Catalunya Diari

Tot el que necessites saber sobre els planetes del sistema solar

Quins són els planetes del Sistema Solar? Quines característiques presenten? Curiositats i més sobre el nostre espai més pròxim
Imatge il·lustrativa dels planetes del sistema solar i la seva distància respecta al Sol
El sistema solar està format per 8 planetes i diversos nano-planetes | Arxiu

 

Vivim en un minúscul planeta dins d’una enorme galàxia, tan gran que amb prou feines podem imaginar l’extensió. Girem al voltant del Sol com els altres 8 planetes, o potser en són 10? Cadascun té les seves particularitats que els fan únics. En aquest article coneixerem els planetes del sistema solar i les seves principals característiques. Encara que siguis un amant de l’astronomia, segur que quan acabis de llegir el document, descobriràs o recordaràs dades que et faran voler saber més.

 

Les característiques dels planetes del sistema solar

La Unió Astronòmica Internacional va decidir en el seu moment 4 característiques que diferencien els planetes de les estrelles o els asteroides. D’aquesta manera, els planetes són cossos celestes que:

 

  • Orbiten al voltant d’una estella o un cos que alguna vegada va ser una estrella.
  • La seva quantitat de massa ha de ser suficient com perquè la gravetat construeixi un cos rígid. Això hauria de permetre que el planeta presenti una forma esfèrica gràcies a ‘l’equilibri hidroestàtic’.
  • No hi ha més objectes sòlids a la mateixa òrbita del planeta. Això en astronomia s’anomena ‘dominància orbital’.
  • No emeten llum pròpia, com en el cas de les estrelles.

 

Quin és el nombre de planetes del sistema solar?

La ciència astronòmica no pot contestar fàcilment a aquesta pregunta. Pròpiament dit, existeixen 8 planetes que compleixen els requisits anteriors, els podem observar amb un telescopi, però més enllà de la nostra vista, més lluny de Plutó, hi ha altres cossos celestes que giren al voltant del Sol.

 

Prop del cinturó de Kuiper, als límits del nostre sistema, els astrònoms han observat cossos tan allunyats que la llum solar tarda hores i fins i tot dies en arribar. Aquests indrets són foscos i gèlids, gens aptes per a la vida que coneixem, però són mons que no paren de despertar l’interès de la comunitat científica. Contradictòriament al que hem après a l’escola, no sabem quants planetes poden haver-hi dins el sistema solar.

 

Els 8 planetes reconeguts del nostre sistema solar

El Sol és el centre del nostre sistema i al voltant d’ell girem juntament amb altres 7 planetes, tots volten l’astre a diferents velocitats i distancies. En les properes línies descobrirem quins són aquests planetes, els seus noms i algunes dades sobre ells que potser no coneixies. Us proposem un ordre de presentació, que va de més a prop del Sol a més lluny:

 

1. Mercuri

El planeta Mercuri és el planeta més pròxim al Sol. És el primer dels coneguts com a planetes interiors, juntament amb Venus, la Terra i Mart. La NASA va enviar als anys 70 una sonda a aquest extrem del sistema per recopilar informació d’aquests planetes, i gràcies a la 'Mariner 10' coneixem com són.

Mercuri compta amb una gravetat molt menor a la de la Terra, una temperatura de més de 300ºC i està format per elements com el Potassi i el Sodi.

 

2. Venus

S’aixeca sobre el firmament molts capvespres del nostre món. És el segon planeta més petit del Sistema Solar, si no tenim en compte a Plutó, que actualment està descatalogat. No té satèl·lits com Mercuri, la Terra o Mart. El seu nom es deu a la deessa romana de l'Amor, l’homòloga d’Afrodita, que és deessa grega.

 

Si creuéssim la seva espessa atmosfera gasosa, trobarem una superfície rocosa, d’una mida, composició i massa semblants a les de la Terra. Els científics comenten que alguna vegada podria haver estat habitable, però actualment la seva temperatura és molt extrema, entre els -45 i els 500ºC, i la seva atmosfera és molt tòxica.

 

3. La Terra

El planeta que més coneixem, el que habitem des de fa centenars de milers d’anys i l’únic que hi podem viure en condicions naturals de tot el sistema solar. Segurament, pocs sabran que és el planeta més dens del Sistema i que el nom prové també d’una deessa romana que ha permès anomenar-nos a l’univers.

 

4. Mart

Arribem a l’últim planeta que forma part del conjunt d’interiors del Sistema Solar. El color taronja vermellós de la seva superfície és degut a l’òxid de ferro predominant, i el seu nom és l’homenatge al déu de la guerra romà.

