El gel de l’Antàrtida es fon però hi neva més que fa un segle

L’acumulació de la neu a l’Antàrtida durant el segle XX va frenar l’augment del nivell del mar en uns 10 mm des del 1901, però la NASA adverteix que no pot aturar la fosa actual degut a canvi climàtic
Neva més al continent antàrtic però seguiex fonent-se més gel del que es recupera
Neva més al continent antàrtic però seguiex fonent-se més gel del que es recupera | Arxiu

La NASA ha difós recentment el fet que l’augment de les nevades a l’Antàrtida durant el segle XX ha frenat la pèrdua de gel i per conseqüència ha limitat l’augment del nivell del mar. Tot i així, la nova massa de gel que es crea per la compactació de la neu només pot compensar una tercera part de la pèrdua actual de gel.

 

L’autora d’aquest estudi és la glaciòloga de la NASA Brooke Medley, i juntament amb la seva companya del ‘British Antartic Survey’ Elisabeth Thomas, han analitzat 53 sondejos del gel antàrtic i van dissenyar un anàlisi de tres models climàtics basats en observacions per satèl·lit.

 

D’aquesta forma van descobrir que l’acumulació de la neu havia augmentat durant el s. XX en quasi un centenar de metres però de manera desigual, el suficient per aturar compensar l’augment del nivell del mar en un 1 cm des del 1901.

 

Moltes zones de l’Antàrtida que segueix fonent-se més gel que la que recupera

«Els nostres resultats no signifiquen que l'Antàrtida estigui creixent, sinó que segueix perdent massa, malgrat hi hagi punts on neva més» destaca Medley, sort de l’augment de precipitació que «sense aquest augment de neu, hauríem experimentat una pujada més gran del nivell del mar al segle XX».

 

El vídeo de la NASA inclou una simulació gràfica de les precipitacions de neu durant el segle XX, les àrees en vermell són les zones on ha nevat menys i en blau aquelles on es registra una major acumulació de la neu.

 

 

La causa d’aquest augment de precipitacions en forma de neu és l’escalfament de l’atmosfera, segons les conclusions dels investigadors. Les masses d’aire que arriben a l’Antàrtida són més càlides i alliberen més humitat i per tant més neu; a més s’han adonat que s’ha produït un canvi d’orientació dels vents en relació a la posició actual del forat d’ozó.

 

Aquest canvi de l’origen del vent està condicionat pels efectes de les activitats industrials humanes, assegura Medley. Les nevades tenen un paper molt important per a permetre l’equilibri de masses a l’Antàrtida i hauria de continuar sent així al futur.

 

Segons els investigadors aquesta tendència pot arribar a tallar-se si continua pujant la temperatura perquè arribarà un moment que el fred no serà suficient per a que les precipitacions siguin sòlides.

 

Les glaceres de la costa est pateixen més el desgel que la resta

Altres investigadors de la NASA s’han adonat que el gel de la costa est ha augmentat la seva fosa des del 2009, especialment a la glacera de Totten, una super plataforma de gel que podria elevar 3,2 metres el nivell del mar. En aquesta regió, els glaciòlegs calculen que les glaceres perden la raó de 25 cm per any.

 

Si s’arriba a fondre tot el gel del continent antàrtic, el nivell global dels oceans pujaria fins a 64 metres i els efectes serien catastròfics amb la costa est d’Estats Units, Califòrnia, Dinamarca i els Països Baixos inundats. Segons l’Institut de Geografia de la Acadèmia de Ciències de Rússia, l’ascens afectaria Nueva York, Nova Orleans, Londres, Copenhague, Estocolm, El Caire, Buenos Aires i Sant Petersburg.



Comentaris

envia el comentari