Catalunya Diari

Convertir-se en pastor per un dia

Convertir-se en pastor per un dia| Text i fotografies: Laura Biela

 



Cabaneres, pilarets, xisquetes, hostalets o ligallos són paraules que en l'actualitat no ens diuen res, tot i que si mirem 60 anys enrere, molts pastors ens dirien que aquests mots formaven part de les seves vides. I es que de tots ells se'n parla durant els més de 50 quilòmetres que recorren aquesta ruta, on es segueixen els camins i cabaneres que utilitzaven els pastors des de temps immemorials, amb l'objectiu d'apropar al visitant a conèixer la història i les vivències dels pastors transhumants del territori ribagorçà.




El punt d'inici de la ruta és El Pont de Suert, tot i que la major part del seu recorregut es troba pels voltants dels nuclis rurals d'Igüerri, Gotarta, Esperan, Erillcastell, Malpàs, Paranera, Castellars, Massiver, Corruncui, Adons i la Beguda d'Adons. La durada màxima és de 4 etapes, que es poden fer en 3 o 4 dies en funció del nivell físic de cadascú, tot i que per conèixer l'essència de la ruta en un sol dia n'hi ha prou.



Característiques de les quatre etapes

El primer tram surt des del Pont de Suert i passa per Igüerri, Malpàs i Castellar. En aquesta etapa existeix un desnivell d'aproximadament 250 metres, amb algun punt força pronunciat. Tot i que la durada prevista és de quatre hores, es practicable amb grups familiars i nens. I pels que vulguin caminar una mica més, se'ls proposa pujar fins a Esperan i Erillcastell, en aquest punt podran descobrir un esplèndid mirador des d'on es pot divisar una extensa panoràmica. 




Castellars, Hostaler de Massiver, Massivert, Prat d'Hort, Creu de Perves i Adons són els nuclis rurals que recorre el segon tram de la 'Ruta del pastor i la transhumància'. Les cabaneres (vies pecuàries) d'aquesta zona estan en molt bon estat ja que travessen un gran altiplà. Els camins amples i oberts que ens trobem durant el traçat proporcionen unes molt bones vistes dl vessant nord de la Serra de Sant Gervàs i la Vall de Bosia; un territori que antigament es coneixia com 'La Llevata'.



El tercer tram de la ruta s'ha utilitzat pels pastors fins fa molts pocs anys. És la cabanera anomenada Camporan, és per això que es troba en bon estat de conservació. El recorregut del tercer bloc va d'Adons, a Els Masos de Tamúrcia, passant per Creu de Ferri, Serra de Sant Gervàs (La Terreta) i la Torre de Tamúrcia. Un cop s'arriba a Creu de Ferri es pot divisar el paisatge mediterrani de La Terreta, amb els conreus de cereals simultaniejats per rouredes seques i matollars. En aquest punt, deixem els paisatges pirinencs de la Ribagorça per endinsar-nos ja al Pallars Jussà. 



Finalment, la quarta etapa visita els municipis de l'Espluga de Serra i Toralla. Durant el recorregut, es puja el Pui de Llaràs (1.692 metres). Un cop a dalt la panoràmica és excel·lent, sobretot en dies clars i ventats, ja que s'hi pot divisar amb nitidesa el massís de la Maladeta amb el pic de l'Aneto al mig, així com les serralades prepirinenques del Cis, Sant Gervàs i el Montsec, entre d'altres. 



Una professió en desús

Segurament si parléssim amb molt avis del Pallars i la Ribagorça encara recordaran quan els pobles es paralitzaven per a que pogués passar el ramat. Antigament, els pastors caminaven des de les pastures de l’alta muntanya ribagorçana i aranesa, a les planes de Lleida sovint arreplegant i reunint grans ramats de més de 5.000 ovelles, però avui en dia aquesta tradició s'està perdent. La majoria les baixen en camions, tot i que encara en queden alguns que ho continuen fent a peu; concretament en són els ramaders de les Valls de Boí i de Castanesa: Bellita, Llobeto, Sarrado i altres ramaders més amb els seus corresponents pastors.



Quan baixaven els grans ramats de més de 5.000 ovelles amb els gossos que les vigilaven,  els xiulets del pastor ressonaven per aquestes contrades com ànimes en moviment. Avui en dia però aquest so s’apaga lentament. Tot i així, els camins i cabaneres que ells recorrien per baixar les ovelles de les muntanyes al pla seguiran allí, així com els paisatges que modelaven i les anècdotes viscudes. Per tant, encara és possible convertir-se en pastors per un dia, tot i que sense haver de controlar les 1.000 ovelles que els acompanyaven. Qui sap si algun dia aquests espais recuperaran la seva ànima, i els xiulets d’algun jove pastor retornaran a aquest ancestral paisatge sonor?




Comentaris
Judith Mira Esquirol
Una iniciativa tan innovadora com incompresa,....i es que es tracta d'un d'aquells productes d'ecoturisme que acaronen territoris i persones. Valgui aquesta iniciativa d'inspiració per a futures línies turístiques a Catalunya. Territori increïblement ric en resursos naturals, històrics, paisatgístics,.......

envia el comentari