La Generalitat restaurarà la tartera del Sotllo, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, i el camí més freqüentat per arribar a la Pica d’Estats. Les obres afectaran el sender que connecta el refugi de Vallferrera amb el port de Sotllo, a 2.910 metres. Serà l’obra de més altitud executada mai a Catalunya.
La tartera va quedar malmesa l’estiu passat arran d’una forta tempesta. Des d’aleshores, els excursionistes s’han hagut de desviar del traçat original per un pendent més abrupte i menys consolidat. Ara, el projecte vol recuperar el recorregut, millorar-ne la seguretat i reduir l’impacte sobre l’entorn.
Segons ha explicat a l’ACN el director del Parc, Marc Garriga, l’actuació també permetrà protegir la sargantana pallaresa (Iberolacerta aurelioi). És una espècie endèmica del Pirineu, en perill d’extinció, que habita en tarteres d’alta muntanya com la del Sotllo.
Un únic camí per protegir l’entorn
L’actuació també vol frenar l’erosió provocada per l’elevada afluència d’excursionistes. A banda de la sargantana pallaresa, es busca preservar les molleres del Pla de Sotllo, uns aiguamolls d’alta muntanya considerats hàbitats d’interès comunitari prioritari per la Unió Europea.
Actualment, el sender compta amb nombroses dreceres obertes pels mateixos excursionistes. Per això, el Parc vol consolidar un únic traçat principal, ben senyalitzat, que permeti concentrar el pas dels visitants i reduir l’erosió.
Les obres inclouran passeres de fusta, l’estabilització de diversos trams i modificacions del recorregut als punts ambientalment més sensibles. També s’instal·laran cadenes de seguretat en alguns passos rocosos i graons de pedra seca als pendents més pronunciats.
A més, la senyalització s’adaptarà per a persones amb discapacitat visual. A l’aparcament de la Molinassa també s’instal·larà un vàter sec, mentre que la situació remota de les obres obligarà a habilitar tres campaments temporals.
La Pica concentra una elevada afluència
El Parc Natural de l’Alt Pirineu rep unes 365.000 visites anuals, i l’ascens a la Pica d’Estats concentra una part important de la pressió humana. Segons Garriga, és una de les zones on es produeixen més fenòmens d’erosió. Per gestionar aquesta afluència, el Parc disposa d’un sistema de reserva als quatre aparcaments d’accés a la zona. Garriga assegura que aquest mecanisme ha permès evitar el col·lapse de l’entorn fins i tot durant els dies de més afluència.
Paral·lelament, el Parc estudia crear dues noves línies de bus des de Llavorsí fins a Àreu i Tavascan. Les connexions permetrien enllaçar amb el servei de bus del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La línia d’Àreu també tindria parada a Tírvia, que actualment només disposa de transport a la demanda. La proposta busca fomentar la mobilitat sostenible i facilitar les travesses entre valls.










