La meitat dels municipis catalans té un risc mitjà o alt d’inundació. Aquesta és una de les conclusions recollides a la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2024. Un document que elabora anualment el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). En aquest sentit, podem dir que Catalunya afronta reptes creixents a conseqüència de la nova realitat derivada del canvi climàtic. Així, dels 947 municipis de Catalunya, el 52% tenen un risc mitjà o alt d’inundació (492 municipis). D’altra banda, un total de 520 municipis han de disposar d’un pla d’inundació i es recomana tenir-ne a 239 municipis més, però només l’han elaborat el 35,4% (269 municipis).
Tal com explica el Consell, la manca de preparació pot tenir conseqüències greus tant per a les persones com per a l’economia. I és que, les pluges intenses i les inundacions recents a d’altres territoris com València, han posat de manifest la vulnerabilitat del litoral català. Davant d’aquesta realitat, l’òrgan consultiu del Govern considera imprescindible emprendre determinades mesures concretes que incideixen en aspectes com accelerar les mesures d’adaptació contra les inundacions. Així, cal fer un seguiment dels cabals dels rius de manera continuada i ampliar les lleres dels rius i la conservació dels entorns naturals. D’aquesta manera treballarem per prevenir desastres i procurar que les activitats econòmiques que en depenen siguin viables.
També apunta que és important revisar les zones inundables del Mediterrani català per adaptar-se al nou escenari. Així com restaurar els ecosistemes fluvials i connectar els rius amb els aiguamolls i les planes inundables. També aposta per cercar solucions innovadores, com ara replicar l’entorn natural en els sistemes de drenatge urbà. I també per eines financeres i pòlisses d’assegurances per reduir l’impacte econòmic i social de les inundacions.
Risc elevat de sequeres
Tal com destaca el CTESC, Catalunya és també una regió amb un risc de sequera alt. Més de la meitat del territori és sec i àrid (el centre de Tarragona i de Lleida i la conca de l’Ebre) i, per tant, vulnerable a la desertificació. L’estrès hídric -la relació entre l’aigua disponible i la potabilitzada- també és alt (el 78%), i el risc de sequera també (2,8 de 5), segons el World Resources Institute. A més, el creixement demogràfic, l’activitat econòmica i el canvi climàtic pressionen els recursos hídrics fins al punt de causar el desajust entre la disponibilitat i la demanda d’aigua.
Davant d’aquesta situació, el CTESC assenyala, entre d’altres, que la gestió de l’aigua ha de ser prioritària a Catalunya i s’han de fer les inversions pactades i buscar solucions per millorar-ne la disponibilitat futura i cobrir-ne els costos. També creu que cal invertir d’una banda en solucions basades en la natura (potabilització, depuració), i, de l’altra, en infraestructures (dessalinització i reutilització).
Finalment, destaca que l’eficiència de la xarxa de distribució ha de millorar, especialment, a les comarques amb l’indicador de rendiment tècnic hidràulic inferior al del conjunt de Catalunya del 71,4%, i que les obres per renovar la xarxa, així com la digitalització i les solucions tecnològiques per reduir les fuites i els consums no autoritzats o comptabilitzats han de continuar.
A la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya del CTESC, disponible en línia, es poden consultar aquesta i altres informacions sobre l’evolució anual en els àmbits de l’economia, R+D+i i societat digital, mercat de treball, condicions de vida i sostenibilitat ambiental. La publicació incorpora, a més a més, una sèrie de consideracions i recomanacions per a cadascun d’aquests àmbits.
