Les motos estan involucrades en el 44% dels accidents de trànsit amb víctimes mortals i ferits greus de Catalunya, malgrat representar un 2,3% de la mobilitat. En el cas dels accidents mortals, les motos participen en el 30% del total de sinistres. Els deu trams amb més accidents mortals i greus de moto es concentren a la regió metropolitana de Barcelona. El 50% dels accidents greus i mortals de moto es concentren al 13,6% dels quilòmetres estudiats, 868. Són dades de l’estudi EuroRAP que ha fet el RACC sobre els anys 2020-2022 i el risc d’accident per cada tram de carretera.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
Els trams amb més risc d’accident per a les motos és la Ronda Litoral, la seva continuació per l’A-2 al Baix Llobregat fins l’AP-2, la C-32 entre Esplugues i Sitges, la C-58 de Barcelona a Terrassa, la C-31 de l’Hospitalet al Prat de Llobregat, la B-30 entre Barberà i Sant Cugat del Vallès, l’Arrabassada, la C-59 entre Mollet del Vallès i Palau-solità i Plegamans, i la Ronda de Dalt.
Vuit d’aquests deu trams ja hi eren en l’anterior estudi del 2019 al 2021. Totes les vies amb risc alt o molt alt tenen intensitats mitjanes diàries superiors als 20.000 vehicles, excepte l’Arrabassada. I en vuit dels deu trams, els accidents de motos i ciclomotors representen el 80% dels accidents mortals o greus.
En el trienni 2020-2022 els accidents greus i mortals han disminuït un 7,0%, passant de 547 a 509, mentre que la mobilitat global ha augmentat lleugerament, un 0,4%. Aquestes variacions fan que la perillositat hagi disminuït un 7,4% en el global de la xarxa viària analitzada. El 24% de la xarxa viària analitzada presenta un risc «alt» o «molt alt» d’accident greu o mortal, el que representa un punt percentual menys respecte al trienni anterior. Per demarcacions, Lleida és la que la que té el percentatge de quilòmetres amb risc «alt» o «molt alt» més elevat (28%) i Girona i Tarragona són les que tenen els percentatges més baixos (21%). A Barcelona és on hi ha més trams amb risc molt alt, un 16% del total.
Els deu trams més perillosos en general estan encapçalats per la carretera de l’Arrabassada, entre Sant Cugat i Barcelona, la B-502 entre Vilassar de Mar i Argentona, i la BV-5001, entre Martorelles i Vilanova del Vallès, totes tres amb risc molt alt. A continuació hi ha la BV-1201 entre Olesa de Montserrat i Castellbisbal, la GI-641 entre Torroella de Montgrí i l’Estartit, la C-63 de Lloret a Vidreres, la TP-7225 de Reus al Morell, la C-243a de Sant Sadurní d’Anoia a Vilafranca del Penedès, la C-13 de Lleida a la Sentiu de Sió, i la BP-2151 de Sant Sadurní a Sant Pere de Riudebitlles, amb risc alt.
Tots els trams són de calçada única i quatre ja apareixien en l’anterior estudi. Sis trams són de Barcelona, dos de Girona, un de Tarragona i un de Lleida. L’Arrabassada torna a ser la primera carretera pel que fa al risc, i en el 91% dels accidents que hi ha hi té a veure una moto.
El tram que acumula més accidentalitat general greu per quilòmetre es troba a l’A-2 al seu pas pel Baix Llobregat). Durant el trienni analitzat s’han donat 11 accidents greus i mortals en un tram que compta amb 6,6 km. El tram amb més concentració d’accidents de vehicles pesants se situa a l’AP-7, entre l’enllaç de la C-60 al Vallès Oriental i l’enllaç al Papiol, al Baix Llobregat, el que es deu especialment a l’elevada sinistralitat de la via l’any 2022 condicionada per la fi dels peatges.
Els trams amb més accidents de bicicleta per quilòmetre són la N-340 a Cervelló, la BP-1413 de Cerdanyola a Sant Cugat, la N-II de Mataró a Montgat, i la C-31C de Sant Boi al Prat de Llobregat.
D’altra banda, hi ha almenys nou trams analitzats amb un risc 0, ja que no han patit cap accident greu o mortal. En total hi ha 795 quilòmetres analitzats amb risc 0, 187 quilòmetres més que el trienni anterior, cosa que significa un 12,5% de la xarxa viària analitzada.
L’estudi EuroRAP es publica cada any a Catalunya des del 2002 i analitza més de 6.300 quilòmetres de carreteres interurbanes de titularitat estatal, autonòmica i de les diputacions, el 53% del total, on es concentra el 92% de la mobilitat del territori i on tenen lloc el 74% dels accidents amb ferits greus i víctimes mortals. A Catalunya, la gravetat dels accidents s’ha reduït en les últimes dues dècades: l’any 2000 gairebé arribaven a les 700 víctimes i el darrer any complet registrat s’han situat en 175.
La Unió Europea estableix per cada dècada l’objectiu de reduir a la meitat les víctimes en carretera. L’esclat de la covid-19 va contribuir a que es complissin aquests objectius fins l’any 2020, reduint un 54% els morts en accidents de trànsit respecte el 2010. Passat l’efecte pandèmia i recuperada la mobilitat, el nombre de morts a la carretera torna a créixer, sense assolir però la taxa de víctimes de 2019.
