Més d’un miler de catalans donen el cos a la ciència. I tu, t’ho planteges?

El laboratori d’anatomia de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC ha rebut més d’un miler de sol·licituds de persones que volen donar el cos a la ciència. Des que el servei va obrir les portes l’any 2018, han arribat uns 180 cossos de donants que ja han mort. Amb una mitjana d’entre un i dos cossos al mes.

Segons explica Laia Nogué, directora del laboratori i criminòloga forense, aquest projecte permet que els estudiants compren millor l’espai i l’estructura del cos humà. Afavorint una formació pràctica imprescindible per a futurs metges, infermers, fisioterapeutes o odontòlegs. “Treballar amb cossos reals millora molt la comprensió anatòmica i la seguretat dels professionals”, afirma.

Una pràctica cada cop més estesa a Catalunya

La donació del cos a la ciència és una pràctica cada cop més estesa a Catalunya. En vuit anys, el programa ha registrat 1.030 persones compromeses amb aquesta causa. La mitjana d’edat dels sol·licitants se situa entre els 60 i els 80 anys. Tot i que també hi ha perfils més joves. La majoria de donants són dones, encara que estadísticament moren més homes. La tendència actual és d’entre 35 i 40 defuncions anuals, amb un increment notable durant l’hivern i l’estiu.

El procés de donació s’inicia quan la persona manifesta la seva voluntat i signa un document a la facultat. Un cop s’ha produït la mort, el cos es trasllada al laboratori, on se li fa una analítica per descartar malalties infeccioses. Si els resultats són negatius, el cos s’embalsama o es criopreserva per poder ser utilitzat en la formació o la recerca. Si hi ha una autòpsia judicial en curs, el laboratori no pot acceptar la donació.

Els estudiants de medicina, infermeria, odontologia, fisioteràpia o podologia utilitzen aquests cossos per aprendre tècniques de dissecció. O també preparar cirurgies complexes abans de realitzar-les amb pacients. A més, els cossos també serveixen per a projectes de recerca i tesis doctorals. I fins i tot per a nous abordatges quirúrgics que encara no s’han provat.

Cada cos donat s’identifica amb un codi QR

Un aspecte clau del programa és la traçabilitat. Cada cos donat s’identifica amb un codi QR que permet registrar-ne tot el recorregut. Des de l’entrada al laboratori fins al moment de la incineració. Les cendres es dipositen als jardins Marie Curie del cementiri de Vic. Un espai creat perquè les famílies puguin tenir un lloc físic on acomiadar-se i passar el dol.

Tot i l’èxit del programa, Nogué reconeix que no totes les sol·licituds arriben a bon port. Algunes famílies es fan enrere, sovint per dificultats emocionals en la gestió del dol més que per motius religiosos. Per això, la responsable defensa la necessitat de normalitzar la mort dins la societat. “No estem educats per conviure amb la mort. Cal ensenyar des de petits que forma part de la vida i que tots hi arribarem”, conclou.

Amb més de 1.000 donacions registrades, el laboratori d’anatomia de la UVic-UCC s’ha consolidat com un referent a Catalunya en la formació mèdica i la recerca científica, contribuint a un coneixement més humà i rigorós del cos.