Defensa de la República (CDR) del barri han aprofitat per decorar una de les passarel·les que travessa el riu Segre, la del Liceu Escolar, amb llaços i globus grocs per demanar l'alliberament dels consellers destituïts i els líders de l'ANC i Òmnium que encara estan empresonats. A la plaça Blas Infante s'ha fet una xocolatada acompanyada d'una actuació musical i s'han venut també bufandes grogues per sumar fons a la caixa de resistència. Tot plegat desafiant el vent gèlid que bufava aquest dissabte al matí a la capital del Segrià.

 

L'acció de rebatejar la plaça la va organitzar l'associació de veïns i el Comitè de Defensa de la República del barri, entitats que aquest dissabte han volgut recol·locar un dels dos cartells arrencats coincidint que just fa dos mesos i un dia del referèndum. La placa va desaparèixer el diumenge 19 de novembre, un dia després que operaris de l'empresa concessionària de la neteja intentessin retirar-la per ordre de la Paeria, que va argumentar que és el ple municipal el que decideix els noms dels espais de la ciutat. Les protestes dels veïns van evitar que els treballadors d'Ilnet acabessin de treure el cartell però l'endemà ja no hi era.

 

Els CDRs també volen fer més visibles que mai els llaços grocs que simbolitzen la petició de llibertat dels consellers destituïts pel govern espanyol en aplicació de l'article 155 i els líders de l'ANC i Òmnium Cultural. A banda de decorar places i passarel·les, aquests dies també n'han pintat en voreres i passos de vianants de diferents punts de la ciutat. I és que cal recordar que aquesta setmana la Junta Electoral de Lleida ha instat els ajuntaments a retirar aquests símbols i també estelades i cartells de 'llibertat presos polítics' en edificis i espais públics com rotondes arran d'una demanda formulada pel PP.

 

La Junta Electoral Central també ha prohibit als membres de les meses electorals del 21 de desembre que portin el llaç groc i la de Barcelona no permet il·luminar de groc fonts i façanes a la capital catalana. Aquest divendres al vespre els Comitès de Defensa de la República ja van recordar l'1 d'octubre amb tres marxes que van sortir de tres punts que van ser col·legis electorals amb càrregues policials -el CAP de Cappont, l'Escola Oficial d'Idiomes i el casal de la Mercè de la Mariola- i que van confluir a la plaça de la Paeria.



Comentaris

envia el comentari