El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts un nou projecte de llei de lluita contra el malbaratament alimentari. La norma, que recupera un text sobre el mateix tema que es va aprovar al juny, però que va decaure amb les eleccions del 23-J, busca reduir la quantitat d’aliments que acaben a les escombraries. Segons els càlculs oficials, durant l’any 2020 es van llençar 1.364 milions de quilos d’aliments a les llars espanyoles, una mitjana de 31 quilos o litres per persona. El govern espanyol avisa aquest fenomen, afecta el conjunt de la cadena alimentària, del camp als restaurants, passant per les fàbriques o els supermercats. Per resoldre-ho, s’ha creat un catàleg de bones pràctiques i un règim amb sancions de fins a 500.000 euros.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
Tal com ha explicat el ministre d’Agricultura, Luis Planas, en roda de premsa, la norma busca regular i conscienciar a la població sobre la importància de no desaprofitar aliments en bon estat. «Aquí no es llença res», ha detallat el ministre abans de dir que aquesta frase no és un eslògan, sinó un «imperatiu» a favor de l’eficiència econòmica, la sostenibilitat o la justícia social. Planas també ha dit que moralment no es pot permetre desaprofitar menjar en un planeta on hi ha gana i desnutrició.
La norma, que forma part dels compromisos de l’Estat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) inclosos en l’Agenda 2030 de l’ONU, tracta de fomentar la «pedagogia» i les bones pràctiques des dels productors primaris, a la fase de collita, fins als consumidors. De fet, el govern alerta que el malbaratament d’aliments es produeix al llarg de totes les fases de la cadena de producció alimentària, del camp a les cases i els restaurants, passant per fàbriques o supermercats. Segons la FAO, actualment es desaprofita aproximadament el 30% dels aliments que es produeixen al món, mentre que a la UE aquesta xifra ronda el 20%.
La llei estableix que els grans supermercats tindran l’obligació de disposar d’un acord amb bancs d’aliments o ONG per facilitar el menjar que es puguin consumir, però estigui amb una data pròxima a la caducitat. També es vol promoure que els establiments comercials disposin de línies de venda productes lletjos o poc estètics amb l’objectiu d’incrementar el consum d’aliments de temporada i proximitat. Així mateix, la llei obliga als bars i restaurants a permetre que els clients s’enduguin allò que no han menjat o begut en un envàs.
En el segon ordre de prioritats es contempla la transformació dels aliments que no s’hagin venut, però que mantinguin les condicions òptimes de consum, en productes com sucs, melmelades o cremes, entre d’altres. Quan els aliments ja no siguin aptes per al consum humà, la preferència d’ús serà, per aquest ordre, l’alimentació animal i fabricació de pinsos; l’ús com a subproductes en una altra indústria ja com a residus, i l’obtenció de compost o biocombustibles
