Els temps d’espera, la manca de coordinació i l’escassa formació a l’Atenció Primària són les principals barreres per al diagnòstic precoç i de l’Alzheimer a Catalunya. Segons els projectes mapEA i Alma-Care de Lilly. En aquests estudis, el 70% dels especialistes catalans consultats destaca la manca de temps a la consulta com a obstacle principal.
Juntament amb la poca sensibilització social i les reticències dels pacients i familiars. Els temps d’espera, així com l’escassa coordinació entre nivells assistencials i de formació específica a l’Atenció Primària, són les principals barreres per al diagnòstic precoç. En l’estudi han participat més de 140 experts de diferents especialitats i de totes les regions d’Espanya.
Identificar com afrontar el diagnòstic, el tractament i el seguiment
Aquests projectes tenen com a objectiu identificar com afrontar el diagnòstic, el tractament i el seguiment de les persones amb malaltia d’Alzheimer a Espanya. En l’àmbit sanitari, polític i social, així com preparar el sistema per incorporar els últims avenços terapèutics. A Catalunya, la manca de temps a la consulta i de coneixement dels professionals sanitaris sobre la patologia és la principal barrera.
A aquesta situació s’hi suma l’escassa sensibilització social, juntament amb problemes en la capacitat i la infraestructura del sistema i les reticències per part dels pacients i familiars. I, encara que el 100% confirma l’existència d’un protocol de derivació des de l’Atenció Primària cap a Neurologia o Geriatria, el seu grau de coneixement és moderat. En fases primerenques, el 40% considera insuficient la informació que reben els pacients, i el 60% opina el mateix sobre el suport en la planificació.
Creixen les unitats especialitzades
Segons el doctor Pablo Martínez Lage, “continua existint desigualtat en funció del codi postal en l’accés de les persones a un diagnòstic a temps i encertat. A Espanya hi ha zones en què la coordinació entre Atenció Primària és més àgil i eficaç que en d’altres. Afortunadament, les noves dades de mapEA constaten que el nombre d’unitats especialitzades o de consultes monogràfiques ha crescut de manera significativa”.
Des de la perspectiva dels pacients, Jesús Rodrigo, director executiu de CEAFA, apunta que les necessitats més urgents per resoldre impliquen cobrir «l’accés al diagnòstic precoç». Tot començant per eliminar l’estigma que encara avui existeix dins de la família per reconèixer situacions anòmales com un veritable problema. I continuant per les dificultats de detecció i derivació dins del sistema sanitari que genera importants llistes d’espera.
Diagnòstic precoç i de precisió
“És fonamental avançar en el diagnòstic precoç i de precisió i millorar la gestió de l’Alzheimer per oferir als pacients més anys de vida autònoma i independent. Si prenem ara les mesures necessàries podríem ajudar a revolucionar l’abordatge de la malaltia d’Alzheimer en benefici dels pacients i les seves famílies”, diu el doctor José A. Sacristán.
En aquest context, resulta clau el paper de l’Atenció Primària. El doctor Pablo Baz recorda que “per garantir un diagnòstic precoç i de precisió, és necessari augmentar les capacitats de l’Atenció Primària. Només així podrem oferir tractaments més efectius, millorar el pronòstic i la qualitat de vida dels pacients. Així com reduir els costos sanitaris i facilitar la planificació de la malaltia a les famílies”.
