La futura política agrària comuna obre un nou front entre Brussel·les i els estats membres. Aquest dilluns, els governs de la UE reclamaran més llibertat per repartir les ajudes agràries durant el Consell d’Agricultura i Pesca. Els governs dels estats membres reclamaran a la Comissió Europea més marge per gestionar la futura política agrària comuna (PAC), que s’aplicarà a partir del 2028.

Els ministres d’Agricultura traslladaran a l’executiu d’Ursula von der Leyen que les directrius sobre els plans nacionals no poden tenir caràcter normatiu. Segons defensen, aquestes recomanacions han de servir d’orientació estratègica, però no han de limitar la capacitat dels governs per distribuir els fons.

Rebuig a directrius amb caràcter normatiu

En l’agenda de la reunió hi consta un punt específic sobre aquesta qüestió. Diversos estats, entre ells Espanya, consideren que Brussel·les no pot imposar condicions que restringeixin la flexibilitat nacional. En aquest sentit, fonts diplomàtiques espanyoles insisteixen que les directrius no poden tenir caràcter jurídic. A més, reclamen el principi de subsidiarietat perquè cada país pugui adaptar les ajudes a la realitat del seu sector agrari.

Segons aquestes fonts, les recomanacions de la Comissió han de ser una eina de suport i no un mecanisme per condicionar els plans estatals.

Negociacions en plena tensió amb el sector

El debat arriba en un context marcat per les protestes del camp registrades en els últims mesos. Les mobilitzacions han qüestionat diverses polítiques comunitàries, inclòs l’acord comercial amb el Mercosur.

La Comissió Europea defensa que les recomanacions busquen oferir orientació per abordar reptes com la renda agrària, la competitivitat, el relleu generacional o les exigències mediambientals. Tanmateix, els estats membres insisteixen que la futura PAC ha de permetre adaptar les ajudes a les particularitats de cada territori. Per això, reclamen més llibertat en la gestió dels fons europeus.