|
Em diu l’amic i fotògraf Sergi Bernal que ha rebut una de les impremtes que el pedagog Patrici Redondo, mestre de Puigverd de Lleida als anys 20 i principis dels 30, va encomanar essent a l’exili mexicà, per a l’escola que va fundar a San Andrés de Tuxtla, l’Escola Experimental Freinet, encara en funcionament amb mètodes d’escola activa.
Sergi Bernal ha seguit les petjades d’un altre docent freinetià, l’Antoni Benaiges, mestre al poble burgalès de Bañuelos de Bureba, assassinat a l’agost del 36 i enterrat en una de les moltes fosses que hi ha arreu el país; ell encara hi és a la de 'La Pedraja', en Montes de Oca.
De la càmera del fotògraf i la informació que anava esbrinant sorgí l’exposició i el llibre 'Desenterrant el silenci'; més recentment, amb direcció de l’Albert Bougleux han elaborat un documental al voltant del mestre Benaiges, 'El Retratista', estrenat el 21 d’octubre al seu poble natal, Mont-roig del Camp.
Antoni Benaiges fou un dels 79 socis de la 'Cooperativa de la Impremta a l’Escola', on s’associaren uns docents que assentaren la seva tasca pedagògica en les tècniques del mestre francès Celestine Freinet, fundada pel grup de mestres 'Batec' a l’octubre del 33, ara fa 80 anys, en una trobada organitzada a Puigverd de Lleida.
En dos anys la Cooperativa s’estengué arreu Catalunya, també per Andorra, Osca, Burgos, Pontevedra, València, les dues províncies extremenyes i Madrid. Hi ha constància de com mestres de l’entitat mantenien correspondència amb escoles de Rosario (Argentina), França, Bruxel·les, Suïssa, l’antiga República de Txecoslovaquia, Bulgaria, Hongria i Romania (quelcom extraordinari si pensem que es tractava dels anys 30 i en petites escoles rurals). La Cooperativa publicava la revista 'Colaboración'. Va editar quinze números.
El primer congrés de l’entitat es celebrà a Lleida al juliol del 1934; un dels participants, Luis G. Bover, mestre a Vilanova i la Geltrú escrivia al seu diari: “El congreso, dentro de los límites de su modestia, ha sido algo grande que ha hecho latir nuestro corazón de entusiasmo, que ha oreado nuestra mente con las brisas del más puro optimismo (…) me siento orgulloso de ser educador”.
La segona trobada dels mestres freinetistes es desenvolupà a l’any següent, el 20 i 21 de juliol, a l’Escola de Magisteri d’Osca; organitzador, entre altres, Simeón Omella, mestre del poble de Plasencia del Monte i president de la FETE de l’Alt Aragó. El tercer congrés de la Impremta a l’Escola i l’Assemblea General de la Cooperativa es convocà del 20 al 24 de juliol del 36 a Manresa, a l’escola 'Francesc Macià'. S’havien fet els preparatius però la rebel·lió dels militars ho desbaratà tot.
Aquells ensenyants van veure com els hi tallaven el somni de fer realitat una escola laica i democràtica, que respectés la consciència de l’alumne; alguns com el mestre Benaiges, ho pagaren amb la seva vida, altres, amb expulsió del magisteri o l’exili.
En resseguir la llista dels cooperativistes ens adonem que molts d’ells, a més de mestres capdavanters de la renovació pedagògica: Ramon Costa Jou, Dolors Piera, Lluís Aigé, Josep Alcobé, Herminio Almendros, Josep Casamajó, Montserrat Parellada, Josep Santaularia,…foren dels i les que constituïren, al desembre d’aquell mateix 1933, la Federació de Treballadors de l’Ensenyament, la FETE de les terres de Lleida, sindicat adscrit a la Unió General de Treballadors.
Javier Giménez, FETE-UGT de Lleida
Sergi Bernal ha seguit les petjades d’un altre docent freinetià, l’Antoni Benaiges, mestre al poble burgalès de Bañuelos de Bureba, assassinat a l’agost del 36 i enterrat en una de les moltes fosses que hi ha arreu el país; ell encara hi és a la de 'La Pedraja', en Montes de Oca.
De la càmera del fotògraf i la informació que anava esbrinant sorgí l’exposició i el llibre 'Desenterrant el silenci'; més recentment, amb direcció de l’Albert Bougleux han elaborat un documental al voltant del mestre Benaiges, 'El Retratista', estrenat el 21 d’octubre al seu poble natal, Mont-roig del Camp.
Antoni Benaiges fou un dels 79 socis de la 'Cooperativa de la Impremta a l’Escola', on s’associaren uns docents que assentaren la seva tasca pedagògica en les tècniques del mestre francès Celestine Freinet, fundada pel grup de mestres 'Batec' a l’octubre del 33, ara fa 80 anys, en una trobada organitzada a Puigverd de Lleida.
En dos anys la Cooperativa s’estengué arreu Catalunya, també per Andorra, Osca, Burgos, Pontevedra, València, les dues províncies extremenyes i Madrid. Hi ha constància de com mestres de l’entitat mantenien correspondència amb escoles de Rosario (Argentina), França, Bruxel·les, Suïssa, l’antiga República de Txecoslovaquia, Bulgaria, Hongria i Romania (quelcom extraordinari si pensem que es tractava dels anys 30 i en petites escoles rurals). La Cooperativa publicava la revista 'Colaboración'. Va editar quinze números.
El primer congrés de l’entitat es celebrà a Lleida al juliol del 1934; un dels participants, Luis G. Bover, mestre a Vilanova i la Geltrú escrivia al seu diari: “El congreso, dentro de los límites de su modestia, ha sido algo grande que ha hecho latir nuestro corazón de entusiasmo, que ha oreado nuestra mente con las brisas del más puro optimismo (…) me siento orgulloso de ser educador”.
La segona trobada dels mestres freinetistes es desenvolupà a l’any següent, el 20 i 21 de juliol, a l’Escola de Magisteri d’Osca; organitzador, entre altres, Simeón Omella, mestre del poble de Plasencia del Monte i president de la FETE de l’Alt Aragó. El tercer congrés de la Impremta a l’Escola i l’Assemblea General de la Cooperativa es convocà del 20 al 24 de juliol del 36 a Manresa, a l’escola 'Francesc Macià'. S’havien fet els preparatius però la rebel·lió dels militars ho desbaratà tot.
Aquells ensenyants van veure com els hi tallaven el somni de fer realitat una escola laica i democràtica, que respectés la consciència de l’alumne; alguns com el mestre Benaiges, ho pagaren amb la seva vida, altres, amb expulsió del magisteri o l’exili.
En resseguir la llista dels cooperativistes ens adonem que molts d’ells, a més de mestres capdavanters de la renovació pedagògica: Ramon Costa Jou, Dolors Piera, Lluís Aigé, Josep Alcobé, Herminio Almendros, Josep Casamajó, Montserrat Parellada, Josep Santaularia,…foren dels i les que constituïren, al desembre d’aquell mateix 1933, la Federació de Treballadors de l’Ensenyament, la FETE de les terres de Lleida, sindicat adscrit a la Unió General de Treballadors.
Javier Giménez, FETE-UGT de Lleida
