El Jutjat de Primera Instància (mercantil) número 6 de Lleida ha perdonat un deute de 120.843, 93 euros a dos veïns d’Alcoletge (62.272,85 euros a l’home i 58.571,35 euros a la seva exdona) els quals es van veure immersos en una situació d’insolvència originada per dues importants derrames extraordinàries de la comunitat de veïns d’un pis en propietat. A més, posteriorment es va adjudicar a una societat pertanyent a una entitat bancària després de negar-los la dació en pagament i els van exigir el deute que no va quedar cobert per allò obtingut en la subhasta corresponent. En aquest sentit, el jutge aplica la Llei de la Segona Oportunitat als clients de Bergadà Associats i, per tant, els exonera del passiu insatisfet.
Pel que fa als fets, l’any 2014 la família va decidir traslladar-se d’una localitat madrilenya, on vivien en un pis en propietat hipotecat, a Alcoletge per millorar-ne la qualitat de vida i augmentar-ne els ingressos. Així, atès que l’habitatge de la localitat lleidatana era de lloguer, la parella va decidir llogar el pis en propietat per 400 euros al mes, malgrat que la quota hipotecària pujava a 600 euros mensuals. Per això, «vam haver de posar un preu inferior al que ens hagués agradat», comenta la dona.
D’aquesta manera, i tenint en compte que només tenien el terra de l’home, tots dos es van esforçar al màxim per cobrir les despeses de lloguer del seu domicili d’Alcoletge, la hipoteca del pis a la localitat madrilenya i les despeses bàsiques i les dels seus fills. La situació es va complicar el 2015 quan la comunitat de propietaris de l’habitatge madrilenya va aprovar dues derrames en pocs mesos de diferència que ascendien a gairebé 4.000 euros, una càrrega financera que va resultar impossible d’assumir per la parella. «La segona va ser una sorpresa, ja que als veïns que vivíem fora no se’ns va consultar la nostra opinió, malgrat que no havíem pogut anar a la reunió», indica la dona.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
A més, en aquell moment ella estava aturada, perquè tenia cura dels dos fills menors d’edat. Així, els ingressos familiars van ser insuficients per fer front a la hipoteca i les despeses addicionals, cosa que els va obligar a recórrer a préstecs i targetes de crèdit per poder subsistir. Tot i els seus esforços, i davant la situació crítica, van intentar una unificació dels crèdits, però l’entitat bancària els ho va negar. De fet, ja no podien continuar assumint les quotes hipotecàries. «Tot s’anava complicant cada cop més, perquè nosaltres volíem pagar el que havíem de fer, però no hi havia manera. I em va doldre que sempre estiguéssim al dia amb el banc a l’hora d’abonar la hipoteca i quan més necessitem la seva ajuda ens la van denegar», comenta ell.
El 2019 la parella es va divorciar a causa de l’estrès que la situació financera va exercir sobre la seva relació. «Tot allò va acabar passant factura a la nostra relació», remarca l’home. Com a part de l’acord del divorci, l’home es va comprometre a pagar una pensió alimentària mensual i a compartir les despeses bàsiques dels fills a parts iguals. A més, es va establir una pensió compensatòria per a la dona, ja que continuava aturada i s’encarregava de la cura de les filles.
Un divorci pel mig
Després del divorci van intentar una dació en pagament del seu habitatge madrilenya, però aquesta sol·licitud va ser rebutjada. «No teníem gairebé ni per menjar i davant d’aquesta situació un advocat, que ens va assessorar molt malament, ens va dir que deixéssim de pagar i sol·licitéssim la dació en pagament, però també se’ns va negar», comenta la dona. El mateix any van rebre un avís d’un Jutjat de Madrid informant-los que el seu habitatge havia estat adjudicat a una societat pertanyent a una entitat bancària i que encara quedava un deute hipotecari pendent d’aproximadament 46.000 euros, sense tenir en compte els possibles interessos acumulats i els costos judicials.
La situació es va tornar totalment insostenible malgrat els esforços i els negociats amb les entitats financeres. «Jo vaig començar a patir una depressió, ja que no podia més amb tota aquella situació. A més, van començar a embargar la nòmina del meu exmarit i això va propiciar que tot empitjorés per a tots dos, ja que no podia fer front ni a les seves despeses diàries i a la manutenció dels nostres fills, mentre que jo també estava amb l’aigua al coll tot i haver trobat una feina» , exposa la dona.
