Jorge Mario Bergoglio, el papa Francesc, ha mort aquest dilluns als 88 anys d’edat. Ho ha anunciat en una compareixença des del Vaticà el cardenal Kevin Farrell, que ha detallat que la defunció ha estat a les 07.35 hores. “El bisbe de Roma Francesc ha tornat a la casa del pare”, ha dit. El pontífex, que va estar diverses setmanes hospitalitzat per problemes respiratoris, va reaparèixer diumenge al balcó per impartir una benedicció als assistents a la plaça de Sant Pere del Vaticà. També va rebre durant el dia el vicepresident dels Estats Units d’Amèrica, JD Vance.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
El Papa va ingressar a mitjan febrer a l’Hospital Gemelli de Roma per una insuficiència respiratòria aguda provocada alhora per virus, bacteris i fongs. Després de rebre l’alta, seguia un tractament farmacològic des del Vaticà i els darrers caps de setmana s’havia anat mostrant en públic. Nascut a Buenos Aires el 17 de desembre de 1936, va ser escollit cap de l’Església Catòlica el 13 de març del 2013 després de dos dies de conclave i cinc votacions. Amb 76 anys es va convertir en el primer bisbe de Roma d’origen americà, el primer de l’hemisferi sud, el primer no europeu des del segle VIII i el primer jesuïta que ha tingut la Santa Seu. Ha estat el 266è pontífex i els 12 anys de càrrec s’han caracteritzat pel gir que va marcar a l’Església cap a les classes populars i cap als col·lectius vulnerables, com ara els homosexuals.
Fill d’un matrimoni d’italians, als 17 anys va patir una greu afecció respiratòria que va obligar a extirpar-li una part del pulmó. Es va diplomar com a tècnic químic en una escola secundària industrial i va treballar un temps en un laboratori analitzant la higiene d’aliments. Amb 21 anys, el 1957, va prendre la decisió de convertir-se en sacerdot i va ingressar al seminari. L’any següent es va traslladar a un noviciat jesuïta de Santiago de Xile, on el 1963 es va llicenciar en Humanitats. Va tornar al seu país i del 1964 al 1965 va ser professor de Literatura i Psicologia en una escola jesuïta de Santa Fe. Va fer estudis de Filosofia i Teologia fins al 1970, i va ser aleshores quan va rebre una gran influència de la Teologia de l’Alliberament, un corrent progressista i alternativa de l’Església molt difosa a l’Amèrica Llatina als anys 60.
Va ser ordenat sacerdot el 13 de desembre del 1969, poc abans dels 33 anys. Entre el 1970 i el 1971 va estudiar al col·legi jesuïta d’Alcalá de Henares (Madrid) i el 1973 va jurar els vots d’aquesta orde, del qual va ser superior provincial a l’Argentina entre el 1973 i el 1979. A partir de llavors va fer una llarga carrera que no es va veure estroncada ni per la dictadura militar argentina (1976-1983), durant la qual va continuar progressant. En aquells negres anys de la història argentina, va intentar salvar alguns sacerdots perseguits pel govern.
Després d’una breu estada a Alemanya el 1986 per acabar la tesi doctora, va tornar a Buenos Aires i després va ser enviat uns anys a la província argentina de Córdoba. El 20 de maig del 1992 va ser consagrat bisbe titular d’Auca per exercir com un dels quatre bisbes auxiliars de Buenos Aires. El 3 de juny del 1997 va ser designat bisbe caodjutor a l’arxidiòcesi de Buenos Aires i va prendre el càrrec d’arquebisbe de Buenos Aires el 28 de febrer del 1998.
El 21 de febrer del 2001 el papa Joan Pau II el va fer cardenal i va ser president de la Conferència Episcopal argentina del 2005 al 2011. Durant el seu mandat a la capital argentina, va ser conegut i reconegut pel seu apropament als pobres i als malalts. Es va oposar a la legalització de l’avortament i el matrimoni homosexual que promovia el govern de Néstor Kirchner, però va intentar que l’Església admetés les unions civils entre persones del mateix sexe, tot i que la majoria de mandataris catòlics del país s’hi van oposar.
En el conclave papal del 2005 després de la mort de Joan Pau II, Bergoglio va ser el cardenal més votat després de Joseph Ratzinger, que es convertiria en el papa Benet XVI. Finalment, i arran de la renúncia de Ratzinger, va ser escollit el 13 de març del 2013 després de dos dies de conclave i cinc votacions.
