La maternitat continua endarrerint-se a Catalunya. L’any 2025, gairebé un de cada deu parts va correspondre a dones de 40 anys o més, una tendència que s’ha consolidat durant els últims anys i que situa el país entre els territoris de la Unió Europea amb una edat materna més elevada. Les dades també mostren diferències importants entre hospitals públics i privats pel que fa a les cesàries programades.

Segons les dades publicades per Idescat, l’any passat es van registrar 53.653 parts amb informació sobre l’edat de la mare. D’aquests, 5.335 van correspondre a dones de 40 anys o més, és a dir, el 9,9% del total. Aquesta proporció pràcticament s’ha mantingut estable des del 2020, quan ja superava el 10%. En canvi, fa una dècada aquest col·lectiu representava només el 7,5% dels naixements.

Catalunya, entre els territoris amb la maternitat més tardana d’Europa

L’endarreriment de la maternitat és una realitat consolidada. De fet, les dones de 40 anys o més ja superen des de fa gairebé una dècada les mares menors de 25 anys, que l’any passat van representar el 8,7% dels parts.

A més, també augmenten progressivament els naixements de mares de 45 anys o més, tot i que continuen sent una minoria i representen l’1,1% del total.

Segons les dades d’Eurostat, Espanya encapçala la classificació europea amb un 12,4% de parts de mares de 40 anys o més. La segueixen Grècia (12,1%) i Itàlia (10,9%). En aquest context, Catalunya també se situa clarament per sobre de la mitjana europea, que és del 7,4%.

Els 34 anys, l’edat més habitual per tenir el primer fill

La majoria de naixements continuen corresponent a dones d’entre 30 i 39 anys, que representen aproximadament sis de cada deu parts.

L’edat més freqüent per donar a llum és de 34 anys, una xifra que pràcticament no ha variat durant l’última dècada. Fa quaranta anys, en canvi, l’edat més habitual era de 27 anys, fet que confirma el retard progressiu de la maternitat.

Les cesàries programades són molt més habituals als hospitals privats

Les dades del Servei Català de la Salut també posen de manifest una diferència destacada entre hospitals públics i privats.

Entre els anys 2018 i 2026, el 7,9% dels parts als hospitals integrats al sistema públic SISCAT van acabar en una cesària programada. En canvi, als centres privats no integrats al sistema públic aquesta proporció va arribar al 21,1%, gairebé el triple.

Si s’analitzen tots els hospitals conjuntament, el percentatge de cesàries programades és del 10,8%.

El risc de cesària augmenta amb l’edat de la mare

L’edat també influeix en la probabilitat de tenir una cesària programada.

Entre les dones d’entre 20 i 29 anys, aquest procediment representa el 7% dels parts. En el grup de 30 a 39 anys, la xifra augmenta fins a l’11,3%. Finalment, entre les mares de 40 a 49 anys, gairebé dos de cada deu parts (19,2%) són cesàries programades.

Pel que fa als hospitals, els percentatges més elevats corresponen a centres privats com l’Hospital de Barcelona (41,2%), la Clínica Diagonal (30,1%), l’Hospital El Pilar (27,8%) i la Clínica Corachan (26,9%).

Entre els principals hospitals públics, les xifres són inferiors. L’Hospital Sant Joan de Déu registra un 13,8% de cesàries programades, Vall d’Hebron un 11,9%, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida un 8,8% i l’Hospital Clínic de Barcelona un 1,3%.