No et despistis: no votar a les eleccions augmenta la mortalitat

Un nou estudi realitzat per investigadors del Demography and Population Health de la Universitat d’Hèlsinki aporta dades sorprenents sobre la relació entre votar i salut. Des de fa anys, els experts analitzen com factors socials, econòmics i ambientals influeixen en el benestar. S’havia estudiat, per exemple, com l’educació religiosa pot afectar la salut mental en l’etapa de la vellesa. Ara, la investigació finlandesa se centra en una pregunta igualment rellevant: votar és bo o dolent per a la salut?

Segons les conclusions de l’estudi, votar no només és un acte de participació democràtica, sinó també un comportament social molt relacionat amb el benestar personal. Els investigadors van analitzar dades de Statistics Finland relatives a les eleccions parlamentàries de 1999, centrant-se en la població de 30 anys o més. Aquest conjunt d’informació posteriorment es va encreuar amb registres administratius fins a finals de 2020, cosa que va permetre conèixer amb precisió qui havia votat i qui no, i com havia evolucionat la seva salut al llarg de dues dècades.

Una taxa de mortalitat un 73% més alta

Els resultats són contundents. Els homes que no van votar van presentar una taxa de mortalitat un 73% més alta que els que sí ho van fer, mentre que les dones no votants mostraven una mortalitat un 63% superior. Els investigadors també van tenir en compte l’edat i el nivell d’estudis, però fins i tot ajustant aquests factors, la diferència continuava sent molt marcada.

L’estudi revela que la relació entre no votar i una mortalitat més elevada supera fins i tot la detectada en altres investigacions que associaven un menor nivell educatiu amb un risc de mort superior. Això indica la importància que té participar en actes comunitaris, ja que afavoreixen el sentiment de pertinença i el compromís social, aspectes que influeixen positivament en la salut mental i física.

Analitzant les causes específiques de defunció, els investigadors van observar que les persones que no votaven presentaven una prevalença més gran de morts per accidents, violència o alcoholisme. A més, es va detectar un factor diferencial important relacionat amb el gènere i l’edat: les dones de 75 anys o més que no votaven tenien més risc de morir que els homes que sí participaven en les eleccions.

Tot i això, l’estudi presenta una limitació essencial. No es pot afirmar que no votar sigui la causa directa d’una salut pitjor. Podria ser que les persones que ja tenen problemes de salut, o que es troben en situació de vulnerabilitat social, tinguin menys probabilitats de votar. Per tant, l’estudi només mostra una correlació, no una causalitat.

Haurien d’analitzar altres variables

Els investigadors apunten que futurs estudis haurien d’analitzar altres variables, com l’estat de salut previ, el nombre de vegades que una persona vota al llarg de la vida o factors relacionats amb l’estil de vida, com l’alimentació o l’activitat física.

Una de les reflexions finals que planteja l’estudi és l’impacte democràtic d’aquestes dades. Si les persones que viuen menys anys —per motius de salut o precarietat— voten menys, les seves necessitats poden quedar infrarrepresentades. Això genera un cercle viciós en què les polítiques es dissenyen pensant principalment en qui vota, deixant fora els col·lectius més vulnerables.