'Escola nova, poble lliure' és el títol del llibre que recentment ha presentat l’exconseller Ernest Maragall en el qual fa un repàs de la seva etapa al capdavant del Departament d’Educació. El llibre en qüestió porta per subtítol: '1.492 dies a l’Educació. Disculpin les molèsties'. Sembla, doncs, molt conscient de que el seu pas per la conselleria va suscitar més d’una controvèrsia i no poca contestació entre la comunitat educativa, especialment entre el professorat . I és que la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) que va impulsar i va aconseguir aprovar amb el principal partit de l’oposició en aquella hora -CiU- va irrompre en el món de l’educació no universitària amb una claríssima intenció privatitzadora que només després de cinc vagues i una mobilització sostinguda va veure reduïdes les seves pretensions inicials presentades el novembre de 2007 en el document 'Bases per a la Llei d’Educació de Catalunya'. Com dèiem, la llei va ser aprovada els primers dies de juliol de 2009 pel Parlament de Catalunya i el seu desplegament fou previst per al període 2009-2017, és a dir, en vuit anys. Casualment, un dels aspectes més rellevants de la LEC ha coincidit en el temps –aquesta primavera- amb l’aprovació pel Consell de ministres del projecte de Ley Orgánica de Mejora de la Calidad de la Educación (LOMCE); aquest aspecte fa referència al Decret de Plantilles i Provisió de llocs docents en els centres públics. El tercer gran decret de la LEC (primer fou el Decret d’Autonomia i després el de Direccions), compleix hores d’ara el tràmit de negociació a la Mesa Sectorial d’Ensenyament. En aquesta instància, USTEC·STEs ha demanat al Departament la retirada d’aquest Decret que busca aniquilar la democràcia als centres i deixa la confecció de les plantilles i la definició dels llocs de treball en mans de l’Administració a través de les direccions, a les quals permet triar i remenar també en la borsa d’interins. D’aquesta manera, es treuria definitivament les plantilles docents de la negociació col.lectiva i s’obriria la porta a la consagració d’una perillosa desigualtat entre centres i, en conseqüència, contribuiria a la desigualtat d’oportunitats de l’alumnat. Tanmateix, les semblances entre ambdues normes (LOMCE i LEC) no es redueixen, malauradament, només a una coincidència en l’aparició en escena durant aquest mes de maig. N’hi ha més, i en un altre article tindrem oportunitat de comentar-les.
Arran de la presentació del llibre, el senyor Cuní entrevistà a 8tv l’exconseller Maragall. Aquest, declarà que els grans sindicats, els que són presents en tots els sectors, mostraren durant la tramitació de la llei una “major capacitat de comprensió i de debat real sobre el fons de l’estratègia de reforma plantejada”. Però la fèrria oposició “d’un sindicat més corporatiu, conscient de ser la força dominant, va impedir d’anar més enllà. Eren, efectivament, “la força de fre”, va afirmar. Malgrat l’esforç fet, diversos aspectes de la LEC que tenen per objectiu el control absolut per part de l’Administració dels centres públics amb la finalitat de transformar-ne l’organització i les relacions laborals i avançar lentament però amb fermesa cap a la seva privatització han vist la llum aquests darrers anys en forma de Decret. Ara, el que es refereix a les Plantilles i a la Provisió dels llocs de treball constitueix una còpia del sistema que fa servir l’empresa privada en consonància amb el paper gerencial i empresarial que la LEC confereix a les Direccions. També ara tractarem d’exercir de “força de fre” d’aquest intent d’entronitzar la discrecionalitat fent saltar pels aires la transparència.
Permanent del Secretariat Intercomarcal d’USTEC·STEs
Arran de la presentació del llibre, el senyor Cuní entrevistà a 8tv l’exconseller Maragall. Aquest, declarà que els grans sindicats, els que són presents en tots els sectors, mostraren durant la tramitació de la llei una “major capacitat de comprensió i de debat real sobre el fons de l’estratègia de reforma plantejada”. Però la fèrria oposició “d’un sindicat més corporatiu, conscient de ser la força dominant, va impedir d’anar més enllà. Eren, efectivament, “la força de fre”, va afirmar. Malgrat l’esforç fet, diversos aspectes de la LEC que tenen per objectiu el control absolut per part de l’Administració dels centres públics amb la finalitat de transformar-ne l’organització i les relacions laborals i avançar lentament però amb fermesa cap a la seva privatització han vist la llum aquests darrers anys en forma de Decret. Ara, el que es refereix a les Plantilles i a la Provisió dels llocs de treball constitueix una còpia del sistema que fa servir l’empresa privada en consonància amb el paper gerencial i empresarial que la LEC confereix a les Direccions. També ara tractarem d’exercir de “força de fre” d’aquest intent d’entronitzar la discrecionalitat fent saltar pels aires la transparència.
Permanent del Secretariat Intercomarcal d’USTEC·STEs
