Els Agents Rurals han denunciat dues persones a Camarasa, a la Noguera. Practicaven escalada en una paret on solen nidificar exemplars d’àliga cuabarrada.
Segons informa el cos, els agents els van localitzar a la zona del Coscoll. Es tracta d’un Espai d’Interès Natural (EIN). En aquest punt, l’escalada està prohibida entre l’1 de gener i el 30 de juny.
La restricció busca protegir la reproducció d’aquesta espècie. L’àliga cuabarrada està considerada en perill d’extinció. Els Agents Rurals recorden que és una au molt sensible a les molèsties humanes.
Qualsevol pertorbació durant aquest període pot afectar l’èxit reproductiu. També pot posar en risc la supervivència de la parella a la zona. Per això, el cos demana respectar les limitacions d’accés i d’activitats.
Dispositiu anual de vigilància
L’actuació s’emmarca en el dispositiu anual de vigilància d’aquest cos. Es desplega amb la col·laboració del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. També hi participa el Departament d’Interior i Seguretat Pública.
L’objectiu és evitar pertorbacions a la fauna. Per aquest motiu, es controlen activitats com l’escalada i la caça. També es vigila l’ús de drons. A més, es revisen possibles molèsties per activitats recreatives.
Seguiment i protecció de l’espècie
Aquest operatiu funciona des de fa dues dècades. Es fa cada any entre setembre i juny. La finalitat és preservar els territoris de cria i reduir riscos per activitat humana.
Els Agents Rurals aporten informació al personal tècnic. Faciliten el seguiment de les parelles reproductores. Això ajuda a prendre decisions de conservació als espais naturals.
Segons el cos, les actuacions de protecció han contribuït a la recuperació de l’espècie. Asseguren que hi ha hagut un augment del nombre de parelles reproductores. També subratllen que la custòdia i el seguiment són clau.
Una vuitantena llarga de parelles a Catalunya
La població d’àliga cuabarrada a Catalunya se situa en una vuitantena llarga de parelles. Té especial presència al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. També es distribueix en zones del litoral i del prelitoral.
A la plana de Lleida i al Prepirineu també s’hi poden trobar exemplars. És una de les rapinyaires més amenaçades d’Europa. A més, és una espècie bioindicadora dels ecosistemes mediterranis.
Tot i els avenços, continua patint múltiples amenaces. La principal és la pressió humana. També ho són les alteracions del seu hàbitat.
