Les paparres són petits paràsits externs que s’alimenten de la sang tant d’animals com de persones. Tot i la seva mida reduïda, poden transmetre malalties potencialment greus, fet que les converteix en un perill silenciós, especialment durant els mesos més càlids i en zones rurals o de muntanya.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
Les paparres són aràcnids, com les aranyes o els escorpins, però amb un cicle vital adaptat a parasitar mamífers, aus o fins i tot rèptils. Tenen un cos aplanat que els permet passar desapercebudes entre els pèls dels animals o entre la roba de les persones. Quan troben un hoste, s’hi enganxen fermament mitjançant les seves peces bucals, perforant la pell per arribar a la sang.
És habitual que les paparres no piquin immediatament en contactar amb la pell. Primer es desplacen lentament buscant zones més protegides i amb pell fina, com darrere les orelles, les aixelles, l’engonal o la part posterior dels genolls. Aquests punts ofereixen més calidesa i protecció, fet que facilita que la paparra pugui alimentar-se durant hores o fins i tot dies sense ser descoberta.
La picada de la paparra normalment no fa mal ni provoca picor de manera immediata, de manera que pot passar desapercebuda força estona. El risc més important, però, no és només la picada en si, sinó les malalties que pot transmetre. Entre les més conegudes hi ha la malaltia de Lyme i la febre botonosa, que poden comportar símptomes com febre, dolors musculars, cansament intens o erupcions cutànies característiques. Per reduir el risc de picades, els experts recomanen prendre algunes mesures preventives quan anem per zones boscoses, camps amb herba alta o zones de pastura. És aconsellable vestir roba clara per detectar més fàcilment les paparres, dur pantalons llargs ficats dins dels mitjons, utilitzar repel·lents específics i evitar caminar directament entre l’herba alta. En tornar a casa, convé revisar-se bé el cos, especialment les zones més amagades.
Si tot i les precaucions trobem una paparra enganxada, cal extreure-la amb molta cura tan aviat com sigui possible. El millor és fer-ho amb unes pinces de punta fina, agafant-la tan a prop de la pell com sigui possible i estirant amb suavitat però amb fermesa, sense girar ni aixafar el cos de la paparra. Després, s’ha de desinfectar la zona amb alcohol o aigua i sabó. Si apareixen símptomes com febre, malestar general o una erupció a la zona de la picada, cal consultar immediatament un professional de la salut.
Tot i que sovint passen desapercebudes, les paparres poden ser responsables de problemes de salut importants. Conèixer com actuen, on s’acostumen a amagar i quines precaucions prendre és essencial per gaudir amb seguretat de la natura. Recordem: les paparres són petites, però el seu impacte pot ser gran si no anem amb compte.
