Un informe recent de l’estudi ALADINO 2023, desenvolupat per l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), mostra avenços esperançadors en la lluita contra el sobrepès infantil a Espanya. La prevalença de l’excés de pes en infants de 6 a 9 anys ha disminuït un 4,5% des del 2019 i més de 8 punts percentuals des que es van començar a fer les medicions el 2011. Tanmateix, les dades revelen una desigualtat preocupant: els menors de famílies amb menys ingressos i nivells educatius més baixos continuen sent els més afectats per l’obesitat.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
La desigualtat socioeconòmica i l’obesitat infantil
Tot i que més d’un terç dels infants espanyols encara pateix excés de pes, les xifres són desiguals segons els recursos familiars. Els nens de llars amb ingressos inferiors a 18.000 euros anuals tenen taxes més baixes de consum de fruites i verdures i són més propensos a tenir un esmorzar insuficient, com ara només una beguda. D’altra banda, el consum freqüent de refrescos en aquestes famílies és el doble que en les de més ingressos.
Aquesta correlació s’estén també a l’activitat física. El 80% dels nens espanyols practica algun esport regularment, però entre les famílies amb menys ingressos, aquest percentatge cau al 64%. A més, l’ús de pantalles durant més de dues hores diàries afecta el 41% dels infants en situació vulnerable, en comparació amb el 30% general. Impacte en la salut infantil i el futur L’obesitat infantil no només condiciona la qualitat de vida actual, amb problemes com dificultats respiratòries, hipertensió i resistència a la insulina, sinó que també incrementa el risc d’obesitat en l’edat adulta, malalties cròniques i mort prematura. La relació amb problemes psicològics i econòmics és igualment alarmant.
Mesures urgents per reduir la bretxa
L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) subratlla la necessitat d’adoptar mesures efectives per garantir l’equitat en la salut infantil. Entre les recomanacions, destaquen:
- Accés a aliments saludables: Mantenir l’IVA al 0% en aliments bàsics per facilitar l’accés a fruites i verdures fresques.
- Educació nutricional escolar: Promoure hàbits alimentaris saludables i assegurar menús equilibrats als menjadors escolars.
- Regulació publicitària: Restringir la promoció d’aliments ultraprocessats dirigits als infants, especialment a les xarxes socials.
- Foment de l’activitat física: Garantir que tots els nens, independentment de la seva situació econòmica, tinguin accés a activitats esportives.
Tot i que els resultats mostren progressos, queda molta feina per fer perquè cap infant quedi enrere. Millorar l’alimentació, reduir el sedentarisme i garantir igualtat d’oportunitats en matèria de salut han de ser prioritats a l’agenda social.
