Unes 250.000 persones podrien presentar símptomes compatibles amb covid persistent a Catalunya. Tot i que actualment només hi ha uns 14.000 casos registrats al sistema sanitari. Aquesta és una de les principals conclusions d’un informe elaborat pel Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la covid-19. Impulsat per ISGlobal i el Col·legi de Metges de Barcelona, amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Recerca.
L’estudi analitza la situació des de tres perspectives: la recerca científica, l’atenció sanitària i l’experiència de les persones afectades. La covid persistent pot provocar símptomes molt diversos i afectar diferents òrgans. Entre les manifestacions més habituals hi ha la fatiga, les dificultats cognitives i les alteracions en la regulació de la freqüència cardíaca o la pressió arterial.
Símptomes que es van mantenir durant almenys tres mesos
Les dades indiquen que el 23% de les persones infectades durant les primeres etapes de la pandèmia van desenvolupar símptomes que es van mantenir durant tres mesos. Entre les persones afectades el 2021, un 56% encara presentava símptomes dos anys després.
A partir de les infeccions confirmades i de la prevalença observada, calculen que almenys 92.000 persones haurien desenvolupat covid persistent a Catalunya el gener del 2021. Amb l’increment de les infeccions, la xifra hauria arribat com a mínim a 176.000 casos el juliol del 2022. Tot i això, només uns 14.000 consten actualment als registres sanitaris.
Els autors adverteixen que les dades disponibles permeten aproximar la magnitud del problema, però no determinar amb precisió quantes persones tenen covid persistent actualment. Lourdes Mateu, del programa de l’Hospital Germans Trias i Pujol, assenyala que la diferència entre els casos estimats i els registrats evidencia les dificultats encara existents en el diagnòstic i el seguiment.
Mancances en la recerca i en l’atenció especialitzada
L’informe també alerta de mancances en la recerca i en l’atenció especialitzada. Segons els experts, Catalunya disposa actualment d’una única unitat multidisciplinària específica. Mentre que altres serveis creats durant els primers anys de la pandèmia han deixat de funcionar.
Les persones afectades descriuen dificultats per obtenir un diagnòstic i reconeixement de la malaltia, barreres econòmiques i territorials i problemes per mantenir la feina. L’informe proposa reforçar la recerca, millorar el diagnòstic i el seguiment des de l’atenció primària i facilitar el reconeixement de la discapacitat i les adaptacions laborals.