De fet, amb el terra actual de la dona per la feina també es feia impossible cobrir les despeses diàries i les dels seus fills, sobretot tenint en compte que a un dels menors se’ls va diagnosticar un trastorn que li impedia curses els seus estudis amb normalitat. Per la seva banda, l’home, com podia, intentava costejar les classes de repàs, però era insuficient i encara menys podien assumir una educació privada per al menor.
Fins i tot, amb l’objectiu de dividir les despeses a la meitat, van decidir continuar compartint la mateixa residència d’Alcoletge durant un temps. «No va ser una decisió fàcil, però no teníem més remei, ja que era impossible tirar endavant i els nostres petits són la nostra gran prioritat», indica l’home. «La família es trobava en una situació que ja no sabia com fer front als deutes, que els impedia portar una vida quotidiana normal», explica l’advocada que ha portat el cas i sòcia fundadora de Bergadà Associats, Marta Bergadà.
La sort de llegir un cas similar a la premsa
Va ser el setembre de l’any passat quan la dona va llegir a la premsa una notícia en què a un client de Bergadà Associats se li havia perdonat un deute gràcies a la Llei de la Segona Oportunitat. «Havia escoltat sobre la Llei de la Segona Oportunitat, però hi havia advocats que es publicitaven que no em donaven cap confiança. En llegir aquesta notícia la vaig enviar al meu exmarit i vam decidir fer el pas», indica la dona. A més, afegeix que «des del primer moment ens van donar molta confiança i tranquil·litat, i això va fer que durant el procés tinguéssim certa calma».
Per la seva banda, l’home comenta que «el meu cap era conscient de la situació i quan li vaig comentar que volíem fer el pas em va prestar els diners per iniciar els tràmits del procediment. A més, a causa de tot el que ha patit, encara que a Bergadà Associats sempre ens van transmetre calma, els nervis sempre eren presents per la incertesa de si et concediran l’exoneració del passiu insatisfet».
Per la seva banda, Marta Bergadà afegeix que «en tots els casos és clau que els clients se sentin acompanyats constantment. La confiança que es genera és fonamental, ja que ho estan passant francament malament i és imprescindible que sentin que estem al seu costat batallant per solucionar la dura situació per la qual estan passant».
Els va perdonar un deute de 120.843, 93 euros
Finalment, la seva situació va canviar recentment, quan el Jutjat de Primera Instància (mercantil) número 6 de Lleida els va perdonar un deute de 120.843, 93 euros a tots dos (62.272,85 euros a l’home i 58.571,35 euros a la seva actual exdona) gràcies a la Llei de la Segona Oportunitat. «En rebre la trucada de Bergadà Associats vaig sentir una sensació indescriptible. Ara veiem el futur d’una altra manera, ja que fins ara no teníem opció a res. Tots podrem viure més tranquils i sense por dels embargaments i que ens treguin els diners que necessitem per passar el mes», conclou la dona.
Per la seva banda, l’home recorda que «quan em van trucar anava conduint amb un company de feina i se’m van començar a saltar les llàgrimes. De fet, vaig haver de parar i la persona que viatjava amb mi em va haver de consolar una estona perquè no m’ho creia. Això sí, m’ha costat assimilar-ho, perquè han estat uns 10 anys de patiment i això suposa un descans increïble i, sobretot, un benestar per als nens, ja que ni nosaltres ni ells ens haurem de preocupar per aquests deutes del passat».
Finalment, Marta Bergadà comenta que «són moltes les famílies que estan patint des de fa molts anys una situació complicada a causa dels deutes. Diàriament, lluiten pel seu benestar i, sobretot, pel dels seus fills, però la pesada càrrega dels deutes els fa impossible veure futur amb optimisme. Aquest cas és el clar exemple que es pot tirar endavant gràcies a la Llei de la Segona Oportunitat, per la qual cosa des del nostre despatx els animem que, si són deutors de bona fe, però han caigut en infortunis, no s’ho pensin dues vegades i iniciïn el corresponent procediment».
