Sin categorizar

L’Hospital de la Vall d’Hebron atén en un any més de 300 menors víctimes de violències

Comparteix

L'Hospital Vall d'Hebron ha atès 343 casos d'infants i adolescents víctimes de violències des que el novembre del 2020 va posar en marxa una unitat especialitzada; 304 van ser durant el 2021. La Unitat d'Atenció a les Violències vers la Infància i l'Adolescència (Equip EMMA) és el dispositiu referent en aquest àmbit a la ciutat de Barcelona i compta amb dues pediatres, dues psicòlogues clíniques, dues treballadores socials sanitàries i una ginecòloga. La majoria dels menors que arriben a la unitat, el 81%, ha patit algun tipus de violència sexual. El perfil de pacient atès és el d'una nena de 9-10 anys o una adolescent víctima de violència sexual. El 91% dels agressors són homes i més del 65% dels casos té lloc en l'àmbit intrafamiliar.

 

«Els sentiments són de culpa, de frustració, de molta por, no només la meva nena; un abús és una situació que taca tota una família, la ultratja, la fereix, l'omple de moltes coses. Vam arribar molt malament al grup EMMA, on vam començar el procés terapèutic». La mare d'una de les menors ateses -que demana que no se l'identifiqui ni amb el nom ni amb qualsevol altre detall- explica així com van iniciar el camí per recuperar-se de l'abús que havia patit la filla per part d'una persona propera. La filla havia passat de ser una «nena molt feliç» a mostrar-se «molt introvertida», a «plorar sovint», «dormir poc», «sentir estrès per tot», «no relacionar-se amb els amics» i a «fer-se pipí a sobre». «Vam saber que alguna cosa anava malament. Em vaig asseure amb ella i li vaig demanar que m'expliqués què passava. I aquell dia vaig saber que la meva filla estava sent abusada», evoca.

 

La mare ha fet un procés de «sanació del dolor», sobretot pel sentiment de culpa que va carregar. «La meva filla sentia culpa per haver estat allà i jo, per no haver-hi estat. El 'si hagués' em va turmentar molt, però ho vaig superar. No ha estat fàcil, però per amor a la meva nena i veure que ella ho podia fer, jo també. Ha estat un procés molt trist, però l'estem culminant», expressa.

 

Aquest recorregut terapèutic ha «omplert» la família de «confiança» i la filla, de «seguretat de saber que ella no en té la culpa». «És una nena que fa les coses que li toquen a la seva edat; és feliç; estudia i treu bones notes. Dins d'aquest dolor tan gran, el millor que ens va passar va ser arribar a l'equip EMMA», diu la mare, que destaca també el treball d'integració social.

 

El 70% dels menors atesos són nenes

El 70% de les víctimes ateses a la unitat són nenes. Els perfils majoritaris són el d'una nena de 9 o 10 anys que revela una situació de violència sexual o una adolescent que, en el moment de canvi vital, recorda fets passats i identifica el que ha viscut, expliquen les responsables de la unitat. La majoria de menors que atenen a la unitat han patit algun tipus de violència sexual. Altres tipus de violències que aborda l'equip EMMA són la física; l'emocional i psicològica; per negligència o la vicària, la forma de violència masclista contra els infants amb la finalitat de fer mal psicològic a la mare.

 

L'equip EMMA va néixer del protocol d'actuació de la Generalitat davant de maltractaments en la infància i l'adolescència en l'àmbit de la salut i treballa de manera coordinada amb els departaments de Salut; Drets Socials, a través de la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA); Interior; Justícia i Educació.

 

El dispositiu va començar a funcionar com un equip multidisciplinari de tres professionals, una pediatra, una psicòloga clínica i una treballadora social sanitària i s'ha doblat amb una especialista més de cada àmbit davant l'alt volum de peticions de visita. També compta amb una ginecòloga especialista en infància i adolescència. Com a unitat de referència, les professionals atenen menors que arriben d'altres dispositius, com atenció primària, urgències hospitalàries, escoles o els equips de la DGAIA.

