Catalunya ha trencat una tendència que s’allargava des del 2008. El nombre de naixements va tornar a créixer durant el 2025 després de 17 anys marcats pel descens de la natalitat. En total, van néixer 54.249 nadons, gairebé 500 més que l’any anterior.

Segons les dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), dels nadons nascuts vius, 28.019 van ser nens i 26.230 nenes. En conjunt, la xifra representa un increment del 0,8% respecte del 2024.

Tanmateix, aquest canvi de tendència amaga una altra dada significativa. La fecunditat ha caigut fins al nivell més baix des que hi ha registres, amb només 1,08 fills per dona en edat fèrtil.

Primer augment dels naixements des del 2008

L’última vegada que Catalunya havia registrat una xifra de naixements superior a la de l’any anterior va ser abans de començar la llarga tendència descendent iniciada el 2008.

Aquell any van néixer prop de 89.000 nadons, gairebé 35.000 més que actualment. Des d’aleshores, la natalitat havia anat disminuint de manera continuada.

Ara bé, l’augment del 2025 no respon a un increment de la fecunditat. De fet, aquesta continua baixant. Un dels factors que explica el repunt és que el nombre de dones d’entre 15 i 49 anys ha crescut un 0,5%.

La taxa bruta de natalitat, per la seva banda, es manté en 6,7 naixements per cada 1.000 habitants, la mateixa xifra que el 2024.

Ponent, entre els territoris on més creixen els naixements

Les dades presenten diferències importants segons el territori. Ponent registra un increment de l’1,8% dels naixements, el segon percentatge més elevat de Catalunya.

Només el Penedès presenta un creixement superior, amb un 2,4%. A continuació se situa l’àmbit metropolità, amb un augment de l’1,6%.

En canvi, les Terres de l’Ebre registren la davallada percentual més pronunciada, amb un 6,5% menys de naixements. També disminueixen a les Comarques Centrals, on es comptabilitzen uns 150 naixements menys, un descens del 5%.

Per comarques, els naixements augmenten en 19 i disminueixen en 23 comarques i a l’Aran.

Només 1,08 fills per dona: mínim des del 1975

Malgrat l’increment del nombre total de nadons, l’indicador conjuntural de fecunditat continua caient. El 2025 se situa en 1,08 fills per dona, davant dels 1,09 de l’any anterior.

Es tracta de la xifra més baixa des del 1975, primer any de la sèrie disponible. A més, queda molt lluny dels 1,53 fills per dona registrats el 2008.

També existeixen diferències segons la nacionalitat. Entre les dones estrangeres residents a Catalunya, l’indicador arriba als 1,29 fills per dona. En canvi, entre les dones de nacionalitat espanyola se situa en 1,06.

Les dones són mares cada vegada més tard

Paral·lelament, continua augmentant l’edat de maternitat. L’edat mitjana de les mares ja arriba als 32,8 anys, mentre que l’edat mitjana en el moment de tenir el primer fill se situa en 31,8 anys.

En el cas de les mares de nacionalitat espanyola, la mitjana arriba als 33,3 anys. Per contra, entre les mares estrangeres és de 30,9 anys.

Per tant, la diferència entre els dos grups és de 2,5 anys.

Vuit comarques on més de la meitat dels nadons tenen mares nascudes a l’estranger

Les dades de l’Idescat també permeten analitzar els naixements segons el lloc de naixement de les mares. El 48,5% dels nadons són fills de dones nascudes a Catalunya, mentre que el 46,3% tenen mares nascudes a l’estranger. El 5,2% restant correspon a mares nascudes a la resta d’Espanya.

En aquest apartat destaquen diverses comarques de Ponent. La Segarra encapçala Catalunya, amb un 61,1% dels naixements de mares nascudes a l’estranger.

També superen o igualen el 50% la Garrotxa (58,2%), el Barcelonès (56,3%), l’Urgell (54,7%), l’Alt Empordà (53,6%), el Baix Empordà (51,9%), el Solsonès (51,6%) i les Garrigues (50%).

En canvi, si s’analitza la nacionalitat i no el lloc de naixement, el 34,7% dels nadons tenen una mare de nacionalitat estrangera i el 65,3%, una mare de nacionalitat espanyola.

Entre les mares estrangeres, la nacionalitat marroquina concentra el nombre més elevat de naixements, amb 4.373 nadons, seguida de la colombiana (1.517), la pakistanesa (1.345), l’hondurenya (857) i la peruana (744).