Un nou principi actiu, encara en fase de recerca clínica i no autoritzat, podria suposar un canvi important per a les persones amb sobrepès: es tracta de l’orforglipron, una molècula desenvolupada per la farmacèutica Lilly, que promet ajudar a aprimar-se amb només una pastilla al dia. Aquest format oral és molt més còmode que les actuals injeccions disponibles, i podria convertir-se en el primer fàrmac d’administració oral de la família dels aGLP-1 aprovat per a la pèrdua de pes.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
Fins ara, el tractament farmacològic per al sobrepès i l’obesitat s’ha basat principalment en injeccions, com les conegudes Wegovy (semaglutida) o Saxenda (liraglutida). A més, altres medicaments com Ozempic, Victoza, Trulicity i Mounjaro s’utilitzen per a tractar la diabetis tipus 2, tot i que alguns també tenen efectes beneficiosos sobre el pes. L’únic medicament oral actualment disponible és Rybelsus, però només està autoritzat per a la diabetis, no per a l’aprimament.
L’orforglipron, però, podria trencar aquesta dinàmica. En un primer assaig clínic (ACHIEVE-1), presentat a l’abril de 2025, es va comprovar que aquest principi actiu reduïa significativament els nivells de glucosa en sang en pacients amb diabetis tipus 2 i, al mateix temps, contribuïa a la pèrdua de pes. Concretament, es van registrar reduccions d’HbA1c d’entre 1,3 i 1,6% segons la dosi, en comparació amb el 0,1% del placebo, i una pèrdua de pes d’entre 4,7 i 7,9%, enfront del 1,6% del placebo. Quant a la seguretat, els efectes secundaris van ser similars als d’altres fàrmacs d’aquesta família: nàusees, vòmits, diarrea, restrenyiment i molèsties abdominals.
Actualment, Lilly està desenvolupant altres assaigs, com el ATTAIN-1, que analitza l’eficàcia d’orforglipron en persones amb sobrepès o obesitat però sense diabetis, especialment aquelles amb complicacions associades com hipertensió, colesterol elevat o apnea del son. Els primers resultats d’aquest estudi encara no s’han fet públics, però la farmacèutica espera sol·licitar-ne l’autorització com a tractament per a la pèrdua de pes a finals de 2025 i com a tractament per a la diabetis durant el 2026.
Pel que fa al finançament públic, no se sap encara quin serà el preu ni si estarà cobert pel sistema sanitari públic espanyol. Si seguim l’exemple dels altres medicaments d’aquesta família, és probable que només es financi per a persones amb diabetis tipus 2 i obesitat diagnosticada (IMC ≥ 30). Des de l’OCU ja s’ha criticat aquesta política, demanant al Ministeri de Sanitat que ampliï els criteris de cobertura, ja que tractar el sobrepès pot beneficiar moltes altres condicions de salut més enllà de la diabetis.
