L’Institut Català de la Salut (ICS) ha sancionat amb quatre anys i tres mesos de suspensió de funcions una metgessa que treballava al Centre Penitenciari de Ponent, a Lleida. La decisió està relacionada amb tres actuacions assistencials durant guàrdies dels anys 2024 i 2025 que l’administració considera deficients.

En concret, l’expedient disciplinari atribueix a la professional una «actitud passiva i mancada d’intervenció mèdica efectiva» davant d’una doble emergència. A més, qüestiona la seva actuació durant l’aturada cardiorespiratòria d’un intern i assenyala presumptes omissions davant la possible intoxicació d’una altra interna.

Tanmateix, la metgessa ha recorregut la sanció per la via contenciosa administrativa. De moment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat suspendre cautelarment la sanció mentre es resol el procediment principal.

Dues emergències gairebé simultànies a la presó

El primer dels episodis es remunta al 6 d’abril del 2024. Aquell dia es van produir dues emergències gairebé simultànies als mòduls 7 i 1 del Centre Penitenciari de Ponent.

Segons l’expedient, l’ICS considera que la doctora no va fer una valoració ni una intervenció mèdica adequada en el primer cas.

Posteriorment, hauria marxat per atendre l’ingrés d’un nou intern. Així, segons la versió recollida a l’expedient, una infermera va haver d’assumir la valoració i prendre decisions clíniques.

Una aturada cardiorespiratòria i una actuació qüestionada per l’ICS

El segon episodi es va produir el 8 de maig del 2025. En aquesta ocasió, un intern va patir una aturada cardiorespiratòria.

L’ICS sosté que la metgessa no va iniciar immediatament les maniobres de reanimació cardiopulmonar ni va activar el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

A més, segons l’expedient, el desfibril·lador extern automàtic es va col·locar abans que es demanés l’ambulància.

Un dels testimonis recollits en la documentació és el d’un funcionari de la presó. Segons aquest testimoni, la doctora «es va quedar bloquejada» durant l’emergència.

La documentació situa l’inici dels fets cap a les 2.15 hores. En canvi, segons consta a l’expedient, l’ambulància no s’hauria activat fins aproximadament les tres de la matinada.

Una possible intoxicació tres dies després

El tercer episodi investigat va tenir lloc l’11 de maig del 2025. Una interna de la presó presentava una possible intoxicació.

En aquest cas, l’ICS considera que la professional no va completar la valoració ni va dirigir adequadament l’atenció de la pacient.

Posteriorment, el SEM va administrar naloxona a la interna, que es va recuperar.

A més, l’expedient assenyala que la doctora hauria passat part d’aquella nit en una sala de màquines situada fora del seu allotjament de guàrdia sense haver-ne informat els funcionaris.

La metgessa recorre la sanció

Arran d’aquests tres episodis, l’ICS va imposar a la professional quatre anys i tres mesos de suspensió de funcions.

La metgessa, però, ha recorregut la decisió per la via contenciosa administrativa. Inicialment, el procediment va arribar al Tribunal d’Instància de Lleida, que se’n va inhibir. Posteriorment, el cas va arribar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La doctora va sol·licitar que l’aplicació de la sanció quedés suspesa mentre es resol el procediment principal. Per justificar-ho, va al·legar els possibles perjudicis professionals, econòmics i reputacionals que li podia ocasionar.

Per la seva banda, la Generalitat es va oposar a aquesta petició.

El TSJC manté de moment la sanció

Finalment, el TSJC ha rebutjat suspendre cautelarment la sanció. El tribunal considera que els perjudicis al·legats no han estat prou acreditats i apunta que, si la sanció acabés sent anul·lada, els efectes econòmics podrien ser reparats.

A més, el tribunal considera que suspendre-la podria provocar una «pertorbació rellevant de l’interès general», ja que podria afectar la correcta prestació del servei sanitari i la seguretat dels pacients.

Tot i això, la resolució judicial introdueix un matís important: aquesta decisió no determina que les acusacions de l’ICS estiguin provades ni tampoc que la sanció sigui proporcionada.

Per tant, aquestes qüestions continuen pendents del procediment principal. Serà aleshores quan s’haurà de determinar si els fets atribuïts a la metgessa estan prou acreditats i si la sanció imposada s’ajusta a dret.