 

La temperatura a la seva superfície va dels 20ºC a uns -87ºC, unes temperatures que semblen freqüents en alguns punts de la Terra. De fet, és el planeta del nostre sistema que més a prop som de trepitjar i en el que fins ara hem enviat més missions espacials per explorar-lo.

 

5. Júpiter

El cinquè planeta del Sistema Solar és el primer gegant dels anomenats com planetes exteriors, que a més, estan formats bàsicament per gas. Júpiter està compost principalment d’hidrogen (més del 80%) i d’heli (més del 17%). No té una superfície definida i a l’interior del planeta es poden produir ràfegues de vent de més de 500 km/h.

A més del temps infernal allí avall, és un dels planetes amb més gravetat del sistema, juntament amb Neptú. En concret, Júpiter compta amb una força gravitatòria de 23,12 m/s2, enfront dels 9,8 m/s2 de la Terra. Això significa que si alguna vegada aterrem en aquest planeta, el doble de la gravetat terrestre ens esclafarà contra el terra.

 

6. Saturn

És el senyor dels anells, petits meteors i pols còsmica que rodeja el planeta Saturn formant làmines. És, a més, el segon planeta més gran i pesat del sistema solar, després de Júpiter. El seu característic sistema d’anells és excepcional en tot l’univers. Galileu va ser el primer a observar aquest planeta amb un rudimentari telescopi, però com que la tecnologia de llavors no estava suficientment avançada, va creure que es tractava d’una gran lluna.

 

Els seus interessants anells estan formats per petites partícules que giren a gran velocitat, a 48.000 km/h, 15 vegades més ràpides que una bala. És el planeta amb més llunes. La temperatura mínima del planeta es desploma fins als -191ºC y no es coneix la màxima, tot i que els valors mitjans s’acosten a uns -130ºC. El conjunt del planeta està compost d’hidrogen.

 

7. Urà

Progressem cap a l’exterior del Sistema Solar i hi trobem Urà, descobert el 1781 per William Herschel. Fou batejat amb el nom de l’avi de Zeus. Té una composició mineral i química molt similar a Neptú. Degut a la seva llunyania del Sol, la seva atmosfera és la més freda de tot el sistema solar.

 

Urà té una mida 64 vegades més gran que la Terra però la seva força de gravetat és una mica inferior a la nostra. A la superfície fa un fred brutal, la temperatura no puja gaire per sobre els -200ºC.

 

8. Neptú

Des de fa uns anys, aquest és l’últim planeta del sistema solar abans de creuar els límits d’aquesta zona de l’univers. Al mateix temps, és l’últim dels anomenats planetes exteriors o gegants gasosos.

 

Presenta una mida 17 vegades més gran que la de la Terra i es una mica més gran que Urà, el seu gegant veí. Extraordinàriament, necessita 165 anys per tal de completar una volta al Sol, per tant, des que es va descobrir només coneixem una volta seva.

 

Els astrònoms han comptat fins a 14 llunes de Neptú, però en podria tenir més. També presenta un sistema d’anells, però no com el de Saturn perquè els seus anells són menys visibles. La temperatura mínima registrada és de -223ºC i la seva gravetat és lleugerament superior a la de la Terra, amb 11,15 m/s2.

 

No acaben aquí els planetes: existeixen 5 nans al sistema solar

La Unió Astronòmica Internacional ha inventat el concepte ‘planetes nans’ per referir-se als cossos celestes que estan en òrbita al voltant del Sol, no són una lluna però tampoc tenen suficient importància i mida com per a dominar els cossos veïns. A continuació us definim els altres planetes que no surten als llibres de text:

 

1. Plutó

Descobert l’any 1930, fins al 2015 no es va poder prendre una foto amb detall de Plutó, gràcies a la sonda espacial New Horizons. Això és degut a la gran distància que hi ha entre aquest planeta nan i la Terra.

 

Per altra banda, la petita mida de Plutó va obligar a desclassificar-lo per la comunitat científica com a planeta del sistema solar. Després d’una llarga polèmica, la Unió Astronòmica Internacional va decidir vora l’any 2006 que no se’l podia contemplar com un planeta perquè la seva atracció gravitatòria és menor que la resta. Des d’aleshores es classifica com ‘planeta nan’.

 

2.Ceres

Ceres és el cos celeste més gran de la regió del sistema solar que es troba entre Júpiter i Mart, conegut com a ‘cinturó d’asteroides’. Amb els seus 945 km de diàmetre, és el 13é objecte més gran del sistema solar.

