El cinturó urbà-industrial centreeuropeu perjudica la migració de les guatlles comunes (Coturnix coturnix), repercutint negativament en la biodiversitat del continent i ocasionant un augment dels riscos sanitaris per a les persones. Així ho assenyala una recerca liderada per la Universitat de Lleida (UdL) publicada a la revista Science of the Total Environment. L’estudi, en què han participat investigadors de l’Institut de Recerca en Recursos Cinegètics (IREC – CSIC, UCLM, JCCM) i de l’Institut superior per a la protecció i la recerca ambiental d’Itàlia (ISPRA), confirma que poques guatlles poden travessar aquesta zona per la pèrdua de nodes (punts de connexió) en la xarxa de migracions.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
Després de cartografiar les rutes migratòries de primavera i tardor a la península Ibèrica, l’equip ha reconstruït la xarxa de vols d’aquestes aus entre Europa i el Magrib utilitzant les recuperacions de guatlles del programa d’anellament d’ocells italià; considerant l’edificació a les costes d’aquest país, de la vall del Po i del cinturó urbà-industrial des dels Alps fins a la desembocadura dels rius Rin-Mosa-Escalda als Països Baixos. Els resultats dibuixen les rutes seqüencials des d’Àfrica travessant la península Itàlica fins a l’est i l’oest de l’Europa mediterrània, així com a l’est i el centre del continent; i mostren com la urbanització i la reforestació dels sòls han degradat el node migratori centreeuropeu, disminuint el nombre de migracions sobre aquesta zona.
«La baixa permeabilitat a la migració del cinturó urbà-industrial centre europeu té repercussions importants en la qualitat dels ecosistemes i en la salut de les persones», explica el catedràtic de Producció Animal de la UdL Jesús Nadal. «Les àrees urbanitzades són un hàbitat favorable per a la proliferació dels mosquits que actuen com a vectors de malalties entre els ocells i els humans. Si, durant la migració, les guatlles col·lideixen amb edificis, cables, grues, tanques… la probabilitat de ser picat per un mosquit i que aquest transmeti una malaltia a un humà augmenta considerablement», afegeix.
«Les nostres dades suggereixen que la migració de guatlles a Europa central podria augmentar la probabilitat de contacte amb humans i d’introduir, en forma de zoonosi, malalties humanes conegudes actualment pel continent africà a Europa, i viceversa. Per exemple, la propagació intercontinental de la grip aviària», recullen a l’article.
Els investigadors reivindiquen el desenvolupament urgent un programa de seguiment i un pla de gestió transfronterera per garantir la conservació de l’espècie. Entre les mesures que plantegen, el primer pas seria identificar la xarxa migratòria total i obtenir més informació de la regió africana per completar el panorama actual. També proposen crear una taxonomia (descripció i classificació) per a la gestió sostenible de guatlla a Àfrica i Europa; enfortir l’ordenament jurídic dels Plans Tècnics Cinegètics; i coordinar el seguiment de les poblacions considerant la xarxa migratòria.
