Catalunya Diari

El darrer mamut va morir fa tan sols 4.000 anys en una illa de l'Àrtic

Els últims exemplars de la Terra van sobreviure en una aïllada illa al nord de Sibèria, més tard que la construcció de les grans piràmides egípcies
L'espècie dels mamuts va sobreviure aïllada 2.000 anys en unes illes de l'Àrtic, en un temps contemporani als faraons
L'espècie dels mamuts va sobreviure aïllada 2.000 anys en unes illes de l'Àrtic, en un temps contemporani als faraons | Pixabay

Un equip internacional d'investigadors de diverses universitats europees han presentat l'època en què definitivament van morir els últims exemplars de mamut. Abans es creia que l'espècie s'havia extingit a Alaska fa uns 5.600 anys, i les noves restes trobades en una recòndita illa de l'Àrtic certificarien que aquest animal hauria sobreviscut gairebé 2.000 anys més.

 

  • NOU SERVEI DE LLEIDADIARI: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

 

L’estudi publicat a ‘Quaternary Science Reviews’ senyala l'illa de Wrangel, al nord de Sibèria, com el lloc on els mamuts van viure fins fa només 4.000 anys, en una època contemporània al màxim esplendor dels faraons egipcis. Tot i així, una sèrie d’episodis climàtics extrems i la pressió de l'home prehistòric haurien aniquilat ràpidament aquests antics gegants.

 

Fins fa 15.000 anys vivien en molts llocs de l'hemisferi nord, fins i tot a Espanya, però aleshores un canvi climàtic els va fer emigrar i van quedar reduïts durant 7.000 anys en illes al nord de Sibèria i Alaska, aïllats del continent per l'augment del nivell del mar.

 

El contingut dels ossos en aquesta regió de Sibèria ha provocat molta sorpresa

A partir de l'anàlisi de diferents elements que hi ha en les restes dels mamuts trobats, els investigadors han publicat que les condicions ambientals en aquesta zona eren òptimes per a la vida d'aquesta espècie fins fa menys temps del que es creia. Fa només 5.000 anys, va passar alguna cosa que va canviar l'hàbitat i la dieta dels mamuts i els va condemnar a extingir-se.

 

A diferència dels seus companys continentals, que van desaparèixer fa una mica més de 10.000 anys, en aquesta zona van aguantar 7.000 anys més, amb algunes característiques diferents dels predecessors. Eren més lleugers perquè amb temperatures més suaus no necessitaven reserves de greix tan importants.

 

Els experts van descobrir minerals com el sofre i l’estronci a les seves dents, el que indica que el seu final podria ser provocat per un canvi de la qualitat de l'aigua potable.

Dentadura de mamut fossilitzada
Dentadura de mamut fossilitzada | JUHA KARHU

Què va matar tan sobtadament aquests mamuts?

Els investigadors sospiten que van morir a causa d'un ràpid canvi. Un episodi extrem de pluja engelant podria haver cobert el terra en una gruixuda capa de gel, evitant que els animals trobessin prou menjar.

 

«És fàcil imaginar que la població, potser ja afeblida pel deteriorament genètic i els problemes de qualitat de l'aigua potable, s’haurien rendit després d'un esdeveniment climàtic extrem», diu el professor Hervé Bocherens, del Centre Senckenberg per l'Evolució Humana i el Paleoambient de la Universitat de Tübingen, coautor de l'estudi.

 

Un altre possible factor podria haver estat l'expansió dels humans. La primera prova arqueològica de la seva existencia a l'illa Wrangel data d'uns pocs centenars d'anys després de l'os de mamut més recent. Encara que és poc probable que els humans van caçar mamuts en aquesta illa, no es pot descartar l’influència humana a l'extinció.

 

Els resultats de l'estudi ens ensenyen que les petites poblacions aïllades de grans mamífers estan especialment en risc d'extinció a causa dels fenòmens ambientals extrems i la presència humana, de manera que són les que hem de protegir més.

També et pot interessar...



Comentaris

envia el comentari