 

Va ser descobert a principis de l’edat moderna, l’any 1801, i el van classificar com un planeta, més tard com un asteroide, i a principis del segle XXI se’l va batejar com un planeta nan. Tanmateix, les seves característiques són fascinants: presenta un nucli rocós cobert de gel, que podria guardar també oceans. A més, s’han observat emissions de vapor d’aigua, un fet molt inusual a la zona on orbita.

 

3. Eris

Descobert l’any 2005, té la particularitat de ser el planeta més dens de tots els nans i el segon més gran. Per fer-nos una idea: tot i que representa tan sols el 0,27% de la superfície de la Terra, té un 27% més de massa que Plutó.

 

La seva grandària va portar a la confusió, ja que inicialment es pensava que era el desè planeta. Però juntament amb la polèmica de Plutó, i analitzant-ne les característiques, es va considerar que era un planeta nan, de manera que es va reduir el nombre de planetes de sistema solar a vuit. Potser per tot això aquest planeta rep el nom de la deessa de la discòrdia.

 

4. Makemake

Al principi es va presentar aquest planeta amb el nom de ‘Easterbunny’ o ‘Conill de Pasqua’ perquè va ser descobert durant les festes de Pasqua, però després es va anomenar ‘Makemake’ en honor al déu rapanui. Quan es va descobrir, es creia que no tenia cap satèl·lit, però al 2016 l’observatori Hubble va detectar la presència d’una lluna a una distància de 21.000 km.

 

Es tracta d’un planeta nan gelat: la temperatura mitjana és de -243ºC. A causa d’aquest estat es creu que la seva superfície és una amalgama d’etanol, metà i nitrogen sòlid. La comunitat científica l’ha inclòs dins la categoria dels plutoides.

 

5.Haumea

El científic espanyol José Luis Ortiz, de l’Observatori de Sierra Nevada, a Andalusia, va descobrir un nou cos celeste més enllà de Neptú l’any 2003. Se situa en el cinturó de Kuiper i rep el nom de la deessa hawaiana de la fertilitat.

 

Després d'estudiar les seves característiques, es va classificar com un planeta nan. No s’ha observat encara de manera directa, però s'estima que és un objecte el·lipsoidal. Entre altres teories, s'especula que podria formar part de la ‘família de col·lisió’, un grup d'asteroides que, per les seves característiques similars, es creu que formaven un sol planeta que es va dividir a causa d’un impacte.

 

Els dos nous planetes del sistema solar

Recents investigacions astronòmiques han descobert nous objectes al sistema solar que obliguen a replantejar-nos la classificació de l’espai. El descobriment del Phattie el 2016 va animar a pensar que hi ha més planetes per descobrir, i trobar el planeta nan Follet l’octubre passat dona més corda a aquesta possibilitat.

 

1. Phattie

Segons la teoria que indica que Plutó no compta com un planeta, Phattie seria el novè planeta del Sistema Solar, tot i que el seu descobriment va despertar recels i prudència. Es tractaria del planeta més llunyà del Sol i demostraria diferents pertorbacions pel que fa a les òrbites de diversos objectes situats al cinturó de Kuiper, més enllà de Plutó.

 

Podria existir a una distància d’entre 29.919 i 104.718 milions de quilòmetres respecte al Sol. Perquè ens fem una idea, la distància entre Plutó i el Sol és de 5.934.456.500 km.

 

2. El Follet

Per sorpresa, el 3 d’octubre de l’any 2018 es va descobrir un nou planeta nan als límits del sistema solar conegut i, mentre alguns científics el batejaven com a ‘2015 TG387’, popularment es va difondre la troballa amb el nom del ‘Follet’, degut a que la seva observació va tenir lloc molt a prop de la celebració de ‘Halloween’.

 

Els astrofísics adverteixen que el nostre sistema solar guarda milions de cossos celestes com el Follet, la superfície del qual no supera els 300 quilòmetres de diàmetre. El que el fa especial és la dificultat d'haver-lo vist a tanta distància: supera com a mínim 65 vegades la distància entre la Terra i el Sol, i pot arribar a multiplicar-la 2.300 vegades.

 

Més fascinant és el fet que l’aparició del Follet obre les portes a trobar un mega planeta més enllà de Plutó. Es tractaria d’una ‘superterra’ que estaria influenciant l’òrbita del Follet i explicaria per què tarda 40.000 anys a donar una volta completa al Sol.

 

Bibliografia

Ross Taylor, S. Nuestro Sistema Solar y su lugar en el cosmos. Cambridge University Press, 1998.

Plutoid chosen as name for Solar System objects like Pluto. International Astronomical Union. Paris, 2008.



Comentaris

envia el comentari