Lleida registra més de 1.600 nous contagis de Covid-19 en les últimes hores
La Diputació de Lleida cedeix 2.364,50 m² més a l’Associació La Torxa

Últimes Noticies

També et pot interessar

L’Hospital de la Vall d’Hebron atén en un any més de 300 menors víctimes de violències

Comparteix

L'Hospital Vall d'Hebron ha atès 343 casos d'infants i adolescents víctimes de violències des que el novembre del 2020 va posar en marxa una unitat especialitzada; 304 van ser durant el 2021. La Unitat d'Atenció a les Violències vers la Infància i l'Adolescència (Equip EMMA) és el dispositiu referent en aquest àmbit a la ciutat de Barcelona i compta amb dues pediatres, dues psicòlogues clíniques, dues treballadores socials sanitàries i una ginecòloga. La majoria dels menors que arriben a la unitat, el 81%, ha patit algun tipus de violència sexual. El perfil de pacient atès és el d'una nena de 9-10 anys o una adolescent víctima de violència sexual. El 91% dels agressors són homes i més del 65% dels casos té lloc en l'àmbit intrafamiliar.

 

«Els sentiments són de culpa, de frustració, de molta por, no només la meva nena; un abús és una situació que taca tota una família, la ultratja, la fereix, l'omple de moltes coses. Vam arribar molt malament al grup EMMA, on vam començar el procés terapèutic». La mare d'una de les menors ateses -que demana que no se l'identifiqui ni amb el nom ni amb qualsevol altre detall- explica així com van iniciar el camí per recuperar-se de l'abús que havia patit la filla per part d'una persona propera. La filla havia passat de ser una «nena molt feliç» a mostrar-se «molt introvertida», a «plorar sovint», «dormir poc», «sentir estrès per tot», «no relacionar-se amb els amics» i a «fer-se pipí a sobre». «Vam saber que alguna cosa anava malament. Em vaig asseure amb ella i li vaig demanar que m'expliqués què passava. I aquell dia vaig saber que la meva filla estava sent abusada», evoca.

 

La mare ha fet un procés de «sanació del dolor», sobretot pel sentiment de culpa que va carregar. «La meva filla sentia culpa per haver estat allà i jo, per no haver-hi estat. El 'si hagués' em va turmentar molt, però ho vaig superar. No ha estat fàcil, però per amor a la meva nena i veure que ella ho podia fer, jo també. Ha estat un procés molt trist, però l'estem culminant», expressa.

 

Aquest recorregut terapèutic ha «omplert» la família de «confiança» i la filla, de «seguretat de saber que ella no en té la culpa». «És una nena que fa les coses que li toquen a la seva edat; és feliç; estudia i treu bones notes. Dins d'aquest dolor tan gran, el millor que ens va passar va ser arribar a l'equip EMMA», diu la mare, que destaca també el treball d'integració social.

 

El 70% dels menors atesos són nenes

El 70% de les víctimes ateses a la unitat són nenes. Els perfils majoritaris són el d'una nena de 9 o 10 anys que revela una situació de violència sexual o una adolescent que, en el moment de canvi vital, recorda fets passats i identifica el que ha viscut, expliquen les responsables de la unitat. La majoria de menors que atenen a la unitat han patit algun tipus de violència sexual. Altres tipus de violències que aborda l'equip EMMA són la física; l'emocional i psicològica; per negligència o la vicària, la forma de violència masclista contra els infants amb la finalitat de fer mal psicològic a la mare.

 

L'equip EMMA va néixer del protocol d'actuació de la Generalitat davant de maltractaments en la infància i l'adolescència en l'àmbit de la salut i treballa de manera coordinada amb els departaments de Salut; Drets Socials, a través de la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA); Interior; Justícia i Educació.

 

El dispositiu va començar a funcionar com un equip multidisciplinari de tres professionals, una pediatra, una psicòloga clínica i una treballadora social sanitària i s'ha doblat amb una especialista més de cada àmbit davant l'alt volum de peticions de visita. També compta amb una ginecòloga especialista en infància i adolescència. Com a unitat de referència, les professionals atenen menors que arriben d'altres dispositius, com atenció primària, urgències hospitalàries, escoles o els equips de la DGAIA.

Últimes Noticies

També et pot interessar