El mercat del lloguer a Espanya continua marcant màxims històrics. Segons un informe del portal immobiliari pisos.com, més d’un terç dels habitatges de lloguer (37%) superen els 1.500 euros mensuals. Convertint aquest tram en el més nombrós del mercat.

La dada reflecteix la polarització territorial i social que viu el país, amb zones on els preus s’han disparat i d’altres on encara es poden trobar opcions assequibles. L’anàlisi, elaborat per l’equip d’estudis de pisos.com, posa de manifest que el mercat del lloguer a Espanya avança a dues velocitats. A les illes i grans capitals, els preus superen àmpliament els 1.500 euros. Mentre que a moltes zones de l’interior encara es poden trobar habitatges per menys de 700 euros mensuals.

Balears, Madrid i Catalunya lideren els preus més cars

Les Illes Balears encapçalen el rànquing amb un 86% dels habitatges que superen els 1.500 € mensuals. Segons Ferran Font, la pressió turística i la manca d’oferta residencial han convertit l’arxipèlag en un mercat pràcticament inaccessible per a les rendes mitjanes. Només un 2% dels lloguers a les Balears se situen entre 700 € i 1.000 €. I no existeix cap habitatge disponible per sota dels 700 €.

A la Comunitat de Madrid, el 62% dels pisos de lloguer superen també els 1.500 €. Mentre que a Catalunya la xifra puja fins al 68%. En ambdues comunitats, els habitatges per sota dels 700 € són residuals (0% a Madrid i 3% a Catalunya). Fet que confirma la tendència de preus desorbitats a les grans urbs com Barcelona i Madrid.

Font assenyala que “Catalunya, Madrid i les Illes Balears s’han consolidat com els mercats més cars d’Espanya. L’escassetat d’oferta assequible està dificultant l’accés a l’habitatge, especialment per a joves i famílies amb ingressos mitjans”.

Les zones més assequibles: Extremadura i Castella-La Manxa

A l’altre extrem, Extremadura presenta un 56% d’habitatges per sota dels 700 euros, i només un 2% supera els 1.500 €. Una situació semblant es dona a Castella-la Manxa, on gairebé un terç dels pisos (28%) es troben en la franja més econòmica.

Aquest contrast evidencia la bretxa creixent entre les zones costaneres i turístiques i les províncies de l’interior, on la pressió demogràfica i turística és molt menor.

Rànquing provincial: Palma, Barcelona i Madrid, les més cares

En l’àmbit provincial, les Illes Balears lideren amb un 86% dels immobles per sobre dels 1.500 €, seguides de Barcelona (76%), Madrid (62%) i Màlaga (56%). En canvi, Jaén encapçala el rànquing de les províncies més barates, amb un 83% dels pisos per sota dels 700 €, seguida de Zamora (70%) i Badajoz (61%).

Pel que fa a les capitals de província, Palma de Mallorca és la ciutat més cara per llogar, amb un 89% dels habitatges per sobre dels 1.500 €, seguida de Barcelona (81%) i Madrid (65%). En l’extrem oposat, Zamora i Jaén registren un 71% d’habitatges per sota dels 700 €.

Una Espanya a dues velocitats

El mercat del lloguer confirma la seva polarització: les grans ciutats i zones turístiques concentren els preus més elevats, mentre que les ciutats mitjanes de l’interior mantenen nivells de renda més assequibles. Segons Font, aquesta realitat està condicionant la mobilitat geogràfica de molts ciutadans i podria intensificar la despoblació en determinades àrees si no s’estableixen polítiques d’habitatge més equilibrades.