El model tradicional de vacances d’estiu s’està transformant a marxes forçades. Cada cop són més els catalans que, davant la massificació de les destinacions turístiques clàssiques, la inflació i la recerca de noves emocions, opten per formes alternatives d’estiuejar. Les caravanes i autocaravanes, el glamping i els allotjaments singulars s’erigeixen com les opcions estrella d’aquest estiu 2025, amb una demanda en creixement que està canviant el mapa turístic del país.

 TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!

Les caravanes: llibertat sobre rodes

Segons dades de l’Associació Espanyola de la Indústria i el Comerç del Caravàning (ASEICAR), les matriculacions d’autocaravanes i campers han crescut un 18% a Catalunya respecte l’any passat, i les empreses de lloguer assenyalen que ja han cobert més del 90% de la seva flota per als mesos de juliol i agost.

Aquesta forma de turisme atrau especialment famílies joves, parelles amb esperit aventurer i persones que valoren la llibertat de moviments, la flexibilitat d’itineraris i la possibilitat de viatjar sense presses, descobrint racons menys coneguts de la geografia catalana i europea. Destinacions com el Pirineu, la Costa Brava o les Terres de l’Ebre són alguns dels llocs preferits per a aquests viatgers nòmades.

A més, s’està consolidant una xarxa cada cop més àmplia d’àrees de servei per a caravanes, amb punts de recàrrega, evacuació d’aigües i serveis bàsics que permeten una experiència còmoda i respectuosa amb l’entorn.

El glamping: natura amb confort

El glamping —contracció de «glamour» i «camping»— es presenta com la solució perfecta per a qui vol viure una experiència immersiva en la natura sense renunciar al confort d’un hotel. A Catalunya, l’oferta d’aquest tipus d’allotjament s’ha multiplicat els darrers cinc anys. Cabanyes penjades d’arbres, tendes tipus safari amb llits de qualitat hotelera, domos geodèsics amb vistes panoràmiques o roulottes restaurades amb encant són només alguns exemples de les propostes que ofereixen espais com Cabanes als Arbres (Sant Hilari Sacalm), Mil Estrelles (Cornellà del Terri) o Forest Days (Solsonès).

Aquest tipus d’allotjaments atreu especialment el públic urbà, entre 30 i 50 anys, amb sensibilitat ecològica i ganes de desconnectar del ritme accelerat del dia a dia. Molts d’aquests establiments treballen amb criteris de sostenibilitat, integració paisatgística i productes de quilòmetre zero, reforçant la idea d’un turisme responsable i de proximitat.

Allotjaments singulars: dormir en espais amb història

Una altra tendència que guanya força són els allotjaments singulars: edificis històrics rehabilitats, cases troglodites, fars, ermites, masies ecològiques, antics molins, vagons de tren o barraques de vinya. Plataformes com Airbnb, Nomading Camp, o Stay Unique han detectat un increment superior al 40% en la demanda d’aquests espais durant l’estiu.

El que cerca el viatger en aquests casos és una experiència única i intransferible, allunyada de la massificació i amb una història per descobrir. Es tracta sovint d’estades curtes, de dos o tres dies, que busquen sorprendre i oferir una vivència memorable, ideal per a escapades en parella o celebracions especials.

En aquest àmbit, molts ajuntaments de zones rurals han apostat per donar nova vida a construccions abandonades o patrimoni històric amb l’objectiu de reactivar el turisme local, frenar el despoblament i oferir alternatives econòmiques sostenibles.

Canvi de model: experiències versus destinació

Aquestes noves fórmules responen a un canvi profund en la manera de viatjar. Segons l’últim informe del Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, el 77% dels catalans que van fer vacances l’any passat van prioritzar experiències vivencials per sobre de la destinació concreta. Factors com la sostenibilitat, l’autenticitat, la tranquil·litat i la personalització del viatge guanyen pes davant les ofertes massificades o low cost.

També hi influeixen altres elements com la digitalització, que facilita la cerca i reserva d’allotjaments alternatius; la cultura post-pandèmia, que ha deixat una forta petjada en la manera de socialitzar i desplaçar-se; i un augment dels preus en el turisme convencional que ha empès moltes famílies a buscar opcions més assequibles o flexibles.

En definitiva, Catalunya viu un estiu marcat pel retorn a la natura, la recerca d’autenticitat i el desig de viatjar amb sentit. Un canvi de paradigma que apunta cap a un turisme més humà, arrelat i respectuós amb l’entorn.