No calen grans exageracions per parlar de Formentera. Hi ha llocs que no necessiten ornaments ni paraules grandiloqüents perquè, només trepitjar-los, ja et fan preguntar: “Com pot existir això aquí?”. Formentera és exactament així. Tothom n’ha sentit a parlar: “L’illa petita al costat d’Eivissa, molt bonica, molt tranquil·la…”. Però ningú t’adverteix de la clatellada de bellesa que reps només desembarcar. Formentera no és només bonica; té una personalitat tan pròpia que costa d’imitar. Com a viatgera empedreïda, poques vegades he viscut una sensació semblant a la de posar els peus en aquesta illa: és silenci, calma, és blau per tot arreu i un taronja hipnòtic a la posta de sol. I no, no parlem ni de les Maldives ni de cap illa llunyana de l’Índic: és a tocar de la península.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
Curiosament, Formentera té fama de tenir forma de formatge, plena de coves i passadissos subterranis fruit de la seva formació geològica. Per als apassionats de la geologia, coves com la Cova d’Estrips, la Cova Foradada, la Cova des Fum o les que trobem a Cala en Baster (Cala Envasté) són un autèntic tresor.
El mite comença, sens dubte, a Ses Illetes. Segurament, si has vist una foto de Formentera, era d’aquesta llengua de sorra blanca que s’endinsa al mar com si volgués fugir del mapa. D’un costat, blau clar; de l’altre, encara més clar. Al mig, tu, intentant assimilar tanta bellesa. No és casualitat que Ses Illetes sigui considerada una de les millors platges del món. El secret? Forma part del Parc Natural de Ses Salines, amb accés limitat per a cotxes i motos. La millor opció és arribar-hi a peu o en bicicleta des de La Savina. Més lent, sí, però Formentera va a un altre ritme, per disseny.
Si et penses que només hi ha una platja i prou, et sorprendreu. Formentera és un autèntic catàleg de paisatges. Cala Saona, a l’oest, és una petita badia encaixada entre penya-segats rogencs. Més recollida i íntima, ofereix unes postes de sol que semblen pintades, d’aquelles que fan pensar “si no ho veig, no ho crec”. Al sud, Migjorn és una altra història: una platja llarga de quilòmetres, esquitxada de xiringuitos, hotels discrets i hamaques per passar-hi tot el dia sense moure’s. Aquí, diuen, estiuejaven alguns membres de Pink Floyd als anys seixanta, captivats per l’encant únic de l’illa.
El secret d’aquest blau tan irreal no és cap filtre ni Photoshop: és la posidònia oceànica, una planta submarina que només creix en aigües netes. Les praderies de posidònia de Formentera són unes de les millor conservades del Mediterrani i estan declarades Patrimoni de la Humanitat. Són les responsables de la transparència espectacular de l’aigua i, alhora, d’una protecció mediambiental estricta. Si fas snorkel, recorda: millor no tocar res. El fons marí és sagrat.
Formentera tampoc és una illa de luxe buit. El vertader luxe és dinar mirant el mar, beure un vi blanc mentre cau la tarda en un xiringuito de fusta. Restaurants com Juan y Andrea o Es Molí de Sal s’han fet famosos per això. Però també hi ha llocs més senzills a Sant Ferran o Es Pujols per fer unes tapes sense gastar gaire. I, per acabar, una visita als mercats artesanals de La Mola o Sant Francesc, plens d’ambient bohemi i peces úniques. Formentera, una illa que no necessita exageracions per enamorar-te.
