Un 95 % dels professors de la primera etapa de secundària en l’àmbit internacional es declaren satisfets amb la seva feina, segons l’estudi TALIS 2024 de l’OCDE. Una enquesta feta a 280.000 docents de 55 sistemes educatius. En el cas d’Espanya, gairebé un 90 % tornaria a escollir la docència, la qual cosa situa el país per sobre de la mitjana de l’OCDE respecte a aquesta qüestió.
Condicions laborals i satisfacció
A Espanya, un 72% dels professors es mostren satisfets amb les seves condicions laborals, excloent el salari. Quan se’ls pregunta sobre el sou, el percentatge baixa fins al 54%. Tot i que és superior al 39% de mitjana en els països de l’OCDE. Aquest augment, de quatre punts percentals des de 2018, mostra una millora progressiva en la percepció del sou entre el professorat.
En relació amb la seguretat laboral, el 69% dels docents tenen un contracte indefinit. Per sota del 81% de mitjana de l’OCDE. Un 13% treballa a temps parcial, tot i que aquesta xifra és lleugerament inferior a la registrada el 2018.
Estrès i salut dels docents
Malgrat els elevats nivells de satisfacció, hi ha algunes zones de preocupació. Un 16% del professorat declara experimentar molt estrès a la feina, xifra per sota del 19% de l’OCDE. Hi ha també un 8% que diuen que aquest estrès afecta negativament la seva salut mental, i un 5% que creuen que perjudica la salut física. Els docents menors de 30 anys són els que manifesten més pressió i major risc d’abandonar la docència en els cinc anys vinents: un 4% d’aquest grup ho assegura.
Canvis, burocràcia i recursos
Els mestres identifiquen diversos factors d’estrès i d’insatisfacció fora del salari. Un 64% creu que té massa tasca burocràtica. Paral·lelament, el 58% considera estressant haver d’actualitzar-se constantment davant els canvis del currículum. Finalment, un 57% assenyala que les administracions promouen canvis amb massa freqüència. Un 33 % denuncia que aquests canvis sovint es demanen sense els recursos necessaris.
Diversitat, inclusió i habilitats socioemocionals
En termes de diversitat cultural, el 68% dels docents declaren que poden adaptar bastant o molt la seva docència a estudiants amb diferents orígens i que poden fer que treballin junts (79%). Pel que fa a necessitats educatives especials, un 34% treballa en centres amb més del 10 % d’alumnes que les tenen; és una xifra inferior al 46% de la mitjana OCDE, però ha crescut 17 punts des de 2018. A més, el 65% afirma que pot dissenyar activitats adaptades per a aquests estudiants.
Quant a les habilitats socioemocionals, un 67% diu que pot donar suport als alumnes en aquest àmbit, mentre que un 81% se sent còmode impartint aquestes competències. Més del 78% afirmen que freqüentment ajuden els estudiants a comprendre les seves emocions, i un notable 89% es fixen a desenvolupar l’empatia entre alumnes.
Tecnologia, formació i col·laboració
Pel que fa a la intel·ligència artificial, el 35% del professorat l’ha utilitzada en els últims anys, sobretot per preparar classes (69 %), resumir temes (49 %) o donar suport en habilitats pràctiques (39 %). L’ús per avaluar o qualificar és menor (22%). Entre els qui no l’usen, el 75 % al·leguen falta de competències i el 33 % manca d’infraestructura.
Finalment, respecte a la formació, només el 48% considera que les activitats professionals realitzades en els darrers 12 mesos han tingut un impacte positiu. Les principals necessitats de formació es detecten en habilitats per a l’ús de la IA, atenció a alumnes amb necessitats especials i gestió de l’aula.
